L'Esplendor de Roma: Les Magistratures i el Govern

L'esplendor de Roma es basa en l'equilibri del govern:

• Magistratures: poder executiu i judicial.
• Comicis o assemblees: poder legislatiu.
• Senat: control de la política, l'economia i la religió nacional.

Les Magistratures de la República Romana

Expulsat l'últim rei, Tarquini el Superb, el poble nomena dos representants i es crea la primera magistratura col·legiada de la història de Roma: el consolat. Inicialment anomenats pretors i, més tard, cònsols. A causa de l'expansió romana i la pressió de la plebs, va sorgir la necessitat de crear noves magistratures.

Classes de Magistratures

Es dividien en ordinàries (funcionaven en circumstàncies normals) o extraordinàries (per a casos excepcionals).

Els magistrats ordinaris realitzaven el cursus honorum a partir dels 27 anys. Per cada càrrec es nomenaven dos magistrats que tenien les mateixes funcions. Tots els magistrats gaudien de poders administratius i del dret a consultar els auspicis, però només els cònsols i els pretors posseïen l'imperium. A més, gaudien d'inviolabilitat.

Les Magistratures Ordinàries

Per ser censor calia haver realitzat el cursus honorum i passar per diverses magistratures:

• a) Qüestura: Els qüestors eren els administradors del tresor públic sota la supervisió del senat i els encarregats de cobrar impostos. També portaven l'administració de l'exèrcit. Eren elegits en els comitia tributa.
• b) Edilitat: S'ocupaven de l'administració municipal: la marxa dels mercats, les obres en construcció, les vies públiques i l'organització dels jocs. Eren elegits pels comitia tributa.
• c) Pretura: Representants del poder judicial que dirigien els plets. Posseïen l'imperium i n'assumien les atribucions en absència dels cònsols. Al segle IV a.C. només s'elegia un praetor urbanus, però amb l'expansió romana es va nomenar el praetor peregrinus.
• d) Consolat: Constituïen la màxima autoritat dins del cursus honorum. Eren els representants del poder executiu i feien complir els decrets del senat. Convocaven i presidien els comicis centuriats, els tributs i el senat.
• e) Censura: Magistrats de la més alta dignitat, encara que no estiguessin estrictament en el cursus honorum. Només podia ser censor qui hagués estat cònsol (cada 5 anys). S'encarregaven de vetllar pels bons costums dels ciutadans, fer el cens i confeccionar la llista de senadors.
• f) Tribunat de la plebs: S'encarregaven de la defensa i protecció de la plebs contra els abusos dels magistrats i del senat. Podien vetar les decisions de tots els magistrats i paralitzar les assemblees de la plebs i els comitia tributa.

Les Magistratures Extraordinàries

Estaven constituïdes per la dictadura i el mestratge de cavalleria.

• a) Dictadura: El dictador assumia el poder absolut i il·limitat. Era nomenat pel senat a proposta d'un cònsol (vigent fins al segle III a.C.).
• b) Mestratge de cavalleria: Era l'ajudant del dictador i era nomenat directament per ell.