Espanya en el segle XIX: de la Constitució de 1812 a la Regència de Maria Cristina
Ciencias sociales2,73 KB
Espanya durant la Guerra del Francès
A Espanya, algunes ciutats van resistir al setge, com ara Girona i Saragossa.
Victòries anglo-espanyoles (1812-1814)
L'exèrcit britànic va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i va vèncer els francesos a Arapiles el 1812.
La Constitució de 1812
- Sobirania nacional
- Ideologia: progressista
- Poders:
- Executiu: rei i ministres
- Legislatiu: Corts unicamerals
- Judicial: tribunals
- Sufragi: universal masculí i indirecte
El sexenni absolutista (1814-1820)
Després de recuperar el tron, Ferran VII, amb el suport dels absolutistes, va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts de Cadis. La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, confiant que el rei es convertiria en un monarca constitucional.
Els liberals van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar.
El trienni liberal (1820-1823)
El 1820, el pronunciament del coronel Rafael de Riego va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució de 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional.
La dècada ominosa (1823-1833)
L'últim període del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del trienni liberal i el retorn a l'absolutisme. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en fallida. Per superar la crisi es va proposar una reforma fiscal.
La crisi successòria (1830)
El 1830, l'any després que Ferran VII tingués una filla, la infanta Isabel, va provocar un conflicte dinàstic, ja que la Llei Sàlica impedia regnar a les dones. Ferran VII va dictar la Pragmàtica Sanció, que feia possible que la seva filla hereta el tron. Finalment, els partidaris de Carles van reclamar el tron per a ell.
La regència de Maria Cristina (1833-1840)
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van fer reformes tímides. Tanmateix, van fer que cedís el poder als liberals progressistes. El líder dels progressistes, Juan Álvarez Mendizábal, va començar a abolir l'Antic Règim.
La nova Constitució de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional i la divisió de poders amb l'existència de dues cambres, i va otorgar amplis drets i llibertats individuals.
La regència del general Espartero (1840-1843)
El 1837, els moderats van arribar al poder amb el suport de