Escriptors Catalans: Espinàs, Porcel, Calders i Rodoreda
Enviado por nnueta y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB
Josep Maria Espinàs
Va néixer l'any 1927 a Barcelona. És un escriptor polifacètic que ha escrit més de vuitanta llibres, que van des de la novel·la i la crònica de viatges, fins a obres d'interès cívic, llibres reportatge, volums de memòries i un munt d'articles periodístics publicats durant més de 20 anys, primer al diari Avui, i més tard a El Periódico.
Les obres de Josep Maria Espinàs es caracteritzen perquè hi predomina l'element realista i testimonial. A més, està influït per la literatura social espanyola i pel neorealisme cinematogràfic italià, mostrant la realitat popular de la postguerra mitjançant personatges despersonalitzats i escrivint sempre des d'un punt de vista objectiu i escèptic.
El 1949 guanya el seu primer premi, el Premi Guimerà, i acaba la carrera de Dret. Està sis anys treballant com a advocat, i més tard comença a treballar a l'editorial Destino. L'any 1953 es va donar a conèixer com a escriptor guanyant el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Com ganivets o flames. A partir d'aquí guanya interès pels lectors i comença a tenir molt d'èxit amb obres com Dotze bumerangs, El gandul, però sobretot amb Tots som iguals, obra que va obtenir un gran reconeixement internacional, sobretot als Estats Units.
Més endavant, escriu el recull Variétés (amb el qual obté el Premi Víctor Català), Combat de nit (amb el qual va guanyar el Premi Josep Yxart i l'obra que més s'acosta al realisme social). El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb la seva obra L'últim replà, i a partir d'aquí entra en una llarga etapa amb poquíssima producció novel·lística.
El 1986 escriu El meu nom és Olga, un recull de cartes escrites a la seva filla amb síndrome de Down on es reflexiona sobre l'aportació de les persones disminuïdes a la vida familiar i social.
A part de novel·les, també escriu molts llibres de viatges i divulgació com Ciutats de Catalunya, Viatge al Pirineu de Lleida (amb Camilo José Cela), El llibre de la diada, A peu per Terra Alta, entre d'altres. A més, escriu dos reportatges: Viatge als grans magatzems i A peu per la terra cremada.
El 2002 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca és guardonat amb el Premi Lletra d'Or.
Baltasar Porcel
Neix a Mallorca. S'ha dedicat al periodisme, l'assaig, el teatre i la narrativa. Algunes de les seves obres reflecteixen la realitat rural i marinera de Mallorca en la seva època.
Pere Calders
Neix a Barcelona. Format quan Catalunya havia assolit la normalitat cultural, des de Mèxic va mantenir-se en contacte amb Catalunya. A banda de la seva obra periodística i d'una biografia de Josep Carner, Calders destaca com a narrador.
Publica un recull de contes, El primer arlequí, i les novel·les La Glòria del doctor Larén i Gaeli i l'home déu abans del 1939. Aquestes obres contenen l'opció prioritària del conte de ficció, la superioritat de la narració i la visió de la realitat que comporta. L'ambient mexicà és la base del recull de contes Gent de l'alta vall.
El joc constant entre realitat i narració, la presència de l'absurd, l'insòlit i el fantàstic, l'estil irònic que busca la complicitat intel·ligent del lector i la reflexió compartida sobre els límits de la realitat són les característiques destacades a les seves obres.
Mercè Rodoreda
Obra: Inclou contes i novel·les, a banda de la producció periodística i poètica. Aloma és una novel·la autobiogràfica que, refeta trenta anys després, presenta un personatge femení abocat a unes relacions amoroses que no li reporten la felicitat perduda quan entra a l'edat adulta. Aquesta temàtica és recurrent a les novel·les psicològiques com La plaça del diamant.
Altres de les seves novel·les són El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Mirall trencat. Amb la inacabada La mort i la primavera, l'autora va abandonar el component psicològic de les seves novel·les anteriors i desenvolupa un component simbòlic present des de les primeres obres. Escriu reculls de contes quan les dificultats de l'exili li impedien una dedicació constant a la novel·la.