Les Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919) de la mancomunitat de Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB
4. LA MANCOMUNITAT CATALANA
Primer òrgan de govern administratiu català des de 1714 i la principal Concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins la creació de La Generalitat, 1931.
4.1. El procés de formació
El procés d'obtenció de la Mancomunitat va ser llarg i difícil i va haver de superar molts entrebancs.
Cal buscar-ne l'origen en les actuacions desenvolupades des dels Ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el Catalanisme, i en particular la Lliga Regionalista va assolir Responsabilitats de govern en aquestes institucions.
Els polítics catalanistes eren conscients que la regeneració de Catalunya era necessària:
-millorar infraestructures
-millora sistema educatiu
-foment de la llengua i cultura catalanes
Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona l'any 1907 en què Prat de la Riba va ser escollit president . Per impulsar la cultura es va crear:
-L'Institut d'Estudis Catalans.
-Biblioteca de l'Institut es va obrir al públic amb el nom de Biblioteca de Catalunya.
Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, l'any 1911 La Diputació de Barcelona amb suport de les altres diputacions, van Promulgar la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i Va presentar una proposta en aquesta direcció al govern liberal de Madrid.
Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecte de Mancomunitats que va ser aprovat per les corts l'any 1912. Però les Circumstàncies no el van acompanyar. El partit liberal estava dividit i Alguns dels seus membres eren força hostils al catalanisme, i el Conservador s'hi oposà perque ho havien proposat els liberals.
Assassinaren a Canalejas i el Senat va bloquejar el projecte fins l'any 1913 que es va aprovar pel govern conservador, Dato, QUE VA PUBLICAR UN DECRET QUE AUTORITZAVA LES DIPUTACIONS PROVINCIALS A MANCOMUNAR.SE PER A FINS ADMINISTRATIUS.
4.2. Constitució de la Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya es constitueix el 6 d'Abril de 1914 .
-Constava d'un president : Enric Prat de la Riba i una assemblea, consell permanent integrat per vuit membres.
-Va ser una delegació de funcions que ja tenien les diputacions i va Disposar del pressuposat que aquestes disposaven anteriorment.
-No hi va haver cessió de competèncis de govern ni modificacions pressupostàries.
-En qualsevol moment es podia suspendre perquè només tenia una caràcter administratiu.
-Presència majoritària de la Lliga Regionalista.
-Política de govern orientada a estimular i desenvolupar cultural i econòmicament Catalunya.
PRESIDENTS
Prat de la Riba
1917: Josep Puig i Cadafalch
1923 Alfons Sala ( nomenat per Primo de Rivera).
4.3. L'obra de govern de la Mancomunitat
L'actuació política iniciada per la Lliga Regionalista va seguir dues direccions:
-Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics per potenciar el desenvolupament econòmic.
·Inversió de recursos en un pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic
·Pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció i augmentar La productivitat en l'agricultura i ramaderia. Escoles de tècnics Agraris, camps d'experimentació, cooperativisme.
-Projecte cultural i educatiu
·Projecte per a la consolidació de la llengua i cultura catalana
·Biblioteques Populars
·Escoles experimentals
·Institut d'estudis Catalans, unificació ortogràfica: Pompeu Fabra Diccionari general de la llengua catalana
·Patrimoni cultural: Junta de Museus, Servei de Conservació...
·Renovació pedagògica que va introduir els mètodes de María Montessori
·Escola Industrial, Escola de Treball i Escola de l'Administració Local : capacitar tècnicament els futurs funcionaris.
Diversificació professionals i preparació per a la indústria i comerç
Tot aquest programa es va haver de realitzar amb recursos escassos.
COM VA INFLUIR EL DESASTRE D'ANNUAL EN LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ?
-El protectorat del Marroc era una zona amb poc valor econòmic i el seu Domini només beneficiava alguns grups empresarials que ben aviat van Perdre l'interès per les poques expectatives econòmiques.
-Les classes populars, que aportaven la majoria de soldats, estaven totalment en contra de la guerra colonial.
-L'exercit estava dividit a causa del problema dels ascensos per mèrits de guerra.
PER TANT ELS DEFENSORS D ELA POLÍTICA COLONIAL, EREN AFRICANISTES, UN SECTOR DE L'EXERCIT MOLT VINCULAT AMB EL CERLCE DE LA CORONA I AMB Alfons XIII.
Des de 1909 la guerra del Marroc només havia parat en el període de la Primera Guerra Mundial. Quan es va acabar el conflicte França i Espanya Reactivaren les actuacions per controlar el territori . Aleshores van Sorgir els grans capitosto rifenys:
-Ahmad al-Raisuni
-Abd el-Krim
El desastre d'Annual
La derrota a Annual l'any 1921 va produir una enorme indiganció pública i Va generar un intens debat sobre l'organització i la preparació Deficients de l'exercit espanyol. S'havia enfrontat als rifenys un Exèrcit integra per soldats sense preparació militar que desconeixen el Terreny i no estaven interessats en la expansió colonial.
El general Silvestre va dirigir les operacions de manera maldestra i amb Gran desconeixement. El debat es va traslladar al Parlament i l'exèrcit I, el govern i l'administració colonial a Melialla van ser acusats de Negligència i corrupció.
La investigació sobre les responsabilitats per la derrota va ser Encarregada a una comissió parlamentària , l'informe del qual ( Expedient Picassó) revelava les qüestions d'especial gravetat i Relacionava el rei amb la mala gestió. L'intent que aquest informes es Difongués va ser el detonant del Cop d'Estat de Primo de Rivera. La Dictadura no va depurar cap responsabilitat pel desastre d'Annual.