No escric eglogues tipus de vers

*1)Un entre tants com espereni callen*

Un entre tants./Uet com esperen, traeballen. Un entre tants./Uet con esperen badallen.Com esperen, gemeguen. / com esperen, s'ofeguen. /com esperen I preguen./com esperen, Barallen.  Com esperen i tallen. / com esperen i callen. /com no aguarden i lluiten./com foraden la nit. /com no dormen i guaiten. /pre nobe'l sb Si l'amor Rebentava les venes, si l'amor, si la por, si les penes, na at ja ni lliris, ni Nards, ni assutzenes./ com trencaven els cants. / entre fúries i espants./entre tots els amants. / Si l'amor era gràcil com l'ala, si la vida era bona, era mala, Cabqs allaups si el sospir, si el sonet, si la bala. HI PS/ com es moren d'amor. /com foraden la nit. / com carreguen els morts. 

----------1) «UN ENTRE TANTS COM ESPEREN I CALLEN»-inicia la *primera part*,«Teoria i pràctica de la Flor natural».///-títol d’aquesta part ens remet als Jocs Florals i tot el Que implicaven d’ancoratge en el passat de la nostra llengua pel que fa al seu Ús literari, així com el seu ús per reforçar el règim feixista.///- els *poe primera part* tenen la intenció de trencar amb El retoricisme i el formalisme tradicional i imposat.///a) *resum*el jo líric forma Partd la resta de la gent del poble, , I comparteix la seua realitat,a trabes De accions quotidianes.(accions com: repetició del verb "esperar"en Els decasíl·labs, perquè,ens mostren Unes accions juntaque el poble espera Un canvi, presenta un sentiment d’Esperança en el futur.///altres vb mostren com hi viu:a trabes del silenci (callen, obligat per la Censura/que es troben al’inici i a la Fi del t)/la supervivència (treballen) i cansament (badallen)./ patiment i Angoixa (gemeguen, ofeguen, preguen)/ de divisió (barallen, tallen).///*tema *El jo líric assumeix la seua pertinència a una Col·lectivitat oprimida.///no hi hareferències espacials ni temporals, peròla semantica ens remet a una realitat de la Nostra història?La realitates a Trabes del context de la Guerra Civil i la postguerra,amb lavictòria del bàndol nacional en la guerra i La posterior dictadura franquista.///el poble viuvol Que arribe elmillors temps i Utilitzasilenci i angoixada la repressió i la fractura social que va suposar la Guerra.///- E. Li *forma d’oració* amb la repetir “un entre Tants”creant una lletania.///Es una reiteració de l’afirmació de la seua condició que Li ha tocat viure.///-amb *estructura* E.No vol retoricismes i el formalisme tradicional i És interessant Assenyalar l’ús profà i reivindicatiu que fa d’una estructura que s’utilitza en Les pregàries religioses./// El po no segueix l’estructura de cap estrofa definida. Quines són les parts del t atenent tant a la seua distribució tipogràfica com Al seu contingut?/El poema no segueix cap estrofa definida, però es pot •\. En 3 parts definidesy que és el punt on Es repeteix el vers “Un entre tants”./La 1era abastaria els 7 1ers versos.Es veu el silenci, la Supervivència i el cansament./2partva del 8 al 14. I parla de l’angoixa i el patiment (gemegar, ofegar, pregar) La 3part va Des dl vrs15 hi ha una divisió i separació produïdes per la postguerra i Apareix la censura, el silenci.///7mètrica catalana*format per 21 vrss/a partir de Decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6) i tetrasíl·labs Un – en – Tre - tants // com – es – pe – ren – i - ca (llen)(4+6) Un – en – tre - tants(4)/-rimaels vess decasíl·labs son ’agrupats de 3en 3amb Rim cnstnt, (coincidència dels sons vocàlics i consonàntics a partir de L’última síl·laba accentuada: callen-treballen-badallen, Gemeguen-s’ofeguen-preguen, callen-tallen-callen./repetició dels vrss tetrasíl·labscreen ritme i rima al txt.///recursos litel + representatiu es la repetició:l’anàfora (un entre Tants) i els paral·lelismes; també hi ha repeticions lèxiques (esperen; callen) •l’asíndeton (esperen, treballen)/// sintaxi i el lèxic te una voluntat d’identificar- amb La gent humil, del poble?/te el desig d’identificar-se amb la gent del poble per L’ús d’una sintaxi sense recarregaments,amb oracions curtes i repetitives; així mateix el lèxic és senzill Ocol·loquial./Pretén identificar-se amb el poble utilitzant el seu Lèxic i les seues estructures i a la vegada arribar a un públic ampli; vol Representar la societat en què viu. E escriurà des del poble, i no únicament Per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix Del carrer, forma part de la gent, n’és part indestriable, n’és «un entre Tants».

///////////////////// 2)NO ESCRIC ègloguesIrats i gauzens em partray si jo ja la vey, l'amor de Lonh.JOFRE Rudel.NO hi havia a València dos cames com les Teves.Dolçament les recorde, amb els Ulls plens de llàgrimes, amb una teranyina de llàgrimes als ulls.On ets?On són les teves cames tan adorables?Recorro l'Albereda, aquells llocs familiars.Cruïlla les nits.Evoqui les baranes del riu.Un cadàver Verdós.Un cadàver fosfòric.L'espectre de Francisco de la Torre, Potser.No hi havia a València dos cames Com les teves.Llargament escriuria Sobre les teues cames.Com si fossin per L'aigua, entre una aigua invisible, entre una aigua claríssima, venies pel Carrer.La carn graciosa i fresca com un Càntir de Serra.I jo t'evoque dreta Sobre les teues cames.Carregaven els Homes els ventruts camions.Venien autobusos De Gandia i Paterna.Sortien veus dels Bars, l'olor d'oli fregit.Tu venies Solemne sobre les teues cames.Oh la Solemnitat de la teua carn tendra, del teu cos adorable sobre les llargues Cames!Carrer avall, venies entre els Solars, els crits, els nens que jugaven a sortir de l'escola, la dona Arreplegava la roba del terrat, l'home recomponia lentament un rellotge mentre Un amic parlava dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat que El crepuscle, o amb una dignitat que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la Majestat amada del crepuscle. No hi havia a València dos cames com les teues, Amb la viva alegria de la virginitat. Sempre venies, mai no arribaves del tot, I jo et volia així, i jo ho volia així: nasquí per aguardar-te, per veure com Venies. Inútilment recórrec els crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen Lentament camions. Hi ha els bars, l'oli fregit, les parelles d'amants. Jo Recorde unes cames, les teues cames nues, les teues llargues cames plenes de Dignitat. No hi havia a València dos cames com les teues. Un cadàyer Verdós, un Cadàver fosfòric va tocant les anelles, va preguntant per tu. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner. Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies. Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

