Estils de Mescla i el Paper del Productor en el Rock
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
con un tamaño de 3,71 KB
L'art de mesclar: Estils de mescla
Un estil de mescla és la manera com s’organitzen i es relacionen els sons dins l’espai sonor, i no només l’ús d’una tècnica concreta. L’estil prové de la combinació de volum, del pan, de les freqüències (EQ), la profunditat i els efectes, i determina com percebem la música.
La clau és combinar diferents efectes per produir sensacions diverses. Per exemple, amb la reverb i el delay, els sons poden semblar més llunyans.
Un estil de mescla emblemàtic és el The Wall of Sound.
El capítol destaca que cada gènere musical tendeix a tenir estils de mescla habituals, però que no són regles fixes. Conèixer aquests estils permet a l’enginyer respectar les convencions o trencar-les de manera creativa.
Simon Frith: The Place of the Producer in the Discourse of Rock
1. El mite de l’autenticitat
El discurs del rock valora l’autenticitat, l’expressió personal i la creativitat individual. Això fa que el protagonisme recaigui en el músic, mentre que el productor queda en segon pla, ja que la seva intervenció pot percebre’s com una mediació artificial o comercial.
Frith posa l’exemple d’una anàlisi sobre l’àlbum de Radiohead, OK Computer, on el productor, que ha tingut un paper fonamental en el seu enregistrament, només apareix esmentat una vegada.
2. El productor com a figura creativa
Frith qüestiona aquesta visió i defensa que el productor no és només un tècnic, sinó un agent creatiu fonamental. El productor influeix en:
- El so final de l’enregistrament
- Les decisions estètiques
- L’estructura de les cançons
- L’atmosfera i identitat sonora d’un disc
En molts casos, el "so" característic d’una banda està profundament determinat pel productor. Per tant, el productor no només s’encarregava de gestionar els recursos i controlar l’estudi, sinó que era l’encarregat d’entendre la visió de l’artista i de facilitar dur-la a terme.
3. Tecnologia i autoria
El capítol també reflexiona sobre com l’estudi de gravació i la tecnologia formen part essencial de la creació musical. El rock es construeix en gran mesura a l’estudi, i això desmunta la idea que la música és només l’expressió directa i "pura" del músic.
4. Tensió entre art i indústria
El productor ocupa una posició intermèdia entre l’artista i la indústria musical. Aquesta situació genera ambigüitat: pot ser vist com a facilitador de la creativitat o com a representant de les pressions comercials.
Conclusió
L'estudi se centra en una època concreta i analitza les crítiques musicals. Analitza com parlen els crítics de la música i detecta un fenomen que li sembla curiós: parlen de manera diferent del productor quan es tracta de música pop i música rock, i s’adona que hi ha aspectes que es valoren positivament en un gènere i negativament en l’altre.
En àmbits de la música pop, el paper del productor es considera fonamental; en canvi, en el rock no se li dona visibilitat.
Frith proposa repensar el discurs del rock per reconèixer que la producció és part integral de l’autoria musical. El productor no és un element extern o secundari, sinó un actor clau en la construcció del significat, el so i el valor cultural del rock.