Espanya al Segle XVII: Crisi, Revoltes i Canvis
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB
La Unió Dinàstica dels Reis Catòlics
El matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va donar origen, quan van accedir al tron, a la Monarquia Hispànica. Va ser una unió dinàstica de dues Corones, on cada regne es regia per les seves pròpies lleis i institucions. Els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de la unificació territorial dels regnes hispànics per consolidar un estat fort. Castella va obrir les hostilitats i el regne de Granada va ser annexat a la Corona el 1492. Ferran d'Aragó va incorporar Navarra a Castella.
Felip III, Felip IV i Carles II: L'Època dels Vàlids
Un vàlid és una persona que té la confiança absoluta del rei, exerceix tasques de govern i influeix en les decisions del monarca. Després de la mort de Felip II, van succeir tres regnats a mans dels vàlids.
- Felip III: va tenir un regnat breu i pacífic.
- Felip IV: va deixar el poder a mans del Comte-Duc d'Olivares, que va voler integrar tots els regnes en un estat comú.
- Carles II: va tenir un regnat llarg i va marcar la fi de la dinastia.
La Guerra dels Trenta Anys
Esgotats per la llarga guerra, es va pactar la Pau de Westfàlia. Es va acceptar el principi que els interessos de l'estat i la religió prevalien sobre l'Imperi Romanogermànic. Espanya va reconèixer la independència del territori nord dels Països Baixos, anomenat Províncies Unides d'Holanda. La guerra amb França va continuar fins a la Pau dels Pirineus, on Espanya va cedir terrenys al nord dels Pirineus.
Les Revoltes de 1640
El Comte-Duc d'Olivares va intentar una major centralització i enfortiment de la monarquia, així com una contribució equitativa a l'esforç exterior de la Corona, tant en homes d'armes com en impostos. Aquestes exigències van provocar una insurrecció a Catalunya i Portugal. A Portugal, la revolta va durar fins al 1652 i va aconseguir la independència de Portugal de la Corona espanyola.
La revolta a Catalunya es va originar quan Olivares va obrir un front contra els francesos als Pirineus. Els catalans van haver d'allotjar tropes i assumir una despesa militar a la qual s'havien negat. Els soldats reials van cometre desordres i abusos, provocant una rebel·lió. L'entrada de segadors armats a Barcelona durant el Corpus de Sang va marcar l'inici del conflicte. Catalunya, amb el suport de França, va mantenir el conflicte durant més de deu anys, que va acabar amb la rendició de Barcelona a l'exèrcit reial.
La Crisi del Segle XVII
El segle XVII va estar marcat per una forta crisi social i econòmica: pestes, males collites i guerres van provocar que la població disminuís de 8.000.000 a 7.000.000 d'habitants. En el terreny econòmic, l'agricultura va empitjorar a causa del despoblament de terres i l'augment d'impostos. La indústria i el comerç van entrar en depressió. Les finances no permetien millorar el panorama, ja que les despeses augmentaven per les guerres, i ni tan sols l'augment d'impostos va salvar l'estat de la fallida. La plata i l'or americans van minvar, i l'arribada de metalls preciosos va disminuir.
El manteniment d'una mentalitat aristocràtica va impossibilitar rendibilitzar la riquesa d'Amèrica. Els béns es van utilitzar per pagar les empreses de la monarquia i consolidar un model social nobiliari, basat en la compra de terres. Els territoris perifèrics van patir la crisi amb menys intensitat.