Les esglèsies romàniques la planta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,54 KB
Les esglésies ROMàniques van abandonar la planta basilical utilitzada a les esglésies bizantines per fer servir la planta de creu llatina, que simbolitza la creu on va morir Jesucrist.
La planta de l'església té un braç més llarg, on hi ha les naus, el qual s'encreua amb un altre de més curt anomenat transsepte. El punt on s'ajunten els dos braços s'anomena creuer, i normalment es cobria amb una torre o cimbori.
Voltes, murs i arcs
El desenvolupament de grans voltes de pedres per substituir les antigues cobertes de fusta, que eren molt humides i inflamables, va ser una de les grans aportacions de l'art ROMànic.
Primer es van fer servir les voltes de canó, de forma semicircular i dividides en trams mitjançant arcs doblers. Més endavant, l'encreuament de dues voltes de canó va donar lloc a la volta per aresta.
La portalada
La portalada principal se sol situar a la façana oest i simbolitza la porta de la Jerusalem celestial. Algunes esglésies tenen només una porta flanquejada per un arc de mig punt, que coincideix amb la nau principal.
L'art ROMànic es va desenvolupar durant la plena Edat Mitjana a l'Europa occidental. Va començar al Segle XI i va arribar a la plenitud a mitjan Segle XII.
Al Segle X, el final de les grans invasions va facilitar el desenvolupament econòmic i el creixement de la població. Això va afavorir que als nous poblats que es creaven s'hi construïssin parròquies per al culte dels feligresos.
LA EBRE CONSTRUCTORA DE L'ANY
1000Col·legiata de Cervatos, Cantàbria, Segle XEncara no havien passat tres anys del nou mil·lenni que es van començar a construir moltes esglésies.
En el desenvolupament i l'expansió de l'art ROMànic arreu d'Europa hi van tenir un paper molt important els elements següents El culte a les relíquies , que es guardaven i es veneraven a les esglésies.
Els pelegrinatges a llocs sants; el ROMànic es va desenvolupar fonamentalment al llarg dels camins de pelegrinatge.
Els tres llocs més freqüents de pelegrinatge van ser Santiago de Compostel·la, on es creia que s'havia trobat la tomba de l'apòstol Jaume; Jerusalem, on hi ha el Sant Sepulcre de Jesucrist, i Roma, on hi ha la tomba de l'apòstol Pere.
L'abadia francesa de Cluny va intervenir activament en la difusió dels pelegrinatges i va tenir un paper fonamental en l'origen i la difusió de l'art ROMànic.
LES LLENGÜES
ROMÀNIQUESLesHomilies d'Organyà.
A la plena Edat Mitjana es van començar a parlar a Europa les llengües ROMàniques, com ara el català, el castellà, el gallec, el francès, l'italià...