Escola de les relacions humanes

Funció d’organització

: Funció que s’ha de desenvolupar desprès d’haver fet la planificació, fa que els plans siguin una realitat,pretén ordenar tasques d’acord amb la divisió del treball. Etapes d’un procés d’organització:Determinar els nivells d’organització,atribuir les funcions de cada nivell de comandament,Definir les relacions entre els diferents nivells,Distribuir les funcions i els objectius destinats a cada persona.

Comunicació a l’empresa:

Comunicació ascendent, descendent,horitzontal.

Productivitat:

rendiment d’un factor de producció amb relació ala producció obtinguda.

Taylor:

Racionalitzar el treball, eliminar els temps morts i marcar moviments justos, incrementar productivitat.

Fayol

Importància a les diferents funcions de l’empres,oferia pautes per poderles organitzar, necessitat d’existència d’una estructura jerarquitzada.Mayo: va comprovar que els treballador augmentaven el rendiment :-existència d’incentius diferents dels material,-atenció per part de l’empresa cap al treballador,-l’home no es pot programar com una maquina.

Organització informal:

conjunt de relacions personals i social, no estan preestablertes per la direcció de l’empresa.

Funció de gestió

Gestionar;intentar que les persones que formen l’empresa realitzin les tasques necessàries perquè assoleixin objectius marcats.

Escola de relacions humanes;

La primera persona que va demostrar que les relacions humanes tenen molta importància a l’empresa va ser Elton Mayo.
Les conclusions a què van arribar Elton Mayo i els seus deixebles van ser: L’existència d’incentius diferents dels materials. L’atenció per part de l’empresa cap al treballador, amb la finalitat que aquest se sentí emocionalment satisfet i això repercuteixi positivament en la productivitat. L’home no es pot programar com una màquina.

LA MOTIVACIÓ A LA FEINA ,Els diners:

 serveixen bàsicament per satisfer necessitats de consumLes expectatives de futur:
Quan el treballador o treballadora tingui possibilitats de millorar I ascendir en lloc de treball.

El reconeixement del treball

S’ha de tenir en compte l’esforç que fa cada persona en el seu lloc de treball.

La col·laboració en el treball:

s’han d’atorgar àrees de responsabilitats, delegar funcions, fer que els subordinats/ adés participi en els problemes de l’empresa, demanar-los opinions.

TEORIES DE DOUGLAS McGREGOR ,TEORIA X

HI HA PERSONES QUE:no tenen ganes de treballar.Prefereixen que els manin.No volen canvis i prefereixen mètodes coneguts.
Teoria y hi ha persones que:Volen treballarCreuen que l’energia que desprenen amb el treball és tan natural com l’energia despresa l’esport o bé en un jocTenen ambició, imaginació i creativitat.Volen responsabilitats i se senten responsables de la seva vida.
FUNCIÓ DE CONTROLControlar consisteix bàsicament a verificar que tot surti tal com s’havia previst en fer la planificació.

Etapes de control:Marcar uns estàndards:

unes mesures que es considerin normalsMesurar les activitats:
una vegada s’han fixat els estàndards, s’ha de mesurar o analitzar el que s’ha obtingut en la realitat.

Corregir les desviacions obtingudes:

una vegada s’han detectat les desviacions s’han d’analitzar i determinar els motius que les han originatTècniques de control:L’auditoriaEl control del pressupostL’estadístca

Procés de direcció:

consisteix a realitzar tasques de govern, com ara donar tot tipus d'instruccions i establir els criteris que es creguin convenients per a la consecució del objectius marcats. Per poder duar a terme la seva tasca, el director o directora necessita planificar, organitzar, gestionar i controlar tots el factors ( és un element que condiciona) que té disponibles.
La planificació consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir els fins de l'empresa.

Classificació del plans

1Classificació dels plans per la seva naturalesa i característica:

A)Metes:

Es refereix als fins fonamentals perseguits per l'empresa.

B)Objectius:

S'han de distingir diversos Graus d'objectius, els objectius tenen un caràcter general, ja que involucren tota l'empresa i tothom ha de contribuir a aconseguir-los; els subjectius es refereixen a temes més específics, que afecten àrees concretes de l'organització.

C) polítiques:

són els principis bàsics que serveixen de guia per prendre decisions específiques i delimiten uns certs límits d'actuació.

D) Procediments:

són els passos que s'han de seguir per executar una acció.

E) Regles

Indiquen què es pot fer i què no es pot fer, i són molt estrictes.

F) Pressupostos:

són plans qualificats, és a dir, són l'expressió numèrica del pla escrit.

TEORIA DE Maslow

Primer es troben les necessitats fisiològiques, que són les necessitats bàsiques (menjar, beure, no passar fred…)-Quan les necessitats primàries estan ben satisfetes apareixen les necessitats de seguretat. Serveixen per consolidar el que s’ha obtingut fins ara, com un contracte indefinit, una assegurança, la jubilació..-Les necessitats socials o d’estatus agruparien les necessitats d’amor, d’afecte i de sentir-se acceptat per la comunitat.-Després apareixen les necessitats de la pròpia estima, són aquelles necessitats d’arribar a tenir confiança en un mateix.-Al nivell més alt de la piràmide, es troben les necessitats d’autorelació. En el cas de l’empresa seria aconseguir l’objectiu que el treballador s’hauria proposat: ser cap, director...

ESTRUCTURA ORGANIZATIVA,per funcions:

els treballadors s’organitzen segons la seva especialització per producte:
s’utilitzen en empreses que fabriquen més d’un producte.

Per processos:

el treball s’organitza per les fases que componen qualsevol cadena de producció.

Per zones geogràfiques:

s’organitza el pesonal de manera que conegui la zona on està destinat el producterelacions lineals:
es produeixen quan hi ha un lligam entre les ordres, en el sentit que una persona mana i una altra obeeix.

Relacions de staff o equip assessor:

que tenen com a finalitat l’assessorament per part d’especialistes.

Relacions funcionals:

són un conjunt d’especialistes en un sol tema que tenen autoritat i responsabilitat sobre tot el que fa referència a la seva especialització.