Escultura i tercer peu

El profeta. Pau Gargallo, 1933-36:

Documentació general:Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i Museo Gargallo (Saragossa) Bronze (original guix).Fosa.Estil cubista.Religiós.Monocroma.Escultura exempta.235 cm x 65 cm x 50 cm.

CONTEXT HISTÒRIC: Dècada dels 30 Segle XX.A Espanya, la proclamació de la segona república polaritza el país en dos bàndols  irreconciliables. A Europa, després de la Primera Guerra Mundial, es pateixen les conseqüències de la gran Depressió Americana provocant una situació social i política inestable, en la que la democràcia perd terreny en favor de règims totalitaristes com el nazisme i el feixisme. El Segle XX s’inicia amb l’esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es desenvoluparan al continent europeu.

Des de 1905 fins gairebé 1924, París s’esdevindrà conjuntament amb Dresden i Munic els nuclis de moviments artístics com: el Fauvisme, l’Expressionisme, el Cubisme, l’Abstracció i el Surrealisme, entre d’altres.Serà, precisament durant la seva estada a París que Gargallo va conèixer les primeres avantguardes artístiques i, també va entrar en contacte amb Picassó, Julio González, i d’altres artistes avantguardistes que influenciaren de manera determinant en la seva obra.

ANÀLISI FORMAL:Escultura masculina, exempta de bronze (feta amb planxes de metall retallades), dempeus, sense policromar i en posició frontal.Els braços apareixen representats en posició de  “contrapposto”: el braç esquerre agafa un bastó, mentre que l’altre s’aixeca i amb la mà oberta realitza un gest d’advertiment.El cos realitzat amb uns pocs elements essencials, sembla estar cobert amb una capa o túnica de pell de xai.Les cames robustes i fornides, estan separades i transmeten una forta sensació de fortalesa i estabilitat amb els peus fortament arrelats al terra.Contrast entre l’espai i la matèria.El buit passa a ser part de l’escultura i així aconsegueix donar més expressivitat:el forat de la galta esquerra,el buit de la boca que expressa el crit, els espais del cos o les cames.Amb El profeta, l’escultura es transforma en l’escultura del buit, del forat, tot el contrari del que era l’escultura fins aquell moment, en que la norma era donar forma al volum. L’escultura potser contemplada des de diferents angles de visió (multifacialitat).La llum penetra per l’interior de les planxes de metall de la figura accentuant els contrastos de llum i ombra, formant allò que Gargallo va anomenar volum virtual.El contrast entre corbes i rectes, entre formes còncaves i convexes, entre massa i buit,  confereix a l’obra un gran dinamisme.

Voluntat d’eternitat: no mostra un moment instantani, l’obra va més enllà del moment concret.L’obra s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.D’aquest eix surten les altres parts del cos, formant línies corbes còncaves i convexes que creen jocs de llums.Marcada verticalitat: l’eix central, el bastó que duu a la mà i la cama dreta lleugerament inclinades.Aquestes rectes contrasten amb les línies corbes de l'espatlla, els braços i la pell de xai que el cobreix.Composició equilibrada entre línies rectes i corbes i entre zones còncaves i convexes.

Interpretació: contingut i significat:És un tema clàssic de la iconografia tradicional cristiana. El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret que ens convida a seguir-lo.  La vara que aguanta amb la mà esquerra és el símbol del guia. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el segueixin, com si és perquè creguin allò que els diu.  Té l'actitud de l’orador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió. Representa la força de la paraula i la veritat com a camí a seguir.El significat s’ha de relacionar amb el context històric i l’any en que va ser feta l’obra.  L’any 1933 els feixismes ja s'havien instal·lat en alguns països europeus i la societat espanyola es comença a polaritzar.L’obra es podria interpretar com un avís profètic sobre el futur, una advertència sobre les dictadures.

FUNCIÓ:Va ser concebuda per voluntat pròpia de l’artista, per a la seva exposició en galeries d’art o museus, o per decorar espais públics, com per exemple el parc Middelheim d’Anvers. Al estar feta en bronze, va permetre diverses còpies d’idèntica qualitat.

També hi ha autors que afirmen que té una funció simbòlica propagandística de les idees pacifistes i democràtiques contra els totalitarismes polítics europeus del moment.

MODELS I INFLU:A Gargallo se’l considera un dels artistes més significatius de l’avantguarda espanyola internacional, juntament amb Juli González. Va experimentar amb la desintegració́ de l’espai, concepte que aplicarà en el cap i el cos del profeta. La introducció́ del buit, va lligada a la introducció́ del ferro com a material escultòric.

Aquesta solució artística (introducció del buit) també està present en altres escultors contemporanis com Henri Moore.L’estructura compositiva del profeta recorden els elements clàssics: frontalitat, predomini de línies verticals, contrapposto dels braços, relació harmònica i equilibrada entre les parts del cos, però el tractament dels volums, és clarament innovador. Gargallo afirmava que: el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant no solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes d’aire. Hi ha un diàleg  permanent entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i l’espai.