Escultura Romana: Sacròfag dels Esposos, Ara Pacis, August de Prima Porta i Columna Trajana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,3 KB

Sacròfag dels Esposos

Autor: desconegut. Cronologia: 520 aC. Estil: etrusc. Localització: Museo Nazionale de Via Giulia (Roma).

Context històric

La civilització etrusca va desenvolupar-se a la Península Itàlica, concretament al territori de l'actual Toscana, entre els segles V i II aC. L'art etrusc fou un art marcat per les creences religioses, encaminades a obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en desgràcia. El poble etrusc donà molta importància a la vida després de la mort, per aquesta raó, es tenia el costum de perpetuar la memòria del difunt, creant màscares de cera del finat o bé amb les urnes funeràries. Només les famílies pertanyents a l'aristocràcia tenien prou mitjans econòmics per poder construir sepulcres esculpits per enterrar-hi els familiars.

Descripció formal

Està feta amb terracota. La tapa té forma de kliné (llit). Sobre el jaç esculpit hi ha les figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector. Duu el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat enrere, seguint la manera característica del poble jònic. La dona va vestida amb una llarga túnica grega. Porta unes sabates acabades en punta i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. La relació afectuosa entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona. El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos; en les cames, en canvi, la simplicitat és notable. Els rostres presenten un perfil geometritzant i hieràtic. Les petites restes de policromia fan pensar que el conjunt estigués pintat amb uns colors força vius.

Interpretació

Tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta. El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Per tal de contrarestar aquest temor, creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que continuava viu en una altra vida dins del sepulcre. Era deure de l'artista reproduir de la manera més fidel possible els trets corporals i facials de la persona morta. Els esposos hi són representats celebrant un banquet. L'esposa ocupa un primer terme, perquè la dona etrusca no estava marginada de la vida social.

Models i influències

Recull alguns aspectes estilístics que es poden relacionar amb els Kouroi i les Korai de l'escultura arcaica grega. Tot i això, la voluntat de l'art etrusc era presentar cada rostre amb una evident voluntat individualitzadora. Aquesta voluntat esdevé l'inici del gènere del retrat en l'escultura.


Ara Pacis Augustae

Autor: desconegut. Cronologia: 13-9 aC. Estil: imperial romà. Localització: Museo dell'Ara Pacis (Roma).

Context històric

L'emperador August va deixar un escrit perquè fos gravat en bronze a la seva tomba l'any 13 aC. L'altar fou consagrat l'any 9 aC. L'any 1902, l'arqueòleg Petersen va ser autoritzat a excavar sota el Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l'altar, i va recuperar-ne part dels relleus. L'any 1938, l'altar fou reconstruït. L'any 2006, l'arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminació urbana.

Anàlisi formal

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. Té dues entrades, la principal que s'aixeca sobre un podi i l'altra porta orientada a l'est. La cara exterior de l'escultura que envolta l'altar està totalment coberta de relleus escultòrics. La franja inferior està decorada amb fulles d'acant, mentre que a la superior s'hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. S'aconsegueix una sensació de profunditat gràcies a l'alt relleu, relleu mitjà i baix relleu. Cal destacar el realisme dels rostres i el detallisme dels elements.

Interpretació

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August. El títol d'August és un adjectiu que significa sublim i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 aC. Als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb la biografia de l'emperador. A la façana oest, hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees que fa un sacrifici ritual. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques. Als laterals s'hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l'any 13 aC.

Valoració

Segueix l'estructura dels antics templa minora, espais sagrats voltats d'una palissada de fusta amb una sola entrada. També es relaciona amb altres tipus de monuments, com ara arcs de triomf o columnes commemoratives. Els personatges no estan idealitzats, sinó que esdevenen una veritable galeria de retrats. El gust pel retrat és part de l'herència etrusca, però els elements formals i tècnics dels relleus de l'Ara Pacis es relacionen amb l'altar de Zeus a Pèrgam i amb la processó de les Panatenees que Fídies esculpí al Partenó, on les escenes també es juxtaposen sense cap tipus de separació formal.


August de Prima Porta

Autor: desconegut. Cronologia: X aC. Còpia: XIV dC. Estil: Romà imperial. Localització: Musei Vaticani.

Context històric

Aquesta obra es va trobar a les excavacions fetes l'any 1863 a Prima Porta, prop de Roma. S'inaugurà el prototip de retrat a peu de l'emperador, que posteriorment fou molt imitat. La imatge esculpida de l'emperador solia ser portada a les províncies de l'imperi per reforçar als ciutadans el sentiment d'obediència al sobirà. És un exemple perfecte de campanya política, propaganda.

Descripció formal

Es presenta dempeus i descalç sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual hi ha una cuirassa musculada, esculpida amb relleus, i una capa (paludamentum) que li envolta la cintura i que sosté el braç esquerre creant una lleugera diagonal. Amb el braç dret aixecat exhibeix una actitud segura d'autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d'un dofí, que era el que suportava la figura. Reprodueix el model clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el famós contrapposto. Mostra les pròpies faccions individuals que aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l'individu en el qual es barregen autoritat i humanitat. Aquesta voluntat més realista també s'aprecia en els plecs del vestit, els complements i els detalls dels relleus de la cuirassa.

