Estils d'ensenyament educació física

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,31 KB


Actulament, a la nostra societat, es manifesta un ampli consens sobre la consideració de l'educació física com a factor important en el desenvolupament integral de la persona.

L'educació física ha de contribuir a la millora de la qualitat de vida, fent possible la pràctica de les activitats físiques per a tots, sense distinció ni diferències de cap tipus.

El currículum de l'Educació Física respon a les necessitats individuals i socials, en funció de les característiques personals i de les condicions contextuals, per a crear hàbits i comportaments favorables a la plena realització.

L'àrea d'Educació Física basa els seus processos d'ensenyament-
aprenentatge en l'activitat vivenciada per l'alumnat, ja que el treball corporal és essencial per al desenvolupament harmònic.

L'alumnat té una necessitat de moviment que forma part del seu propi procés evolutiu i de desenvolupament, però per tal que aquest procés es produeixi ha d'integrar els coneixements i aprenentatges relacionats amb el propi cos dins l'activitat diària. La comprensió i l'acceptació de la pròpia realitat s'adquireixen per les informacions que incideixen directament sobre si mateix, com també pel contacte i la relació amb la resta de l'alumnat i l'entorn.

El desenvolupament dels continguts i els objectius del CInicial es basa en l'exploració del cos i la motricitat.

En els continguts i objectius del CMitja  el nostre objectiu principal és aconseguir establir la motricitat bàsica, formant els seus patrons motors bàsics.

En els continguts i objectius del CSsuperior introduïm la motricitat específica, buscant ja més la tècnica i l’automatització dels moviments.

En tots aquests continguts n'hi haurà un que estarà implícit en tots ells, per nosaltres el més important, que és el referit al respecte que han de tenir els alumnes a ells mateixos, a les persones que els envolten i al seu entorn.

Així, l’eix vertebrador de tota la programació curricular de l'àrea d'Educació Física, i l’objectiu bàsic de l'escola, és la formació integral de l'alumne, no fixant-nos només en el seu aspecte motor, malgrat que farem el possible per tal de millorar-lo.

1. Conèixer i acceptar el cos propi, com també les seves possibilitats de moviment


2. Prendre consciència de la situació motriu pròpia en l'espai i en el temps en relació amb les altres persones, amb els objectes i medis diversos


3. Utilitzar les habilitats i destreses bàsiques corresponents a l'acció motriu fent servir l'observació, l'anàlisi i la imaginació en la resolució de problemes motrius.


4. Conèixer, identificar i utilitzar les habilitats i destreses específiques fonamentals de les activitats físiques proposades al llarg de l'etapa, les quals han d'incloure formes de desplaçament i de maneig d'objectes, el més variades i diversificades possible.

5. Assolir un domini corporal i postural harmònic amb millora de la condició física de forma genèrica

6. Identificar i utilitzar formes de comunicació expressives corporals, desenvolupant el sentit estètic i creatiu


7. Accedir al comportament social que faciliti el creixement individual mitjançant la participació solidària, la responsabilitat i el respecte a les altres persones i especialment la utilització de les relacions de cooperació indispensables en una activitat física col·lectiva


8. Valorar i fruir de l'activitat física, amb vista al seu benestar físic i mental, tot practicant hàbits d'higiene personal.


9. Conèixer, identificar i experimentar diverses activitats físiques a la natura i en medis diferents de l'habitual, demostrant respecte envers l'entorn.


10. Conèixer la realitat esportiva del seu territori i els recursos que li ofereix per a la pràctica de l'activitat física com una manera més d'utilitzar el temps lliure

1- construir nous aprenentatges sobre els coneixements i experiències previes--

Coneixer que sap l'alumne per tal de relacionar-lo amb allo que es pretén ensenyar (aprenentatge significatiu)--

avaluació inicial i avaluació de coneixements previs. Considerar els coneixements previs verdaders o erronis. Formular els nous aprenentatges considerant les experiencies previes. Explicar els continguts anteriors necessaris per continuar aprenent. Plantejar els nous aprenentatges a partir d'experiencies i coneixements dels alumnes.

2- afavorir que l'alumne sigui el constructor del seu aprenentatge--

Involucrar l'alumna en la resposabilitat del seu aprenentatge--

assegurar que tingui clara la tasca i continguts que es demanen. Programar un treball actiu i de recerca. Oferir pautes per observar la realitat, recollir dades, organitzar i estructurar-les. Afavorir el treball personal i respectar el ritme. Orientar-lo en l'analisi dels aprenentatges. Tenir en compte les seves aportacions. Afavorir l'autoavaluació.

3- investigar/buscar teories i principis en experiencies i fets de la vida quotidiana--

plantejar processos que tinguin en compte idees de l'alumnat i afavoreixin la interacció ente la nova informació i les idees previes--

descobrir elements, problemes i necessitats relacionades amb el que es vol treballar. Provocar la formulació d'hipotesis. Enfocat la realitat per l'observació i recollida de dades. Extraure conclusions i principis i contrastarlos amb teories. Partir de fets i experiencies en les activitats per arribar a conceptes. Analitzar les afirmacion teoriques, realcionarles i generalitzarles. Aplicar el coneixement a temes d'interes per l'alumne.

