Espanya al Segle XIX: Revolucions i Nacionalismes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,36 KB
La Revolució de 1868
Es va produir una crisi econòmica molt greu (agricultura, indústria i finances) que, gràcies al desgast polític del règim isabelí, va provocar una revolució contra la reina. Els insurrectes eren els grups marginats del poder (unionistes, progressistes i demòcrates), que es van unir per presentar una alternativa al sistema que hi havia, basada en la democratització de la vida política i la recuperació econòmica. Això va succeir durant el Pacte d'Ostende. Aquesta revolta, encapçalada pels generals Prim i Serrano, va esclatar amb la insurrecció de l'esquadra del brigadier Topete. Es van produir revoltes a les ciutats principals on es van formar juntes revolucionàries, i la reina i les seves tropes van ser vençudes a Alcolea. Després es va formar un govern provisional amb Serrano i Prim al capdavant, que van impulsar reformes com:
- Reconèixer els drets fonamentals.
- El sufragi universal masculí.
- Es va reformar l'ensenyament.
- Es va democratitzar els ajuntaments.
Al final es van elegir les noves corts, que van aprovar la constitució.
La Primera República
Davant l'abdicació del rei, les corts van votar per una gran majoria la proclamació de la República. Com que no tenia suport, la República va néixer amb unes possibilitats escasses d'èxit. Els republicans tenien un programa ampli de reformes socials i, per primera vegada, es va voler organitzar l'Estat de forma federal, repartint les competències legislatives entre el govern federal, les repúbliques federals i els municipis. Però la República es va haver d'enfrontar a un gran nombre de problemes. La guerra carlina i cubana van créixer, i els sectors radicals van precipitar revoltes socials i aixecaments com el de Cartagena. Després, un cop d'Estat, manat pel general Pavía, va dissoldre les corts i va donar la presidència al general Serrano.
La Monarquia Democràtica
La constitució establia la monarquia com a forma de govern i, després, es va haver de buscar un nou rei entre les dinasties europees. L'elegit va ser Amadeu de Savoia, de la casa reial italiana. Però ell sempre va tenir en contra els moderats, els carlins i l'església, que es van mantenir fidels als Borbó. Finalment, el nou rei va haver de fer front a l'esclat de dues revoltes (una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina) i, com que no tenia suport, va haver d'abdicar.
El Sistema Canovista
El nou sistema polític, manat per Antonio Cánovas del Castillo, tenia un caràcter clarament conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal. Tenia dos partits notables:
- Partit Conservador: Liderat per Cánovas, era partidari de l'immobilisme polític, la defensa de l'església i l'ordre social.
- Partit Liberal: Liderat per Sagasta, defensava un reformisme de caràcter més democràtic, laic i social.
Es va redactar una nova constitució que presentava un caràcter moderat i clar. També es va aconseguir una pacificació, després de la guerra carlina i de la insurrecció cubana. Finalment, els conservadors i els liberals es van posar d'acord per alternar-se en el poder (torn pacífic) i controlar la vida política espanyola.
Els Nacionalismes
La consolidació de l'Estat centralitzat i uniformista va provocar el sorgiment de moviments nacionalistes a:
- Catalunya: Va donar lloc al sorgiment d'organitzacions polítiques que demanaven l'autonomia.
- País Basc: Va generar un moviment de protesta que va acabar amb el Partit Nacionalista Basc.
- Galícia: El galleguisme es va mantenir molts anys com un moviment cultural.
La Crisi del 98
Va esclatar una nova insurrecció per la incapacitat de l'administració espanyola de fer reformes a l'illa. La fi del conflicte va arribar quan els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, que va ser derrotada i va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.
La Renaixença
Va sorgir un moviment cultural, conegut com la Renaixença, que reivindicava l'ús del català com a llengua literària i de cultura. Després es va promoure la restauració dels Jocs Florals. Això va provocar la recuperació del català com a llengua de prestigi i va fer conèixer els seus literats.
El Republicanisme Federal
Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític cal cercar-los en un seguit de revolucions populars. El primer d'aquests moviments que va aconseguir un suport popular important va ser el republicanisme federal.
El Catalanisme
La transició del federalisme va anar en mans de Valentí Almirall. Aquest va ser un dels grans promotors del Memorial de Greuges. En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper molt important la Unió Catalanista, una entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes. Un dels seus actes més rellevants va ser l'aprovació de les Bases de Manresa.