Escultura i Pintura del Quatrocento: Art Renaixentista a Florència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,25 KB

Escultura del Quatrocento

Malgrat la poca importància de l'escultura gòtica, els artistes renaixentistes van seguir un camí semblant cap al naturalisme, però no amb finalitat religiosa, sinó buscant la bellesa clàssica. Les característiques bàsiques van ser:

  • Fusió de les concepcions clàssiques amb el cristianisme.
  • Finalitat fonamentalment estètica. L'obra adquireix valor propi.
  • El tema principal va ser l'home, moltes vegades nu.
  • La temàtica religiosa va haver de readaptar-se.
  • Es va buscar la representació de la bellesa ideal (platonisme), però sense renunciar al detallisme (roba, expressionisme...).
  • El retrat va recuperar la importància clàssica i va tendir a un fort realisme (influència romana).
  • Al principi van mantenir la posició frontal, després van adoptar postures més complexes, ampliant-se els punts de vista.

Ghiberti

El primer gran autor renaixentista va ser Ghiberti. Va ser l'autor de les portes del baptisteri de la catedral de Florència, després de guanyar un concurs on va derrotar a Brunelleschi. La porta es divideix en 10 plaques de bronze, on es narren diversos passatges de l'Antic Testament. Destaca el gran realisme i naturalisme. Els personatges es representen amb diferent mida i detallisme, segons la seva posició. Les figures es relacionen entre si donant dinamisme i naturalisme.

Donatello

El creador de la plena escultura del segle va ser Donatello, que va buscar l'equilibri entre la bellesa clàssica i l'expressionisme.

Pintura del Quatrocento

La pintura va ser on millor es van representar els trets del nou estil. Els artistes van crear un nou sistema de representació basat en:

  • La perspectiva lineal: Va ser el principal recurs per fingir la profunditat. Els estudis de Brunelleschi van ser la base de la seva formulació. Tots els elements de la representació es van col·locar en un rigorós ordre preestablert. Per aconseguir el seu objectiu, era necessari un punt de mira (espectador) únic, frontal i fix, i un punt de fugida on es concentraven totes les línies a l'altura dels ulls.
  • La proporció: Tots els elements van mantenir una estricta proporció. El cànon es va basar en el cos humà, formulant-se la proporció àuria o divina amb complexes fórmules matemàtiques. Basant-se en ella, els autors posteriors van evolucionar en el detallisme i el dinamisme.
  • Idealisme: El neoplatonisme es va estendre per Florència (Pico della Mirandola), recuperant influència a tots els nivells per una important crisi econòmica i política. La bellesa, com a l'època clàssica, es va basar en la representació perfecta (ideal) dels elements.

Botticelli

El millor representant de la nova pintura va ser Botticelli. Va aconseguir representar els temes religiosos amb aire pagà (clàssic) i els pagans sota una visió cristianitzada. Destaca la sensualitat de les línies i el moviment subtil de les vestimentes. No va renunciar a l'expressivitat. Els colors són àrids, sense representar efectes lumínics. Algunes de les seves obres són: Naixement de Venus, La Primavera i Calumnia (al·legoria de la crisi).

Entradas relacionadas: