Espanya: De la Guerra de Successió al Trienni Liberal

La Guerra de Successió (1700-1714)

Carles II va morir sense descendència. Els candidats a succeir-lo van ser: Felip d'Anjou (França i la resta del territori espanyol) i l'Arxiduc Carles (Gran Bretanya, Holanda, Portugal i la Corona d'Aragó).

1707: Ocupació de la Corona.
1713: Pau d'Utrecht.
1714: Invasió de Barcelona.
1715: Invasió de Mallorca.

Catalunya (1714)

Catalunya va ser sotmesa i es van derogar les seves institucions polítiques (Generalitat, Consell de Cent, les Corts i les Constitucions), els sistemes fiscals, monetaris i militars.

Posteriorment, el Decret de Nova Planta (1716) va imposar l'organització politicoadministrativa de Castella.

Societat i economia de l'Antic Règim

La societat estava dividida per estaments: noblesa i clergat (no pagaven impostos, posseïen la major part dels territoris i ocupaven càrrecs públics) i el tercer estament (pagesia i burgesia, que suportaven les càrregues fiscals i estaven marginats de les decisions polítiques).

L'economia era principalment agrària (més del 80%). La terra estava amortitzada (en mans mortes). A Catalunya, les terres de senyoria laica eren conreades per pagesos amb contractes emfitèutics.

Les idees il·lustrades

D'origen francès, es basaven en la confiança en la raó (ni autoritat ni tradició). Els humans assolien el coneixement, que constituïa la base de la felicitat. Buscaven la millora de les condicions de vida.

La seva introducció va ser lenta i difícil. Cap a la meitat del segle XVIII va aparèixer la idea del progrés. Es defensava una educació útil i pràctica per a tothom, així com la reforma de l'economia.

El Despotisme il·lustrat de Carles III (1759-1788)

Carles III era partidari de les idees il·lustrades, sempre que no anessin en contra del poder absolut. El 1766 va tenir lloc el Motí de Squillace (revolta de la població per l'escassetat i l'elevat preu dels aliments). Va seguir amb la seva política reformista, ajudat per Campomanes, Floridablanca i Jovellanos.

Va dur a terme una legislació reformadora: monarca regalista, expulsió dels jesuïtes, va declarar honestes totes les professions, va fundar acadèmies i va fomentar el lliure comerç.

Liberalització del comerç colonial

El 1778 es va decretar la lliure comunicació de tots els ports. S'importava sucre, cacau i cafè, i s'exportava vins, mobles, joies, armes, fil i cotó.

Crisi de la monarquia

Durant la Guerra Gran, Carles IV va allunyar els ministres il·lustrats i va tancar fronteres amb França. L'execució de Lluís XVI va fer que Carles IV declarés la guerra a França. Els enfrontaments van provocar una forta crisi. Godoy va vendre terres de l'Església per millorar l'estat.

El 1807, Godoy va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, que permetia l'entrada de l'exèrcit francès a Espanya.

La Guerra del Francès (1808-1814)

Es van organitzar juntes d'armament i defensa locals. Després, es va formar una Junta de Catalunya per coordinar les accions i, finalment, la Junta Suprema Central.

El primer èxit va ser al Bruc, seguit de la victòria a Bailén, que va apartar els francesos d'Andalusia.

La resistència popular es va manifestar mitjançant guerrilles i setges. Napoleó es va retirar amb el Tractat de Valençay (1813).

La Constitució de 1812

Es va formar una cambra única i es va aprovar la sobirania nacional. Contenia una declaració de drets del ciutadà. La nació era el conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis. L'estructura de l'Estat era una monarquia limitada amb divisió de poders i no pas el dret diví. El poder legislatiu requeia en les Corts, amb sufragi universal masculí i indirecte. El monarca era el cap del poder executiu. La justícia era exclusiva dels tribunals.

Restauració de l'absolutisme (1814-1820)

Els liberals desconfiaven del monarca per acceptar el nou ordre constitucional. Ferran VII, mitjançant el Reial Decret de 4 de maig de 1814, va anul·lar la Constitució i va anunciar el retorn de l'absolutisme. Va instaurar el règim senyorial i la Inquisició.

El Trienni Liberal (1820-1823)

Rafael del Riego es va revoltar i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812. Ferran VII va acceptar la Constitució el 10 de març i es va formar un nou govern, que va programar eleccions a les Corts.

Ferran VII va paralitzar les lleis mitjançant el dret de vet. Va conspirar contra el govern i volia recuperar el poder absolut amb l'ajuda de les potències absolutistes.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

La Santa Aliança va provocar la fi del règim liberal. L'any 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van irrompre en territori espanyol i van restituir Ferran VII al tron, que va recuperar la condició de monarca absolut. Se li va demanar que introduís reformes moderades, però no ho va acceptar i va iniciar una repressió contra els liberals.