L'escultura del Laocoont i els seus fills: Anàlisi i context

Laocoont i els seus fills

Catalogació

• Nom: Laocoont i els seus fills
• Autor: Agesandre, Polidor i Atenador
• Cronologia: s. III-II a.C.
• Tipologia: escultura exempta
• Localització: Museus Vaticans
• Estil: grec hel·lenístic
• Materials: original en bronze / còpia en marbre
• Tècnica: fosa en bronze / talla en marbre
• Dimensions: 2,42 m
• Tema: mitològic

Context històric

Partenó +

Anàlisi formal

Grup presentat de manera frontal. El centre és el sacerdot i els seus fills estan al voltant. Estan lluitant per alliberar-se de l’atac de dues serps; els fills no tenen prou força per escapar.

Els cossos s’agiten en les tres direccions. Cada múscul mostra la violència de l’esforç, estan molt treballats. El fill petit ja no fa força, mentre que l’altre busca l’ajuda del seu pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri.

Presenta una estructura piramidal diagonal que travessa l’obra i marca el moviment. L'anatomia és musculosa i de gran tensió. Les serps uneixen les tres figures i augmenten el dinamisme. L'expressió de Laocoont és turmentada, amb arrugues al rostre i els ulls enfonsats. Es percep el dolor del sacerdot a través de la boca oberta i els volums marcats, creant un efecte de clarobscur.

La serp li està a punt de mossegar el maluc. Els cossos estan molt tractats, trencant amb els cànons de serenitat i equilibri. La boca oberta és una mostra del pathos (captació del patiment). Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, caracteritzat per la teatralitat, el moviment i la grandiositat.

Interpretació

Segons el mite, Laocoont va advertir que no es fiessin del cavall de Troia (ple de soldats). De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com a càstig diví i van introduir el cavall a la ciutat.

Una altra versió és que la seva mort no va tenir relació amb la guerra entre grecs i troians, sinó que fou perquè es va casar en contra de les ordres de déu.

Funció: probablement fou encarregada per l’estat per exposar-la a algun lloc, encara que també podria haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els rics col·leccionaven obres, tant originals com còpies.

Models i influències

L’hel·lenisme va ser una font d’inspiració per al Barroc. El Laocoont va impressionar Miquel Àngel quan la va trobar el 1506 entre les ruïnes del palau de Titus. Quedaren impressionats pel pathos i la terribilità (ràbia continguda). Probablement va ser una font d’inspiració per al seu famós Moisès.