Les esglésies reformades més importants

Calvinisme (la va defensar John Calvin), Luteranisme (Marti Luter), Anglicanisme (Thomas Granmer). Amb diferencia amb els catòlics, els protestants valoren molt el treball, l’esforç, el sacrifici i creuen que aquesta és la manera d'aconseguir la salvació eterna. Els catòlics, quan veuen que les coses van malament, poden aconseguir la salvació en l'últim moment eterna. L’Església catòlica reacciona amb una contra reforma, i en el Concili de Trento, que va durar quasi vint anys, Roma va establir els principis bàsics del catolicisme.

Dues característiques més del Renaixement, malgrat tot el que hem vist, és la secularització de la societat. L’Església perd poder i passem del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme. Una segona característica que s'atribueix als renaixentistes és l'humanisme. Senten un gran interès per les humanitats i és per això que recuperen als grecs i llatins clàssics.

Personatges importants:

• En el camp de les arts: Miquel Angel, Leonardo da Vinci...
• En el camp de l’ètica i la política: Lluís Vives, Thomas More i Maquiavel
• En el camp de la literatura: Dante Alighieri, Petrarca, Cervantes...
• En el camp de la ciència: Nicolàs Copèrnic, Galileu Galilei...

La filosofia renaixentista

La recuperació dels clàssics comença a produir-se en alguns territoris a partir del s.XIII, quan es comença a traduir les obres d'Aristòtil al llatí. Posteriorment es traduiran al llatí les obres de Plató i dels epicuris, estoics i escèptics més importants. Tot això es va fer bàsicament a les universitats de Pàdua i Florència.

El platonisme renaixentista

El platonista més important és Marsilio Ficino, conegut per haver traduït tots els diàlegs de Plató al llatí. Aquestes traduccions es fan a l'acadèmia de Florència, que va ser una institució creada pels Medicci, una família de mecenes. Ficino diu que l'ésser humà esdevé un déu quan contempla la bellesa. La bellesa és el màxim que podem aspirar, ens porta fins a l'absolut. En aquesta època devia aparèixer el concepte d'amor platònic, un amor absolut i no correspost. Un altre platonista important és Picco della Mirandola, que va viure entre 1463-1499. Segons Picco, l'ésser humà és el més important de la creació i ho és per la seva dignitat.

L'aristotelisme renaixentista

La recuperació d'Aristòtil es produeix sobretot a la universitat de Pàdua. L'aristotèlic més important va ser Pietro Pomponazzi, el seu objectiu és donar una imatge diferent d'Aristòtil, més a prop de la ciència i lluny de les interpretacions que havien fet els escolàstics.

La recuperació de les altres escoles clàssiques

Es recuperen l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme. L'epicuri renaixentista va ser Lorenzo Balla, l'estoic més important va ser Justus, i l'escèptic més important va ser Michele de Montaine. Montaine destaca per dues afirmacions. Diu que cap forma de coneixement ens pot proporcionar un coneixement veritablement cert, per tant el savi hauria de dubtar de tot. A més, diu que el desig del coneixement és la causa de totes les desgràcies humanes. Per Montaine, el savi és desgraciat.