Les Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919) de la mancomunitat de Catalunya

4.LA MANCOMUNITAT DE Catalunya: El procés de formació:

El procés D’obtenció de la Mancomunitat va ser llarg i difícil i va haver de superar Molts entrebancs. Cal buscar-ne els precedents en les actuacions desenvolupades Des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el Catalanisme, i en particular la Lliga Regionalista, va assolir responsabilitats De govern en aquestes institucions. En efecte, els polítics catalanistes eren Conscients que la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora De les infraestructures, la modernització dels sistema educatiu i el foment de La llengua i les cultures catalanes.//Aquets objectius van convertir-se en el Programa de la diputació de Barcelona l’any
1907, en què Enric Prat de la Riba Va ser-ne escollit president. Així, per impulsar i difondre la cultura Catalana, aquest mateix any es va crear l’Institut d’Estudis Catalans; la Biblioteca de l’Institut es va obrir al públic el 1914 amb el nom de Biblioteca De Catalunya.// Amb la voluntat de dotar Catalunya d’òrgans de govern propis, L’any 1911 la Diputació de Barcelona, amb el suport de les altres diputacions, Va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i va Presentar una proposta en aquesta direcció al govern liberal de Madrid. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un projecte de Mancomunitats, que Va ser aprovat per les corts l’any 1912. Però les circumstàncies no el van Acompanyar. El partit liberal estava dividit i alguns dels seus membres eren Força hostils al catalanisme, mentre que el partit conservador s’hi va oposar Perquè era una iniciativa dels liberals. Així, l’any després de l’assassinat de Canalejas (1912) el Senat dominat per forces anticatalanistes, va bloquejar el Projecte aprovat per les corts. Finalment, l’any 1913 el nou govern conservador, Encapçalat per Dato, va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials A mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.

La constitució de la Mancomunitat:

La Mancomunitat de Catalunya es Va constituir el 6 d’Abril de 1914. El nou organisme constava d’una presidència, Per a la qual va ser elegit Enric Prat de la Riba, i una assemblea, que Designava un consell permanent designat per vuit membres. La Mancomunitat, Però, només va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions I va disposar tan sols del pressupost de què aquestes disposaven anteriorment. És a dir, no hi va haver mai ni cessió de competències de govern ni Modificacions pressupostàries que n’augmentessin els recursos. A més, en Qualsevol moment podia suspendre la Mancomunitat, atès que era tan sols ens Administratiu.// La Lliga Regionalista va tenir sempre una presència Majoritària a la Mancomunitat, des d’on va dur a terme una política de govern Orientada a estimular el desenvolupament cultural i la modernització econòmica I social de Catalunya. L’organisme va tenir 3 presidents: Prat de la Riba fins A la seva mort 1917, Josep Puig i Cadafalch fins 1923 i Alfons Sala, nomenat Per Primo de Rivera després de fer el cop d’Estat, fins el 1925.

L’obra de govern de la Mancomunitat:

L’actuació de la Mancomunitat va seguir la política indicada per la Lliga des De la Diputació de Barcelona i va tenir dues direccions fonamentals: d’una Banda, la creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics Per potenciar el desenvolupament econòmic; d’una altra, el foment de la llengua I la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu. La Realització d’aquets programa va haver de superar l’escassetat de recursos Econòmics –la Mancomunitat no va tenir pressupost propi fins l’any 1918- i la Curta vida de la institució.// Pel que fa al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir una bona part dels recursos en un pla de millora de la Xarxa viària i també dels sistemes postals i telefònics –entre el 1916 i el 1921 es va fer arribar la xarxa telefònica a alguns dels pobles més aïllats de Catalunya-. També es va endegar un pla d’acció agrària per modernitzar les Formes de producció i augmentar la productivitat de l’agricultura i de la ramaderia. Per això, es va crear escoles de tècnics agraris mitjans i superiors, camps D’experimentació de conreus i granges model, i es va fomentar el cooperativisme Agrari.// Pel que fa a la cultura i a l’ensenyament, es va iniciar un ambiciós Projecte centrat en la consolidació de la llengua i la cultura catalanes; la Creació de les Biblioteques Populars (1918), les Escoles Experimentals (1918) i Els Estudis Normals (1919). Per tal de normalitzar la llengua catalana, L’Institut d’Estudis Catalans va iniciar una tasca d’unificació ortogràfica, Que va encarregar a Pompeu Fabra i culmínà anys més tard amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana(1932). També es va posar èmfasi en la divulgació i la protecció del patrimoni Cultural; amb aquesta finalitat es va constituir la Junta de Museus i el Servei De Conservació i Catalogació de Monuments.// Paral·lelament, es va impulsar una Renovació pedagògica, que va introduir a Catalunya els mètodes de María Montessori, es va crear l’Escola Industrial (1910), l’Escola del Treball i L’Escola de l’Administració Local, destinada a captar tècnicament els futurs Funcionaris públics de Catalunya. La missió d’aquestes noves institucions Educatives, que van ser veritablement exemplars en el seu temps, era potenciar La diversificació professional i preparar professionalment quadres tècnics de Nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç.