L'especificitat humana: Evolució, hominització i cultura

L'evolució humana: De la biologia a la cultura

L'evolució segons Darwin consta de dues fases:

• Inorgànica: governada només per lleis físico-químiques.
• Orgànica: on també intervenen lleis biològiques.

Per a Darwin, no hi ha diferències essencials entre l'evolució de plantes, animals i humans: tots segueixen les mateixes lleis. Tanmateix, en antropologia filosòfica s'assenyala que, amb els humans, l'evolució entra en una fase psicosocial, caracteritzada per l'autoconsciència i el llenguatge. Aquesta fase s'inicia amb els australopitecs i es consolida amb l'Homo sapiens, que esdevé un ésser domesticat, dependent d'eines i tecnologia.

Processos d'evolució humana

Per estudiar l'evolució humana es distingeixen dos processos:

• Hominització: evolució biològica fins a l'Homo sapiens sapiens.
• Humanització: evolució cultural i social.

El pas d'un procés a l'altre s'associa al domini del llenguatge abstracte, influït pel gen FOXP2, desenvolupat entre fa 250.000 i 40.000 anys.

Tres hipòtesis sobre l'especificitat humana

1. Teoria del mico assassí (Dart / Lorenz)

Defensa que l'agressivitat innata distingeix l'home: seria l'únic mamífer capaç d'assassinar membres de la pròpia espècie. La civilització canalitzaria aquesta agressivitat. Va perdre credibilitat quan es demostrà que moltes marques en ossos d'australopitecs provenien de depredadors, no d'homicidis.

2. Teoria de la incompetència o neotènia

Els humans neixen extremadament immadurs a causa de la pelvis estreta (fruit de la bipedestació). El nadó és indefens i necessita una infància molt llarga. Paradoxalment, aquesta debilitat hauria impulsat el desenvolupament de la intel·ligència i la cultura per compensar la manca d'habilitats naturals.

3. Teoria de la curiositat (Morris)

Variant de la neotènia: el desenvolupament lent fa l'humà especialment curiós i inquiet, poc donat al repòs. Aquesta activitat constant hauria afavorit el progrés intel·lectual i tecnològic.

Cap d'aquestes teories no és completament demostrable, però ajuden a reflexionar sobre el que diferencia els humans dels altres animals: una combinació de genètica i cultura.

Finalment, la genètica moderna defensa un origen africà únic per a l'home modern, derivat d'una “Eva mitocondrial” d'uns 150.000 anys. Els neandertals, tot i conviure molt temps amb el sapiens europeu, no en serien avantpassats directes, però sí mostren clares evidències de simbolisme (enterraments, creences).