L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Característiques, Autors i Context Històric

L'Escola Mallorquina

Característiques generals

• Cert equilibri entre classicisme i romanticisme: Ús de formes mètriques regulars clàssiques, però amb temàtica romàntica.
• Temàtica de la natura interioritzada: La natura expressa els sentiments del poeta.
• Valoració dels clàssics llatins: Horaci, Prudenci, etc.
• Evolució lingüística: En ambdós autors es produeix el canvi de llengua poètica del castellà (en la joventut) al català (en la maduresa i vellesa).
• Connexió cultural: Els dos connecten amb els escriptors noucentistes barcelonins i influeixen notablement en ells.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922)

• Va estudiar Dret a Barcelona.
• 1875: Trasllat a Madrid; va tornar a Pollença al cap de dos anys.
• 1885: Se'n va anar a Roma per seguir estudis eclesiàstics.
• 1888: Ordenat sacerdot.
• 1890: Torna a Mallorca. Considerat afí al Noucentisme.
• Obra:
  • Període romàntic: Poesies (1885).
  • Període clàssic: Horacianes (1906).
  • Obres d'inspiració religiosa: Líriques (1899) i Visions de Palestina (1908).

Joan Alcover (Palma, 1854 - 1926)

• Va estudiar Dret a Barcelona.
• Marcat per la tràgica mort de la seva primera esposa i de dos fills (i dos més posteriorment). És autor d'una poesia de caràcter greu, en la qual el paisatge s'identifica directament amb el seu estat d'ànim.
• Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrivís inicialment en castellà; l'any 1903 canvià la seva actitud i esdevingué un decidit defensor de l'ús del català.
• El seu discurs Humanització de l'art sintetitzà teories vitalistes pròpies del Modernisme i la reivindicació d'una cura en el llenguatge de caràcter més noucentista.
• Llibre de poemes destacat: Cap al tard (1909).
• Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

El Noucentisme

Característiques principals

• Professionalització: Valoració de la professionalització (gent preparada per al que fa, amb carrera universitària i formació sòlida).
• Forma poètica: En la poesia es valoren els aspectes formals i l'ús rigorós del sonet.
• Civilitat: Sentiment de civilitat (ciutadans ben educats); valoració de la ciutat sobre el camp, d'una natura urbanitzada per l'home, enjardinada i apropiada per l'acció humana; valoració de la pertinença a la cultura mediterrània.
• Arbitrarisme: L'art no és quelcom purament natural, sinó una creació humana. L'acció de l'home és valorada per sobre de tot: «L'art és artifici».

Definició i context

Noucentisme: Reacció classicitzant davant el Modernisme. Els seus autors van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, constituint un retorn a les normes formals que ja havien regit moviments com el Renaixement (abastant aproximadament el període de 1906 a 1923).

Fets i dates importants

• 1906:
  • Eugeni d'Ors comença a publicar el «Glosari» a La Veu de Catalunya.
  • Josep Carner publica Els fruits saborosos.
• 1923: Comença la dictadura del general Primo de Rivera, fet que posa fi a l'etapa institucional del Noucentisme.

La Mancomunitat de Catalunya

Les quatre diputacions catalanes es van coordinar per constituir un organisme conjunt de govern per a Catalunya. Va estar vigent entre 1914 i 1923. Fou presidida inicialment per Enric Prat de la Riba i, a la seva mort el 1917, per Josep Puig i Cadafalch. Va dur a terme una vasta creació d'infraestructures, serveis públics i institucions culturals clau, com l'Institut d'Estudis Catalans.