L'Estatut de Núria i la Segona República a Catalunya (1931-1936)

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià (ERC), en nom de les forces polítiques d'esquerra guanyadores de les eleccions municipals, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica.

Aquesta decisió unilateral va provocar tensions amb el Govern republicà provisional de Madrid. Després d'intenses negociacions, es va renunciar a aquesta proclamació a canvi de la instauració immediata d'un Govern autònom, la Generalitat de Catalunya, que s'encarregaria d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.

L'Estatut, redactat a Núria, va ser aprovat en referèndum pel poble català. Quan es va discutir a les Corts espanyoles, una sèrie d'articles van ser retallats, però finalment fou aprovat el setembre de 1932.

A les eleccions al Parlament de Catalunya, Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat i Lluís Companys, president del Parlament. A la mort de Macià (desembre de 1933), Companys el succeí com a president de la Generalitat.

Les actuacions més importants del govern de la Generalitat van ser:

• L'organització de les institucions i l'administració catalanes.
• L'impuls a l'educació (creació de la Universitat Autònoma de Barcelona).
• L'intent de reforma agrària (Llei de Contractes de Conreu).

El Bienni Reformista (1931-1933)

El nou Govern republicà a Espanya va emprendre durant dos anys (conegut com a Bienni d'Esquerres o Bienni Reformista) la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i modern.

Els Reptes de la República

Problema militar

• Reduir el nombre excessiu d'oficials i les despeses militars. Es va promulgar una llei (Llei Azaña) que possibilità la jubilació voluntària amb sou íntegre de gairebé la meitat dels oficials.
• Dissoldre els organismes judicials militars, sotmetent-los al poder civil.
• Rellevar els comandaments militars considerats contraris a la República.

Qüestió religiosa i educativa

• La nova Constitució de 1931 separava l'Església de l'Estat.
• Es va suprimir el pressupost de culte i clergat.
• Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
• Es va dissoldre la Companyia de Jesús a Espanya.
• Es van introduir el divorci, el matrimoni civil i els enterraments civils.
• L'Estat assumia plenament la responsabilitat de l'escola pública, destinant grans inversions a la construcció d'escoles i a la contractació de més mestres.

Reforma agrària

• Una llei del Govern (Llei de Reforma Agrària de 1932) va declarar expropiables, amb indemnització, les grans finques no cultivades directament pels seus propietaris, permetent assentar-hi pagesos sense terres.
• Començà també la reforma de la legislació laboral, millorant les condicions dels treballadors.

L'Oposició a les Reformes

Oposició de les forces de dreta

• Grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església Catòlica, una part de l'exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes es van oposar al nou règim.
• Les forces de dreta es van reagrupar creant la *Confederación Española de Derechas Autónomas* (**CEDA**), liderada per José María Gil-Robles.
• També es va crear un nou grup de caràcter feixista, *Falange Española* (**FE**), dirigida per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
• El *Partido Republicano Radical* d'Alejandro Lerroux atreia comerciants, industrials i propietaris amb un discurs més conservador.
• Els monàrquics alfonsins (liderats per José Calvo Sotelo) i els carlins (Comunión Tradicionalista) es van unir als crítics amb la República.

Crítica des de les forces d'esquerra

• La lentitud d'algunes reformes, especialment l'agrària, va exaltar els ànims de les classes populars.
• Jornalers i obrers volien més canvis i més ràpids.
• La UGT (socialista) es radicalitzava, i alguns nuclis anarquistes (**CNT-FAI**) donaven suport a la insurrecció armada, protagonitzant aixecaments reprimits per les forces d'ordre públic (com els de Casas Viejas).

El Bienni Conservador (1933-1935)

Els Governs de dretes

Davant la situació de crisi social i política, el cap del Govern, Manuel Azaña, presentà la dimissió. El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions el novembre de 1933.

Les va guanyar la dreta (CEDA) i el centre (Partido Radical), que van formar govern i van iniciar un desmantellament o paralització de l'obra legislativa del bienni anterior. Es va frenar la reforma agrària i la laboral, fet que va provocar la radicalització dels grups d'esquerra.

Les revoltes d'Astúries i Catalunya (Octubre 1934)

El 1934, l'entrada de ministres de la CEDA al govern va provocar revoltes arreu del país, especialment greus a Astúries (Revolució d'Astúries, durament reprimida per l'exèrcit) i Catalunya (proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per Lluís Companys, que va acabar amb la suspensió de l'Estatut i l'empresonament del Govern català).

El Front Popular (Febrer 1936)

Per enfrontar-se a la dreta a les eleccions de febrer de 1936, les esquerres es van agrupar en una coalició electoral, el Front Popular. Aquesta coalició va guanyar les eleccions i Manuel Azaña fou nomenat president de la República, mentre Santiago Casares Quiroga presidia el Govern.

De nou al poder, els republicans d'esquerra van reprendre el programa de reformes del primer bienni (amnistia per als presos polítics del 1934, restabliment de la Generalitat, acceleració de la reforma agrària).

Les forces conservadores (part de l'exèrcit, dreta política, sectors econòmics i eclesiàstics), que s'hi havien oposat durant tota l'etapa republicana, van considerar que el govern del Front Popular era una amenaça i van decidir que havia arribat el moment d'interrompre per les armes el procés reformista republicà, preparant el cop d'Estat que donaria inici a la Guerra Civil el juliol de 1936.