Estratègies de creixement: expansió, diversificació i integració vertical

Estratègies de creixement: estratègies d'EXPANSIÓ

Expansió de la cartera actual: Desenvolupament a partir de productes i mercats tradicionals. Relació estreta amb l'activitat actual. Ús dels mateixos recursos tècnics, financers i comercials. Tipus:

A) Penetració en el mercat.

L'objectiu és incrementar el volum de vendes, sense modificar el camp d'activitat. La penetració en el mercat s'incrementa mitjançant variables comercials i l'explotació de fonts d'avantatge competitiu:

• Increment en la freqüència d'ús del producte o servei
• Increment de la quantitat d'usos
• Captació de clients nous.

L'estratègia de penetració permet reforçar l'avantatge competitiu: lideratge en costos, afavorir el coneixement de la marca: diferenciació. Aquesta estratègia pot ser adequada quan empreses en fase de creixement ràpid, existència de demanda insatisfeta a empreses madures, abandonament d'altres empreses en sectors en declivi, complaença dels líders del mercat.

B) Desenvolupament de productes:

Manteniment en el mercat actual però amb el desenvolupament de productes amb característiques noves. Els productes nous poden millorar les prestacions dels tradicionals mitjançant l'aplicació de la innovació (incremental/radical), atendre a les necessitats dels clients mitjançant una gamma de productes més àmplia respecte la tradicional. El desenvolupament de productes permet oferir imatge de renovació al mercat, generar sinergies d'estructures comercials i de distribució. Aquesta estratègia pot ser adequada quan cicles de vida dels productes molt curts, necessitats de clients diverses o canviants, fort component d'R+D pels productes nous.

C) Desenvolupament de mercats:

Introducció de productes tradicionals en mercats nous, amb aprofitament de la tecnologia i capacitats de producció existents. Els mercats nous poden ser segments nous del mateix sector, aplicacions noves pels productes actuals, àrees geogràfiques noves. L'estratègia relacionada amb mercats nous, relacionada o no amb la internacionalització, es pot desenvolupar de manera global per reduir costos, millorar la qualitat dels productes, fidelitzar els clients o augmentar la competitivitat, entre altres. Aquesta estratègia pot ser adequada quan aparició de canals de distribució nous, assoliment de taxes d'eficiència altes en els mercats, capacitat productiva infrautilitzada, disponibilitat de recursos per a l'expansió.

Estratègies de creixement: estratègies de DIVERSIFICACIÓ:

Diversificació respecte la cartera actual: Referència a productes i mercats nous. Constitueix una estratègia més arriscada que l'expansió. La diversificació inclou ampliar i fer més divers el camp d'activitat, entorn competitius nous, coneixements i habilitats i tècniques noves, etc.

A) Diversificació relacionada:

Aprofitament de relacions entre activitats antigues i noves per generar avantatges competitius nous o transferir avantatges a un cost inferior. L'estratègia es basa en la generació i explotació de sinergies, que permeten l'aprofitament dels recursos, habilitats i coneixements de l'empresa i l'establiment d'avantatges competitius. Entre les activitats possibles s'inclouen control de subministraments (qualitat, preu), control de sortides (mercats), accés a la informació. Entre els possibles riscos s'inclouen dificultats per crear sinergies i captar marges, costos associats a la generació de sinergies, costos associats a necessitats de coordinació.

B) Diversificació no relacionada:

Entrada a negocis no relacionats amb l'activitat de l'empresa, mitjançant creixement extern i/o aliances estratègiques. Entre els objectius destaquen la reducció del risc global de l'empresa = beneficis, cerca de rendibilitats altes = ús excés efectiu, assignació millor de recursos financers = cartera negoci. L'èxit depèn de la capacitat d'exportació de les habilitats directives i empresarials cap als nous negocis.

Estratègies de creixement: estratègies d'INTEGRACIÓ VERTICAL:

La integració vertical es considera un cas particular de diversificació, de manera que l'empresa matriu es converteix en proveïdora o client de les altres vinculades dins el mateix grup. Ex: el corte ingles