Espartiates

1. Naixement de la polis grega

Entre els segles VIII i VI aC., al territori de lHèl·lade hi hagué comunitats en les quals els seus habitants volien participar, amb els mateixos drets, en els afers de la comunitat: var sorgir la polis.
La polis era una comunitat amb autonomia política i autosuficiència econòmica. En són exemples Atenes i Esparta.

2. Formes de govern a la polis grega

- Oligarquia aristocràtica. El poder polític era exercit per famílies aristòcrates.
- Tirania. Presidit per un aristòcrata que havia aconseguit el poder per la força.
- Democràcia. El poder polític el tenia lassemblea de ciutadans.

4. Estructura social a Grècia (Esparta i Atenes)

Esparta
- Espartiates. Ciutadans de ple dret que constituïen una minoria i es dedicaven a ladministració pública o a lexèrcit.
- Periecs. Habitants de territoris els avantpassats dels quals no shavien resistit a la conquesta espartana. Vivien en comunitats perifèriques.
- Ilotes. Descendien dels habitants de Mesènia vençuts pels espartans. Pertanyien a lEstat i conreaven les terres dels espartiates.

Atenes

- Ciutadans. Gaudien de tots els drets civils i polítics; eren una minoria. Obtenien el dret a participar en lassemblea als vints anys.
- Metecs. Homes lliures estrangers, que per no ser sotmesos a esclavitud havien de ser presentats per un padrí i domiciliar-se en una demarcació. No tenien drets, però pagaven impostos.
- Esclaus. No tenien cap dret, podien ser venuts o llogats i no sels permetia casar-se ni tenir un patrimoni. Feien treballs diversos, com les feines domèstiques.

5. Estructura social a Roma (època republicana)

Ciutadans privilegiats
- Patricis. Ciutadans rics amb explotacions agrícoles i mineres.
- Nobles. Plebeus enriquits amb finances i negocis.
- Cavallers. Plebeus adinerats que controlaven el comerç i la recaptació dimpostos.
Ciutadans no privilegiats
- Plebs. Formada per la majoria de ciutadans i es dedicava al camp, artesania, comerç...
- Clients. Ciutadans que havien anat a menys i es posaven sota la tutela dun home ric que els ajudava econòmicament i els protegia.
Esclaus
Persones sense cap dret perquè havien comès algun delicte o eren fills desclaus. Si obtenien la llibertat eren anomenats lliberts. Eren lliures però sense drets polítics.

6. La família a Grècia i a Roma: el matrimoni, els fills

Matrimoni

Atenes

Matrimoni religiós en el qual es tenia en compte el consentiment dels contraents i lespòs no adquiria la propietat de lesposa. El contracte de matrimoni constituïa el matrimoni legal i establia laportació de béns al matrimoni per part de cadascun dels esposos.

Roma

- Matrimoni cum manu. Lesposa i els seus béns passaven a dependre del marit
- Matrimoni sine manu. Lesposa no depenia de lespòs i continuava essent propietària dels seus béns.
Fills
Atenes-
El pare tenia dret absolut sobre el nounat: podia abandonar-lo, matar-lo o acceptar-lo. Els fills estaven sotmesos a lautoritat del pare fins als 18 anys.
Roma-
Els fills havien de ser reconeguts pel pare per poder formar part de la família. Sempre estaven sotmesos a lautoritat del pare.

7. Leducació a Grècia (Atenes) i a Roma

Atenes
Les noies eren educades per les mares. Leducació dels barons constava de tres etapes:
- Lensenyament primari. Sensenyava a llegir, a escriure i a comptar. Siniciava als set anys.
- Lensenyament secundari. Simpartia matemàtiques, literatura, música i cant. Sacabava entre els catorze i setze anys.
- Lensenyament superior. Sensenyava astronomia, oratòria, dialèctica i filosofia. Sacabava als divuit anys.

Roma

- Lensenyament primari. Hi anaven nens i nenes dels set als dotze anys. Aprenien a llegir, a escriure i a comptar.
- Lensenyament secundari. Es destinava a adolescents de dotze a setze anys. Les noies ja no seguien aquests estudis.
- Lensenyament superior. Hi anaven nois de setze a vint anys. Sestudiava i es practicava loratòria.

