Estàndards de comunicació sense fil: Wi-Fi, Bluetooth i WLAN

Els quatre estàndards comuns de comunicació sense fil

Els estàndards de comunicació de dades que s'apliquen als mitjans sense fil són:

• IEEE 802.11: Comunament anomenada Wi-Fi, és una tecnologia de xarxa d'àrea local sense fils (WLAN) que utilitza un sistema no determinista amb un procés d'accés múltiple amb detecció de portadora i prevenció de col·lisions (CSMA/CA).
• IEEE 802.15: Estàndard de xarxa d'àrea personal sense fils (WPAN), comunament anomenat Bluetooth, que utilitza un procés d'aparellament de dispositius per comunicar-se a distàncies d'entre 1 i 100 metres.

Protocol CSMA/CA

El procés Carrier Sense Multiple Access / Collision Avoidance (CSMA/CA) es divideix en tres fases:

1. Escolta: L'emissor comprova si la xarxa està lliure. Si el senyal és baix, considera que no hi ha transmissió i envia les dades. Utilitza el mètode Reservation-Based Protocol, on l'host envia una sol·licitud al punt d'accés (AP), el qual informa la resta de dispositius perquè no transmetin durant un interval determinat.
2. Transmissió: L'emissor envia la dada.
3. Reconeixement: L'emissor espera un reconeixement (ACK) per part del receptor.

Requisits d'una LAN sense fils

• Punt d'accés sense fils (AP): Concentra els senyals dels usuaris i es connecta, generalment mitjançant cable de coure, a la infraestructura de xarxa existent (Ethernet).
• Adaptadors NIC sense fils: Proporcionen la capacitat de comunicació sense fils a cada host de la xarxa.

Identificació de xarxa: El SSID

Perquè els components es connectin a la WLAN apropiada, s'utilitza un SSID (Service Set Identifier). És una cadena alfanumèrica de fins a 32 caràcters que distingeix entre majúscules i minúscules. S'inclou a la capçalera de totes les trames transmeses per la WLAN per indicar als dispositius a quina xarxa pertanyen i amb quins altres equips poden comunicar-se.