Escultura i Arquitectura Grega: Kouros, Koré, Guerrers, Discòbol, Diadumen, Erecteon i Epidaure

Interpretació: Kouros i Koré

Kouros

Representaven déus, atletes o eren recordatoris de persones mortes. El Kouros d'Anàvissos és l'escultura funerària d'un jove anomenat Kroisos. La inscripció diu: "Resta trist i dret al costat de l'estela del finat Kroisos, lluitador de primera línia que el tempestuós Ares s'ha endut". Normalment no fan referència a cap persona concreta. Els cossos es mostren amb total naturalitat, nus, tal com anaven els atletes a les competicions esportives. El somriure és intemporal, de satisfacció amb ells mateixos. El temps en ells és com un present etern.

Koré

Imatges que es creu que representen sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir la moda a través dels vestits, i l'evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta koré porta una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d'aquestes escultures. Moltes van ser trobades en un dipòsit de l'Acròpolis d'Atenes on van ser enterrades després de la invasió persa. Poques superen les dimensions naturals dels kouroi.

Funció de Kouros i Koré

En tenien diverses: representar un déu, ofrena dedicada a una divinitat, lloa d'un atleta vencedor i estàtues funeràries. Algunes porten inscripcions amb el nom de l'autor o dedicatòries a algun déu. El Kouros d'Anàvissos és una ofrena als déus. S'han trobat a diversos llocs de Grècia (sobretot a tombes prop de Delfos), de l'Àsia Menor i de la Magna Grècia. Eren encarregades tant per particulars com per entities públiques que tenien funcions diverses.

Guerrers de Riace

Guerrer 1

Home més gran, solidesa i experiència, cert cansament, forma aplanada del cap (potser un casc), expressió ferotge, contrapposto, li falta un ull de vori i detalls realistes afegits.

Guerrer 2

Home més jove, nu, cabells sense recollir i detallats, expressió més arrogant i tranquil·la, contrapposto, cos equilibrat, restes de l'escut lligat al braç esquerre i gira el cap a la seva esquerra.

Interpretació dels Guerrers

Es creu que els guerrers van ser portats de Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven els va fer anar a parar al fons del mar. No se sap on eren els guerrers, els grecs diuen que hi havia escultures com aquestes als carrers i temples de les seves ciutats; es van fondre (gairebé totes) a l'Edat Mitjana per aprofitar-ne el metall.

Discòbol

Interpretació

Jove atleta en la seva plenitud física (ideal atlètic de l'època). Moment decisiu del llançament del disc (màxim desequilibri del cos), instant fugaç en el qual l'atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc (posició que significa un gran avenç en la tècnica del moviment), recerca de noves formes. Reconegut com a iniciador del realisme (sense expressar emocions). Llindar del classicisme.

Funció

• Destinat a ser exposat en públic.
• Demostra la importància que per als grecs tenen els jocs atlètics.

Diadumen de Policlet

Interpretació

Poden ser Apol·lo o un atleta. Heroi que acaba de guanyar una cursa (activitat física només per a homes i nus), atletes famosos per representar virtuts i valentia guerreres. Competicions olímpiques molt populars (sobretot les que es feien en honor a Zeus, a Olímpia). L'original era de bronze (s'ha perdut) i la romana és de marbre. Destinada a ser exhibida en públic. Commemora la victòria d'un jove atleta que acaba de cenyir-se la diadema que el confirma com a guanyador. Considerat un heroi (donant-li fama) a la seva estirp i a la polis. Diadumen: ideal antropològic clàssic grec (jove, plenitud física i triumfant dels jocs atlètics), equilibri vigor-intel·ligència i destresa-voluntat (factors corporals en harmonia amb els espirituals), no expressa orgull sinó despreocupació, serenor...

Erectèon

Interpretacions

Construït dins el pla de construcció de Pèricles de la nova Acròpolis, construït durant les Guerres del Peloponès i va ser interromput en diverses ocasions. Situat sobre l'antic santuari d'Atena Polias (destruït pels perses). Després de l'enfrontament entre Atena i Posidó pel domini d'Atenes i l'Àtica (Posidó va fer brotar una font d'aigua salada i Atena una olivera), els déus o Cècrops van declarar Atena vencedora i li van donar a la polis el nom d'Atenes. L'olivera estava plantada al Pandroseion (filla de Cècrops).

Cariàtides

Sis dones joves que aguanten amb el cap l'arquitrau i la cornisa de la tribuna del sud del temple. Segons la tradició, representen les dones dels caris portades a Atenes com a venjança pel que els seus marits van fer amb els perses. Orientades cap al Partenó i seguien la processó de les Panatenees quan anaven al temple per fer ofrena a Atena del vestit o peple. Els braços s'han perdut (esquerra: túnica i dreta: objecte de culte). Amb el cap no aguantaven directament l'arquitrau sinó que entremig hi havia un kàlathos esculpit.

Funció

Pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. Edifici religiós.

Epidaure

Interpretació

Obres de teatre en honor de Dionís. A l'orchestra, el cor explicava les accions dramàtiques (paper d'actors secundari). Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni. Segle IV a.C.: Paper dels actors major que el del cor. Teatre amb acústica immillorable (visió perfecta des de cada seient).

Funció

Edifici religiós (ofrenes a Dionís a l'altar al centre de l'orchestra), pedagògic i lúdic. La ciutat d'Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medicina), ciutat visitada per molts malalts. Teatre creat a l'època transitòria entre el clàssic i l'hel·lenístic (el més gran i famós de Grècia). En ell es representaven obres de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.