L'Escultura Neoclàssica d'Eros i Psique al Louvre

Eros i Psique d'Antonio Canova

Fitxa tècnica

• Obra: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Estil: Neoclàssic
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre, París (França)

Context històric

Obra realitzada dins el context de la Revolució Francesa. En aquest període és també quan moren a la guillotina Lluís XV i la seva esposa Maria Antonieta. Pel que fa a les idees polítiques, hi ha un rebuig envers l’absolutisme monàrquic. A Espanya, aquest moment coincideix amb el regnat de Carles IV. Culturalment, el segle XVIII és l’època de la Il·lustració (amb la publicació de la novel·la i l'Enciclopèdia) i aquestes noves idees entren en contradicció amb les idees absolutistes.

Artísticament, hi ha un trencament amb les formes recarregades del Barroc i es valora molt la cultura i l’art clàssic: Winckelmann escriu la seva "Història de l’art de l’antiguitat", que va tenir molta influència. En aquest període es comencen a excavar i estudiar les ruïnes de Pompeia i Herculà, que també influiran els artistes. Pintors importants de l’època: Jacques-Louis David. Roma és el gran centre de les arts en aquest moment, lloc on tots els grans artistes van a aprendre i observar les obres romanes. Molts joves feien el "Grand Tour" (viatge de diversió i instrucció). Sorgeix la burgesia, oposada a l’aristocràcia. S’abandona el Barroc i el Rococó, considerats estils propis de l’Antic Règim, i es busca un nou sistema polític.

Descripció formal

Escultura de bult rodó (exempta) en què es representa una parella sobre un bloc irregular de marbre. La figura masculina, nua i amb ales, s’inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, envolta amb els seus braços el cap del seu enamorat. Ella representa la ment i ell l’amor físic.

Presenten un tractament naturalista idealitzat, visible en les expressions dels rostres. Amb aquesta idealització, l’autor ens mostra l’ideal de bellesa masculí i femení. Amb la contenció de les expressions, aconsegueix esculpir una obra de gran tendresa. Aconsegueix una textura suau i delicada polint el marbre amb pedra volcànica i banyant-lo en calç i àcid. Així, assoleix unes qualitats tàctils de gran delicadesa i suavitat, i una intensa sensació de realisme anatòmic.

L’escultura està dominada per dues diagonals que formen una X o aspa, el centre de la qual es troba en l’espai que separa les dues boques a punt d’ajuntar-se. Formalment, és una obra oberta per la disposició en X, però la col·locació dels braços dona lloc a una imatge tancada.

La composició és dinàmica, amb la utilització de diagonals i una certa influència del Barroc. Cal destacar la falta de policromia. Respecte als volums, cal subratllar el contrast entre el caràcter massís de la base i la lleugeresa de les figures. L’equilibri, la proporcionalitat i l’harmonia impregnen la composició i potencien la bellesa de l’escultura. Presenta un dinamisme reposat i equilibrat, ben marcat per l’apropament dels dos cossos. La posició de les mans recalca el dinamisme i el caràcter apassionat i eròtic de l'obra.