8. El dret romà

El dret romà va ser un dret no escrit. En la seva creació cal considerar dues vies:
- El dret civil. Afectava els ciutadans romans i regulava les relacions entre ciutadans i les dels ciutadans amb lEstat.
- El dret de gents. Regulava les relacions establertes per Roma amb altres pobles i les relacions particulars de les persones lliures no ciutadanes amb els ciutadans romans.

9. La dona a Grècia

La vida de la dona transcorria sota la tutela de lhome: no tenia drets polítics ni jurídics. Aquesta situació va canviar una mica en lèpoca democràtica, però no es va assolir la igualtat.
Les senyores de les famílies acomodades tenien una habitació (gineceu) on transcorria gairebé tota la seva vida, perquè sortien molt poc de casa.

Les senyores de famílies humils sortien de casa a fer les compres i a buscar aigua.
Quant a leducació, la dona també estava discriminada, però hi havia excepcions, on les noies seducaven en la música i la poesia.

10. El vestit, el calçat i el pentinat a Grècia i a Roma

Grècia
El vestit
- La túnica. Sassemblava a una camisa llarga i rectangular i era el vestit principal. Hi havia tres tipus: el pèplum dori, per dones, el khitó jònic, per homes i dones i lexòmide, per artesans i obrers.
- El mantell. Era una peça exterior, que sutilitzava per sortir al carrer. Hi havia dos tipus: lhimation, que senrotllava al cos amb una punta sobre lespatlla i la clàmide, que la utilitzaven els nois i els viatgers.
El calçat
El calçat era el mateix per a homes i dones. Feien servir sandàlies, sabates i socs, fabricats amb pell, fusta o suro.
El pentinat
Els homes portaven els cabells molt curts i de vegades es deixaven la barba. Les dones es deixaven els cabells llargs, però sels recollien.

Roma

El vestit
- La túnica. Era la peça de roba danar per casa.
- La toga. Era el vestit oficial i es posava per sortir al carrer.
- Lestola i la palla. Eren vestits femenins.
- Els pantalons. Els romans en duien quan havien de passar llargues temporades en llocs freds.
El calçat
El calçat masculí i el femení eren molt semblant. Utilitzaven espardenyes i sandàlies, però el calçat femení tenia més ornaments i colors i els materials eren més suaus.
El pentinat
La moda masculina dels cabells oscil·là, dafaitar-se fins i tot el cap, a deixar-se barba i els cabells llargs.
Les dones romanes portaven els cabells llargs. Les noies es recollien els cabells en un nus o en trenes. Les senyores casades es feien pentinats complicats.

11. La casa grega i la casa romana

Grècia

La casa grega solia ser petita i poc confortable. Solia tenir un sol pis amb poques finestres. Estava feta de fusta i tova i els terres eren de terra premsada. No tenia aigua corrent. Un llarg passadís portava al pati central, i al voltant estaven les cambres: dormitoris, menjador, bany, cuina... La senyora de la casa disposava del gineceu, on passava gran part del dia. Els homes tenien làndron.
Mobiliari
Els mobles eren escassos. Hi havia llits, baguls, taules, cadires, bancs. Les cambres sil·luminaven amb llums doli.

Roma

La casa primitiva
Tenia una sola planta rectangular i una sola habitació, latri, on la família feia la vida i dormia. Després es van construir al voltant els dormitoris. Tenia poques finestres i hi havia un jardí petit. Per tenir llum latri presentava una obertura rectangular al sostre (compluvi). També servia per recollir laigua de la pluja, que semmagatzemava en una cisterna construïda sota el paviment (impluvi).
La casa senyorial (domus)
Els romans afegiren a la casa primitiva un jardí porticat, sostingut per columnes i envoltat dhabitacions. També instal·laren aigua corrent i edificaren un segon pis, amb finestres. Els terres van ser pavimentats. Latri es va convertir en la sala de recepció dels clients.
La casa de lloguer (ínsula)
Era un bloc dhabitatges de fins a sis o set pisos. Eren molt poc espaiosos i no tenien serveis. Eren de lloguer.
La casa de camp (vil·la)
Hi havia dos tipus de vil·les:
- La vil·la rústica, espècie de granja en el qual les dependències danimals i de persones formaven part del mateix conjunt.
- La vil·la urbana, destinada a casa desbarjo de lamo duna hisenda. Era de gran luxe.
El mobiliari
Els mobles eren escassos. Alguns armaris o cofres, alguna taula i seients, i llits. Per il·luminar feien servir llums doli i torxes.