--------2) «NO ESCRIC ÈGLOGUES»resumEl jo líric recorda amb tristesa l’estimada, la seua Sensualitat (fa ús de la sinècdoque en identificar-la mitjançant les cames). Passeja per València i també recorda cadàvers i l’espectre d’un poeta./Intenta recuperar i plasmar el record de la vinguda “solemne” de l’estimada, un record que el du a rememorar el dia a dia gris i Miserable de la postguerra. /Els versos alternen la descripció de la dona amb la Vida quotidiana (els camions i els autobusos, els bars i l’oli fregit, les Activitats de les dones, el xiquets que jugaven en eixir de l’escola, el record De la presó). Hi ha un contrast evident ja que ell rememora el temps passat com A feliç, però a la vegada és un temps de necessitat i prohibicions. Però ella No arribava mai del tot i ell ho volia així com si el record feliç de la seua Contemplació fora suficient./En els Déu darrers versos es tornen a esmentar els Elements del passat que es mantenen en el present. Tot continua igual i també El record de la dona. Pot ser que el cadàver que la busca siga el del propi Poeta que se sent com un mort mentre la busca i per això recorre inútilment la Ciutat de7 València. Fins i tot Ausiàs March, el poeta de l’amor, es desperta en La tomba com volguera també trobar-la. No té clar el temps que ha passat –segles o dies- però no sap res d’ella.///temaEl record de la sensualitat d’una jove i del desig que li Provocava.///jo líric :recorda la Sensualitat, però  als versos 32-34 “Sempre venies, mai no Arribaves del tot, // i jo et volia així, i jo ho volia així: // nasquí per Aguardar-te, per veure com venies.”/recorda un passat des d’un presenthistòria ens remet/El passat s’identifica amb la felicitat (v 2: “Dolçament Les recorde...” v 30-31 “No hi havia a València dos cames com les teues, // amb La viva alegria de la virginitat”)./present :qcaba el goig, i quedarecord (v 4 “On ets?, v 14 “I jo t’evoque Dreta...” v 35 “Inútilment recórrec els crepuscles...”)/txapareixen referències a la postguerra amb escenes Quotidianes i de repressió (15-17; 21-26)///L’espai:i macroespai queremeten? Com són? Quinaes Funció?Al tx hi ha espais i topònimsidentificables a partir proximitat (València; Serra, Gandia; Paterna; l’Albereda, el riu). Ens remeten a la ciutat de València i els seus voltants./fa que el lector seidentifique reconegal’espai i la Vivència que el jo líric li transmet./L’ús d’una toponímia precisa i concreta contribueix a la Universalitat del text.///títol afa referència a les èglogues. És una Ègloga?Per què li dona aquest títol?L’ègloga és una composició q idealitza la vida dels Pastors i, en general, la vida dels camperols; en aquest Març idealitzat es Parla de l’amor dels pastors./El t d’E .No és una èglo, amb idealització, però és Producte del record, no perquè la situació siga idealitzada./Ab aqust títl E pretén trencar ab el Formalisme existent i mostrar la realitat existent tal i cm es manifesta en la Seua quotidianitat.///referència  PoetaTorre. Qui fon? Pque escita?/d la Torre és un poeta castellà del Segle XVI, Del Renaixement, que escrigué unes èglogues recollides dins de l’obra Bucólica Del Tajo on parla d’un amor perdut./La referència a F. D la Torre es fa per dos motius: un Fer patent q el seu text no és una ègloga, no és una idealització; i per un Altre és una mostra d’intertextualitat. E, cm fa en altres tx, Barreja elements propis d la quotidianitat més pròxima a la gent (l’Albereda, La barana del riu, el cànter de Serra) amb referències literàries (Fco. De la Torre, Ausiàs March, Jofre Rudel)///El p no segueix l’estructura de cap estrofa Definida. Quines són les parts del tx atenent tant al seu contingut com a la Temporalitat? /La 1 part abasta  Fins el vers vuitè. El jo líric que hi apareix es troba sol i enyora el Que ha perdut (“On ets?” “Recórrec l’Albereda...”). En aquesta part des del Present recorda el passat./La2 part es troba entre els versos nou i trenta-quatre. En aquesta part el jo líric tracta de recuperar el record recreant l’arribada De la dona enmig de la realitat de la postguerra. Però ella no arribava mai del Tot i ell ho volia així (v 32-34). En aquesta part el jo líric es / ens Transporta al passat./La 3 part es troba entre els versos trenta-cinc i Quaranta- cinc. El jo líric hi torna al present solitari i des d’aquest moment Tracta de recuperar, inútilment, el record i el desig del passat.///mètricaEl tx està format per versos alexandrins (12 síl·labes) Amb cesura en la sisena síl·laba.No – hiha – vi - aa –Va - lèn (ci a) // dos – ca – mes – Com – les - te (ues)./Dol- ça - ment – les – re - cor (de), // amb – els – ulls – plens – de - llà (gri mes),/Amb – u – na – te – ra - nyi (na) // de – llà – gri – mes – als - ulls.///Els versos no rimen entre si; són versos blancs perquè Segueixen una mateixa pauta mètrica en ser alexandrins amb cesura en la sisena  /// recursos literarisHipèrboles: No hi havia a València dos cames com les Teues./La repetició és la base del poema. El vers on apareix la Hipèrbole es repeteix tres vegades al llarg del poema i li dona musicalitat. També hi trobem la repetició de paraules (solemne, solemnitat; Evoque; Venien, Venies;d’estructures (“Creue les nits. Evoque les baranes del riu”; versos 15, 16, 17; “I jo et volia així, jo ho voli Així”), o d’anafores (“Un cadàver Verdós. Un cadàver fosfòric”; “Hi ha els Hòmens... / Hi ha els bas,...”). Hi veiem també repeticions de sons: “arreplegava la roba”“les teues cames”/Sinècdoque: En el poema les cames remeten a tota la dona Que hi evoca el jo líric (la part pel tot)/Les preguntes retòriques les veiem en el vers 4: “On ets? On són les teues cames tan adorables?”/Hi ha comparacions en els versos 10-11; 12./ personificacions en el ver 15 (els ventruts Camions), 31 (la viva alegria de la virginitat)/// elements de la llengua Col·loquial +llengua literària.Al tx apareix un lèxic que podem qualificar com a propi De la quotidianitat, és un lèxic col·loquial, encara que s’ha de recalcar que Es tracta de lèxic normatiu, sense dialectalismes que s’aparten de la Normativa. Aquest lèxic ens remet a objectes o accions pròpies de la realitat Més immediata de les classes populars: les baranes del riu, un cànter de Serra, Els ventruts camions, l’olor de l’oli fregit, les veus dels bars./Al costat d’aquest lèxic en trobem d’altre més propi del Que tradicionalment s’ha entés com a llenguatge poètic: dolçament, teranyina de Llàgrimes, cames adorables, cadàver fosfòric, aigua invisible, venies solemne,, La solemnitat del crepuscle, la majestat amada del crepuscle./A més a més, cal assenyalar les referències als clàssics, En aquest cas al trobador Jofre Rudel i al poeta valencià del XV Ausiàs March./Les referències als clàssics i l’ús del lèxic identificat Tradicionalment amb el llenguatge poètic, així com les figures retòriques Assenyalades més amunt, contribueixen a dignificar la literatura escrita en Català, ja que fins aquest moment es tracta d’una literatura que no gaudeix de La consideració pròpia i inherent a les grans literatures. Aquests elements També li donen contundència expressiva al text./L’ús de lèxic quotidià i col·loquial i les referències A una realitat pròxima a les classes populars, fa que el text no caiga en un Retoricisme buit i gratuït. La realitat que s’hi mostra és perfectament identificable I interpretable, ja que el poeta vol reflectir la quotidianitat