Interpretació

Representa l'emperador August amb la indumentària militar pròpia d'un general romà, en l'acte d'exhortar als soldats de les seves regions. Els relleus de la cuirassa són escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge. Als dos costats del plastró, la representació de les dues províncies pacificades sota el mandat d'August: Hispània i la Gàl·lia. També hi ha la imatge del seu fillastre Tiberi i, a la part inferior, Diana i Apol·lo. En l'original anava calçat, com corresponia al cap de l'exèrcit; en la còpia, la seva esposa Lívia va voler que el representessin descalç, detall que suggeria que el difunt ja era a l'Olimp. La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí deriva de les que hi ha a les figures gregues d'Afrodita i indica l'origen diví del Cèsar.

Valoració personal

Manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Policlet. Aquest seguiment de l'escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l'estatuària funerària etrusca. Es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial.


Columna Trajana

Autor: Apol·lodor de Damasc. Cronologia: 107-113. Estil: romà imperial. Localització: Fòrum de Trajà, Roma.

Context històric

Apol·lodor de Damasc fou l'arquitecte que va dur a terme les millors obres de l'època de Trajà. Era un dels homes de confiança de l'emperador, al qual va acompanyar en les campanyes a la Dàcia (Romania) com a arquitecte oficial i per al qual va construir tot d'edificis com, per exemple, el pont sobre el Danubi que va facilitar la conquesta de la zona.

Anàlisi formal

La columna de marbre s'aixeca sobre un pedestal quadrangular. Té una base cilíndrica decorada amb motius ornamentals, un capitell dòric, damunt del qual s'aixeca una estructura que va estar coronada per una estàtua de Trajà, feta de bronze, i que avui ho està per una estàtua de Sant Pere. El fust té 200 m de relleus esculpits. Les 155 escenes esculpides contenen un total de 2.500 figures humanes. L'emperador Trajà hi és representat 59 vegades. Tots els personatges tenen un tracte naturalista, ja que se n'il·lustren tots els detalls. En canvi, la representació de l'espai no és pas naturalista i l'escultor para poca atenció a la perspectiva. Malgrat que avui dia només se'n percep el marbre blanc, originàriament la columna estava policromada amb colors vius.

Interpretació

La columna trajana commemora la victòria de l'emperador Trajà sobre els dacis. Per fer-ho, van seguir la crònica De Bello Dacico, en la qual es relaten les dues guerres. A la part inferior de la columna hi ha una cel·la en la qual es van guardar en una urna d'or les cendres de Trajà. Segons la documentació renaixentista, el papa va regalar aquesta capsa daurada a una família noble. L'estàtua de bronze de l'emperador romà va ser substituïda l'any 1588 per la de Sant Pere, per ordre del papa Cinquè.

Valoració

La tipologia romana d'enrotllar una tira escultòrica historiada al voltant d'un fust és totalment original. La columna trajana va ser el màxim exponent del relleu de temàtica històrica i l'aportació escultòrica més original de l'art romà.


Característiques de l'escultura romana

  1. Gran influència grega, sobretot de l'hel·lenística.
  2. Té un gran realisme, en contraposició a l'idealisme grec, tot i que en l'època imperial es tendia a idealitzar la figura de l'emperador.
  3. L'escultura està subordinada a l'arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals.
  4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
  5. Els retrats van ser una aportació romana, procuraven ser fidels als models.
  6. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per a Roma.

Tècniques dels mosaics

  • Opus vermiculatum: es fan servir les tessel·les quadrades per fer el disseny principal, seguint amb cura els contorns de la forma i ressaltant-los amb tessel·les posades en forma de cuc. Crea un efecte d'halo al voltant de la imatge.
  • Opus tesellatum: tècnica en la qual les tessel·les, o fragments petits i regulars de pedra, vidre o ceràmica, sempre de la mateixa mida, estan disposades en forma horitzontal i vertical creant un disseny en forma de reixa.

Parts d'una casa romana

  • Fauces: entrada de la casa.
  • Tabernae: botigues al costat de l'entrada.
  • Impluvium: petit estanc on es recollia l'aigua. Pati interior.
  • Compluvium: parts inclinades del terrat per on queia l'aigua cap a l'impluvium.
  • Lararium: pati on està l'altar, es veneraven els déus de la casa.
  • Peristylium: zona prèvia a l'altar, temple de la casa.
  • Tablinum: lloc de pas, on es rebia a la gent.
  • Cubiculum: habitacions per a convidats o familiars.
  • Triclinium: lloc on menjaven estirats.
  • Peristil: pati amb columnes on hi havia una cisterna subterrània.
  • Posticum: entrada secundària.

Entradas relacionadas: