Estil indirecte lliure exemple

TEMA 1

El final de la Guerra Civil comportà l’eliminació de llibertats culturals per al català, desaparegué de l’activitat pública i molts escriptors es veren obligats a l’exili.

En la primera etapa del franquisme hi hagué moltes repressions que provocaren l’aïllament cultural, sense editorials ni lectors. En la segona, hi hagué una liberalització i la llengua tornà a l’ús literari i a ser pública. I, en l’última etapa, alguns escriptors tornaren i escrigueren sobre la guerra, i altres que s’iniciaren no tenien referències i ho feren de manera autodidacta.

Els escriptors exiliats escriuen sobre l’enyorament del país, i els que es quedaren continuen les tendències simbolistes i avantguardistes.

Les tendències de la narrativa foren variades com la novel·
La fantàstica i d’evasió de Sarsanedas; la psicològica de Rodoreda i Villalonga; la narrativa realista, on es reflexiona sobre la postguerra de Calders i s’incorpora la problemàtica de l’home del carrer marginat i oblidat, i altres corrents com la narrativa tradicional de Valor.

TEMA 2

Valor, durant el franquisme, difongué la gramàtica normativa com l’obra “La flexió verbal”.

La dedicació a les rondalles és per la passió i voluntat de difondre el coneixement del país i la llengua. Estan fetes des d’un nucli narratiu oral i les transforma en contes cultes.

Als anys 70, publica el “Cicle de Cassana” on rememora les seues vivències i els conflictes de classe. També, apareix vinculat al món rural on és molt important la natura, descrita de manera realista.

Valor és fidel al model tradicional de la narrativa realista i tenia dos tipus de novel·les. Les de l’heroi individual, on relaciona els seus conflictes amb el medi. I les novel·les on un protagonista col·lectiu, representat per un nucli familiar, substitueix l’heroi individual. En aquest últim tipus, dota de profunditat psicològica els personatges.

L’obra narrativa inclou relats com “Narracions perennes” (1988) i en totes usa un narrador omniscient i subjectiu.

Té un gran domini de la llengua i empra el llenguatge oral de la tradició popular utilitzant, equilibradament la llengua literària.

TEMA 3

L’obra literària de Rodoreda (1908-1983) està marcada pels esdeveniments culturals, polítics i personals. La seua obra es fa contemporània a partir de l’experiència de la guerra i l’exili.

Començà amb col·laboracions periodístiques i novel·les com “Aloma” (1938), novel·la d'inspiració autobiogràfica.

“La plaça del diamant” (1962) li donà la fama, no tracta de la Guerra Civil. La narració es centra en la psicologia de la protagonista, en la seua opressió i soledat.

I l’obra “Mirall trencat” (1974) narra la vida familiar d’una dona burgesa i es fa una visió tràgica del món.

Rodoreda usa el monòleg interior i l’estil directe i indirecte donant una prosa simbolista i fantàstica.

Utilitza el simbolisme per a expressar els pensaments interiors i usa la descripció psicològica dels personatges amb els recursos de la fugida, l’alineació, el record i l’evocació per recordar els conflictes i sentiments.

I, tracta els temes de les relacions impossibles i la sensibilitat de la perduda de la infantesa i l’adolescència.