L'Església de la Madeleine a París: Història i Arquitectura

L'Església de la Madeleine

• Autor: Vignon / Huvé
• Cronologia: 1806-1842
• Tipologia: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic
• Localització: París

Context històric

L'obra se situa en el context de la Revolució Francesa, un període marcat per l'ascens de la burgesia, l'establiment de la democràcia, la fi de l'Antic Règim, canvis territorials i la separació de poders.

Autoria i construcció

Pierre-Alexandre Vignon, arquitecte format amb Ledoux, va col·laborar el 1805 en la construcció del castell de Malmaison. El 1806, Napoleó li va encarregar un edifici laic per a la glòria dels soldats del Primer Imperi, projecte que esdevindria la Madeleine, el més important de la seva carrera. Vignon va morir el 1828 sense acabar l'església, tasca que va finalitzar l'arquitecte Huvé.

Anàlisi arquitectònica

La Madeleine presenta una planta rectangular construïda sobre un podi amb una àmplia escalinata. És un temple perípter monòpter amb un pòrtic octàstil de columnes corínties de 20 metres d'alçada. Sobre les columnes s'eleva l'entaulament, amb tres platabandes i un fris decorat amb relleus i inscripcions. El frontó triangular presenta una rica ornamentació escultòrica, coronat per una coberta a dos aiguavessos.

L'interior consta d'una única nau amb un absis semicircular al presbiteri, dividida en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines. Aquestes descansen sobre quatre parells de columnes que separen l'espai central d'una galeria de circulació, coberta per petites cúpules i llunetes semicirculars.

Emplaçament urbà

L'edifici s'ubica en un eix estratègic: en un extrem travessa la Place de la Concorde, una de les places més importants de París, i a l'altre extrem el Palau Borbó, separant els Camps Elisis de les Teuleries, a la riba del Sena.

Evolució funcional

Originalment concebuda com a església, després de la Revolució Francesa va funcionar com a temple de la Reducció. Amb Napoleó, va adquirir una funció commemorativa per als exèrcits francesos. Finalment, el 1842 va recuperar el seu caràcter religiós. El relleu del frontó representa el Judici Final, amb Crist al centre, l'arcàngel Sant Miquel a la dreta i Maria Magdalena a l'esquerra, una obra que va ser criticada en el seu moment per la seva representació.

Influències

Els arquitectes van rebre la influència directa de Grècia i Roma. Vignon va prendre com a model la Maison Carrée de Nimes, dotant la Madeleine d'una monumentalitat superior gràcies a les seves dimensions i al seu pòrtic octàstil.