L'estètica transcendental i altres aspectes de la filosofia de Kant

1 L'estètica transcendental:

L'estètica transcendental és aquella part de la crítica de la raó pura que s'ocupa de les estructures a priori de la sensibilitat, és a dir, d'aquelles condicions que, amb independència de l'experiència, ens permeten captar sensacions. Hi ha dues condicions generals que són imprescindibles perquè pugui produir-se una sensació i són: ESPAI I TEMPS. Qualsevol sensació la tenim en un espai i temps. Per tant, l'espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat, per tant, no és que l'espai i el temps existeixin fora, amb independència de nosaltres, sinó que els posem nosaltres, i és a partir d'aquest moment que podem tenir sensacions. Per tant, l'espai i el temps no procedeixen de l'experiència, sinó que la precedeixen, són anteriors i la fan possible. Kant és un pensador idealista, com Plató. Si les matemàtiques poden fer judicis sintètics a priori, és perquè s'ocupen de l'espai i el temps. La geometria s'ocupa de l'espai. Exemple: diem que s'ocupa del temps i l'espai les matemàtiques, posant d'exemple una sèrie aritmètica-> 1,2,3,4... perquè la sèrie dels nombres naturals és temporal.

2 L'analítica transcendental:

S'ocupa de les formes a priori de l'enteniment, és a dir, aquella configuració que, amb independència de l'experiència, li permet a l'enteniment construir conceptes. La construcció de conceptes es fa a partir del que Kant anomena categories o conceptes purs. Hem de distingir entre concepte empíric i concepte pur. Un concepte empíric és PORTA o TAULA, per tant tenen contingut. Les categories o conceptes purs estan buides, no tenen contingut. Les categories són les dotze formes diferents que tenim de construir un concepte, i són també els dotze predicats que pot tenir el verb ser. Aristòtil va donar una llista de 9 categories, en canvi Kant amplia fins 12. CATEGORIES: Kant agrupa les 12 categories en 4 blocs, que són: les de quantitat, qualitat, relació i modalitat. Les 3 categories de quantitat són: la unitat, la pluralitat i la totalitat. Quan construïm un concepte ho podem fer per a aplicar en un únic cas, com per exemple MEDITERRÀNIA, per aplicar a alguns casos, ADOLESCENT, o per aplicar a tots els casos possibles, ÉSSER HUMÀ.

3. La dialèctica transcendental:

A la dialèctica transcendental, Kant estudia la tercera facultat de coneixement, que és la raó, i a més a més, donarà resposta a la pregunta que s'hauria fet sobre si la metafísica podria arribar a ser una ciència com les matemàtiques i la física - Respon que no. Diu Kant que la raó només utilitza correctament les categories quan les aplica als fenòmens, quan la raó va més enllà de l'experiència dels fenòmens, per parlar de Déu o de l'ànima, es produeixen una sèrie d'il·lusions que Kant anomena 'Antinòmies de la raó pura', i és que pots defensar una cosa i la seva contrària. Pots defensar que si existeix Déu o l'ànima i pots defensar que no existeixen.

L'ètica:

L'ètica, a la 'crítica de la raó pura', Kant ha intentat respondre la pregunta de: Què puc conèixer?. A la 'crítica de la raó pràctica', intentarà respondre la pregunta de 'Què hem de fer?' en el sentit de com ens hem de comportar.