Escola mallorquina i noucentisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,87 KB
1. L'Escola mallorquina
És el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. La tendència classicitzant d’aquest moviment influirà notòriament en el noucentisme.
A més de Joan Alcover, són continuadors d’aquesta escola poètica en la primera meitat del Segle XX María Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. L’òrgan de difusió literària d’aquest grup va ser la revista La Nostra Terra.
2. Característiques
La situació política de les Balears és molt diferent de la catalana, la qual cosa fa absolutament inviable una actuació cultural com la que aleshores té lloc al Principat. Aquí no es produeix un fenomen com la Lliga Regionalista. Es segueix amb una situació caracteritzada pel centralisme, pel provincianisme.
En això, per tant, Noucentisme i Escola Mallorquina són absolutament diferents, per no dir oposats, ja que són resultat de dos contextos que no tenen res en comú, la qual cosa no significa que, pel que fa a les idees estètiques, no hi hagi uns resultats semblants.
Se segueixen tots els models literaris d’empremta clàssica i classicista.
Es fa una poesia amb miraments formals, amb una forma pulcra i rigorosa.
Hi ha una oposició frontal a la teoria espontània de Maragall.
Es presenten composicions amb rerefons mediterranis i marcats per l’humanisme. Paisatges que volen ser un cant a la natura.
La Renaixença va ser introduïda a Mallorca per Maríà Aguiló i Josep Ll. Pons i Gallarza. La falta d’una burgesia a les illes, però, va fer que no es donassin les condicions socials i polítiques més idònies perquè hi hagués una evolució prou significativa.
3. Autors i grups
La historiografia literària ha dividit tradicionalment l'Escola Mallorquina en dues «generacions»:
La primera està integrada per María Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà.
La segona, per Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom.
4. El noucentisme i l'Escola Mallorquina
A primers de segle, Carner viatjà a Mallorca, on es relacionà amb els escriptors de l’Escola i produí un viu interès. Des d’aquell instant, Carner, esdevingué, a Catalunya, el portaveu més actiu dels escriptors mallorquins, els quals vinculà al Noucentisme tot just aparegut.