4- tenir en compte les estructures afectives dels alumnes--

entendre els aspectes emocionals com necessitats basiques de l'alumne i s'han de donar respostes i elements potenciadors del desenvoupament--

considerar les realitats emocionals. Establir relacions d'apropament i respecte i maduresa. Buscar moments per provocar apropament, confiança. Iniciar el treball a partir de necessitats properes. Subratllar lo positiu i assoliments de l'alumne. Retornar el seu proces de manera constructiva. Afavorir el desenvolupament de l'autoestima i valoració positiva i objectiva.

5-afavorir la interacció a l'aula per que es produeixi aprenentatge--

Interacció entre alumne, professor i contingut.--

possibilitar i acollir la participació. Establir clima afectiu basat en la confiança i acceptació mútua. Estudiar a cada alumne per aproparse a la seva realitat personal. Introduir modificacions en la programació segons el proces de l'alumnat. Afavorir la comunicació d'experiencies, motivacions i interessos. Avaluar la seva ensenyança. Treballar en grup, dialeg, ajuda. Posada en comú dels coneixements. Explicar els aprenentatges al professor, aportar la visió personal

6- assegurar que l'aprenetatge exigeix 'ajuda del professor en el seu paper de mediador- -

Entendre el rol del professor com a gui en el proces ensenyament aprenentatge. --

donar pistes perque dongui el pas següent. Analitzar errors de l'aprenentatge. Registrar el proces que segueixen. Coneixer els interessos i motivacions dels alumnes. Animar i acompanyar. Estar atent a les necessitats individuals.

7- oferir nous coneixements de forma estructurada, seqüenciada i progressiva, els quals permetin realitzar un proces personal d'assimilació.--

organitzar les experiencies educatives per passos de manera que connectin amb els coneixements i experiencies previes

-- treball com activitats seqüencials i progressives. Relacionar nous aprenentatges amb allo treballat anteriorment. Assegurar que es capaç de realcionar els coneixements. Presentar els continguts de forma estructurada. Que apliqui els coneixements a altres situacions d'aprenentatge de la vida. Realitzar comprovacions dels aprenentatges. Analitzar el proces de l'alumne i les funcions cognitives implicades.


el constructivisme: el desenvolupament i l'aprenentatge humans son fonamentalment el resultat d'un proces de construcció i de reconstrucció. No son únicament el desultat del desplegament d'un programa genetic ni de l'acumulació i absorció d'experiencies.

Es una dels fonaments de la LOGSE i LOE.. Es un Març teoric psicologic global per analitzar, comprendre, explicar i interpretar els processos escolars d'ensenyament i aprenentatge. Esta fonamentat en idees de diverses fonts d'orientació constructivista.

la naturalesa i les funcions de l'educació escolar des de la Concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar: practica social complexa amb una funció socialtizadora. Els processos d'individualització i de socialització son els dos vessants del desenvolupament de les persones. Naturalesa constructiva de la ment humana.

les relacions que s'estableixen entre els tres agents que configuren el triangle interactiu son fonament dels processos d'ensenyament-aprenentatge i de construcio de coneixement que tenen lloc en les practiques educatives escolars.

ZDP. El professor exergeix la influencia educativa en la ZDP gracies a l'oferiment i ajustament de l'ajuda pedagogica, per tal que l'alumne aprengui a resoldre el problema davant el que es troba. Mitjançant l'ajuda, el professor influencia en l'aprenetatge dels alumnes: influencia educativa. La concreció de l'ajuda des de l'acció didactica, per promoure l'aprenentatge significatiu.

aprenentatge significatiu: tenir significació logica, psicologica, ser funcional i despertar l'interes de l'alumne, servirse de la memoria comprensiva.

Paradigme practic



Desenvolupament integral de l’individu i a través del cos. Creació i recreació de la cultura motriu. Implicacions d’allò motriu corporal en la formació de persones lliures. Els criteris de valor estan més en els processos que en els resultats, així com en els valors que es posen en joc i es desenvolupen. Importància de l’EF integral.
Importància de la cultura motriu de l’alumnat i del seu grup social d’origen. Preocupació del desenvolupament motriu per facilitar la diversitat i l’experimentació de les possibilitats de l’activitat física. Importància d’alló vivencial, la presa de consciència motriu i corporal, grupal, col·laboratiu i expressiu.
EF per a tots i totes (EF inclusiva i comprensiva). Temps de treball individual, amb l’altre i amb els altres (agrupacions heterogènies i coeducació).
Fonamentalment no directiva, més enfocada a la experimentació, la participació i la recerca i el descobriment. Importància dels principis de procediment. No es fa clara referència als estils d’ensenyament perquè no es veu clara la seva diferenciació.
Es dóna més importància al procés que al resultat. Preocupació pels processos de desenvolupament personal i grupal.
Metodologia predominantment qualitativa i enfocada a la millora dels aprenentatges i processos. Participació de l’alumnat en l’avaluació.

Entradas relacionadas: