L'estoïcisme, l'epicureisme i la filosofia medieval

L'estoïcisme: autors i principis fonamentals

Autors: Zenó de Cítion, Sèneca i Epictet.

L'ètica estoica

L'ètica es basa en la idea que el sofriment és no entendre les coses. El savi no deixa que les circumstàncies el desbordin. Podem canviar la nostra actitud davant de les coses, acceptant-les racionalment (per exemple: l'envelliment, la mort o el dolor). Serem més feliços com menys desitjos tinguem.

La física i la lògica estoica

Física: Segueixen Heràclit, amb el foc com a arkhé i la lluita de contraris. Existeix un logos o raó universal; tot en la vida humana i la natura té una raó. Lògica: Agafen la frase simple com a unitat. La seva teoria del coneixement és racionalista: la raó humana és capaç de conèixer la realitat.

L'epicureisme: la recerca de la felicitat

Autor: Epicur.

Lògica i física epicúria

Lògica: La informació que ens arriba a través dels sentits és l'única que tenim. Física: Defensen una física atomista on el món està format per àtoms que es mouen a l'atzar (clinamen), canviant la seva combinació. Defensen una teoria materialista i neguen la immortalitat de l'ànima.

L'ètica hedonista

L'ètica és hedonista i identifica la felicitat amb el plaer, que és el fi últim de la vida humana. Hi ha dos tipus de plaers:

• Dinàmics: Poc aconsellables, ja que estan associats al dolor.
• Estàtics: Més aconsellables (com l'amistat i el coneixement).

Per a Epicur, la felicitat consisteix en l'absència de dolor corporal (apatheia) i la tranquil·litat de l'ànima (ataràxia). Una de les fonts d'infelicitat és la por; per ser feliç, cal fer fora la por mitjançant el tetrafàrmac (quadruple fàrmac):

• La felicitat és accessible.
• No tenir por dels déus, perquè no intervenen en la vida humana.
• No tenir por a la mort: quan ella hi és, nosaltres no hi som.
• No tenir por al futur: els mals són breus i suportables.

L'escepticisme i la suspensió del judici

Autor: Pirró.

Lògica: No tenim més informació que la dels sentits; per tant, no podem conèixer la realitat ni tampoc distingir el que és vertader del que és fals. Ètica: La felicitat s'identifica amb la suspensió del judici (epoché). Evitem el sofriment no opinant.

La filosofia medieval: la relació entre raó i fe

Un dels temes més importants és la relació entre raó i fe. Qualsevol tema sobre el qual es reflexioni va a parar a Déu. L'objectiu de la filosofia és entendre la Bíblia, perquè la veritat absoluta la té Déu.

Agustí d'Hipona

És un autor platònic que parla de la interiorització: el coneixement es busca a l'interior de nosaltres mateixos. Proposa la primera filosofia política dins del cristianisme, on la política s'ha dispensat en Déu i s'ha de basar en els principis que Ell estableix.

L'argument ontològic d'Anselm de Canterbury

Sant Anselm escriu un argument per entendre l'existència de Déu. L'argument: Déu és l'ésser màximament perfecte; si no existís, li faltaria una perfecció (l'existència). Per tant, Déu existeix.