Esforç de cisallament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,65 KB

 

Una força és una acció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-hi deformacions. La unitat de força, en el sistema internacional de mesura és el Newton (N). 
  

Indiquem com actua una força sobre un cos mitjançant fletxes. La longitud del segment ens mostra el valor de la força (gran, petita, mitjana...); el mateix segment ens indica la direcció amb què actua i la fletxa n'assenyala el sentit.
Per mesurar forces s'utilitzen els dinamòmetres, que consisteixen essencialment en una molla deformable. La deformació ens dóna la força que s'hi aplica.
Quan apliquem una força a un cos, diem que aquest cos està sotmès a un esforç.
La resistència o capacitat d'un cos per suportar un determinat esforç depèn:
• Del material amb què ha estat construït.
• De les dimensions.
• De la forma.

• Del tipus d'esforç, és a dir, de la manera com actuen les forces sobre l'objecte.
Podem distingir cinc tipus d'esforç: esforç de tracció, esforç de compressió, esforç de flexió, esforç de torsió i esforç de cisallament.
L'esforç de tracció es produeix quan dues forces oposades (de sentit contrari) actuen sobre un cos i tendeixen a estirar-lo o allargar-lo.
esforç de compressió, ja que han d'aguantar el pes del nostre cos. Aquesta classe d'esforç es produeix quan les forces que actuen sobre un objecte van en la mateixa direcció però són oposades; en aquest cas tendeixen a aixafar-lo o a escurçar-lo.
Quan les forces o les càrregues que actuen sobre una peça s'apliquen contra el seu eix longitudinal i tendeixen a corbar-la, diem que la peça suporta un esforç de flexió.
L'efecte de l'acció de les forces que fan que un cos giri o es torci s'anomena esforç de torsió.
Si tallem amb unes tisores paper, roba o qualsevol altre element, el que fem és concentrar dues forces oposades en una mateixa part d'aquest element. Si les forces són prou grans i vencen la resistència que ofereix el material, el resultat és obvi: el tallem. Diem que ha estat sotmès a un esforç de cisallament o tallant.
Una estructura és un conjunt d'elements units entre ells amb la funció bàsica de suportar forces.
Les funcions bàsiques de tota estructura són: suportar l'acció de forces exteriors i interiors, aguantar el propi pes i el de les càrregues que li carreguem i mantenir l'estabilitat. Això implica que abans de construir una estructura s'han de triar adequadament els materials, la forma i la disposició dels seus elements.
ESTRUCTURA D'ARMADURA: Està formada per un conjunt d'elements resistents, units o engalzats entre si, que constitueixen l'esquelet de diversos tipus d'objectes o construccions. Les més corrents són les estructures metàl•liqües i les de formigó. En són exemples les estructures d'edificis, ponts metàl•lics, grues de construcció, gronxadors, bastides, torres d'alta tensió, cadires, taules, carretons de supermercat, etc.
ESTRUCTURA LAMINAR O DE CARCASSA: Està formada per làmines o plafons units entre si i que solen envoltar l'objecte. En són exemples la carrosseria d'un vehicle, el fuselatge d'un avió, un contenidor d'escombraries, un bolígraf, una llauna de conserva o les carcasses de diversos aparells –rentadora, ordinador, televisor, etc.
La forma més simple que proporciona rigidesa i una resistència més gran a l'estructura és la triangular.
Tres peces unides formant un triangle constitueixen una estructura rígida encara que les seves unions no ho siguin. Recorda que les unions poden ser rígides o articulades; les primeres no permeten el moviment dels elements units entre ells; en canvi, les segones sí.
Les estructures metàl•liqües es construeixen bàsicament amb perfils estructurals laminats d'acer, que són productes que s'obtenen a les acereries fent passar els lingots d'acer procedents del convertidor per unes màquines que els donen forma. Però també cal tenir present que cada cop són més freqüents les estructures metàl•liqües fetes amb perfils d'alumini.
En la construcció d'estructures, a més dels perfils, també s'utilitzen altres elements simples com ara:
• Bigues: peces resistents, generalment de forma prismàtica i massisses o constituïdes per un o més perfils, que serveixen per suportar càrregues. Habitualment estan disposades en forma horitzontal i solen ser més llargues que no pas amples. Els perfils IPN i en U són els més utilitzats.
• Pilars: suports verticals, considerablement més alts que amples, de forma prismàtica i massissos o bé constituïts per un o més perfils. Suporten esforços de compressió, atès que a sobre hi descansen algunes càrregues, com ara les bigues. Els més utilitzats són els perfils HEB.
• Tirants i tensors: són elements que treballen generalment a tracció, com per exemple els suports d'alguns rètols, ponts penjants, antenes de televisió, etc.
• Tornapuntes:
Són puntals que uneixen dues peces que formen un angle recte. Treballen principalment a compressió.
1. L'habitatge és una necessitat humana de primer ordre. Per tal de satisfer aquesta necessitat cal posar en marxa un procés tecnològic que consta de les tres fases que ja coneixes: projecte, construcció i avaluació.
 
2. Projecte arquitectònic en el qual s'han de definir les característiques que haurà de tenir i se n'ha de fer el disseny corresponent i i consta de tres documents bàsics:
- La memòria: és on es justifiquen els càlculs necessaris per determinar les superfícies de ventilació, les dimensions dels fonaments, de l'estructura, etc.
- Plec de condicions: 
- Als plànols, fent servir el llenguatge gràfic, queden perfectament determinades la forma, les dimensions, la distribució, les instal•lacions, etc.
- Construcció: intervenen un bon grapat de tècnics especialitzats en molts àmbits com, per exemple: la construcció en general, les instal•lacions de gas, d'electricitat. Totes aquestes persones estan organitzades en equips de treball dirigits per un encarregat.
Avaluació: Les empreses que intervenen en la construcció d'un habitatge han de respondre, durant un temps, dels possibles defectes que hi puguin aparèixer.

3. PROBLEMAS DE ESCALA: Escala: Mida dibuix/Mida real

4. Fonaments: són l'element constructiu encarregat de transmetre al terra totes les forces de l'edificació perquè siguin contrarestades; es fan soterrats i sobre ells es recolza l'estructura de l'edifici.
Estructura: L'estructura està destinada a suportar tots els esforços de l'edifici i transmetre'ls als fonaments per tal que siguin compensats.
Cobertes: separen horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funció és protegir els habitatges de la pluja i la neu i evitar que hi penetri la humitat.
 Tancaments: els formen parets, que serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles o de l'exterior.
 Revestiments: maguen les irregularitats i imperfeccions de les parets, elsforjats i els altres elements constructius i els preparen per rebre l'acabat final.
 Acabats:  aquells elements que donen el toc final a la construcció d'un edifici.
Instal•lacions:

5. La comunicació és el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions.
6. Els elements que intervenen en el procés comunicatiu són:
L'emissor, que és l'origen de la informació.
El missatge, que conté les dades o la informació.
El codi o conjunt de símbols que representen la informació.
El canal, que és per on passa la informació.
El receptor, que és qui rep la informació.


7. El telègraf fou el primer giny de les telecomunicacions que tingué una implantació massiva, que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant fil elèctric, en un primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa. Per transmetre la informació feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit. Amb aquests dos símbols i el codi Morse es codificava l’informació.
8. Fax és un sistema per transmetre qualsevol tipus de document imprès a través de la línia telefònica i que, alhora, pot ser rebut de manera impresa en el terminal receptor.
9. Teléfon fix

Entradas relacionadas: