Escola d'Atenes

1. Documentació general
1.1. Catalogació
- Títol: Escola d'Atenes
- Autor: Rafael Sanzio
- Cronologia: 1510-1511
1.2. Dades principals
- Tema (gènere): Filosòfic
- Técnica (explicar-la) i suport: Pintura al fresc
- Estil. Lloc d'origen:Pintura Reinaxentista
- Localització actual: Stanza della Segnatura (Ciutat del Vaticà(

2.2. Context artístic (tendències artístiques, altres autors)
Al segle XVI, Roma pren el relleu a Florència. El papa serà el nou mecenes i l'art. Leonardo, Miquel Angel i Rafael representen el cim artístic del
Cinquecento. El Vaticà serà l'epicentre del món artístic.
El Manierisme es converteix a mitjans del segle XVI en l'estil artístic més utilitzat pels artistes italians i els seus mecenes.
2.3. Autor (breu biografia, característiques, obres més destacades)
Rafael Sanzio d'Urbino. Va néixer a Urbino el 1483 i la seva primera formació la va adquirir del seu pare, el pintor Giovanni
Santi.En 1504 Rafael es va traslladar a Florència, on va estudiar l'obra de reconeguts pintors contemporanis seus com Leonardo
da Vinci, Miquel Àngel.En 1508 Rafael es va traslladar a Roma, requerit pel papa Juli II, qui li encarrega la decoració mural de quatre petites
stanze (habitacions, estades) al Palau del Vaticà.
Després de la mort del papa Juli II el 1513 i l'ascens de Lleó X augmenten la influència i les responsabilitats de Rafael. Se li
nomena Mestre Major de la Basílica de Sant Pere a 1514,direcció de totes les excavacions arqueològiques a Roma i als voltants
Rafael va morir el 1520 a Roma, quan només tenia 37 anys
2.4. Encàrrec
Rafael va pintar aquest fresc per encàrrec del papa Juli II per a decorar la seva Biblioteca, a la Stanza della Segnatura del
Vaticà. En aquest moment l'artista tenia vint anys
3. Estil
(llistat de característícas conceptuals o formals de l'estil)
Pintura del Cinquecento:
-La pintura del Cinquecento consolida la tècnica de la pintura a l'oli, d'origen flamenc.amb nous suports com la tela.
-S'utilitza el claobscur, que defineix el contorns de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades.
-Leonardo introdueix el sfumato i la perspectiva aèria.
-Apareix la disputa entre dibuix - defensat pels pintors romans i florentins_ i color - defensat pels pintors venecians.
-Venècia apareix una nova escola pictòrica amb característiques pròpies.
4. Anàlisi formal i tècnic
4.1. Descripció i composició (breu descripció, eixos i línies principals, punts destacats, distribució del pes, simetria/
asimetria, oberta/tancada; moviment, ritme; dinamisme, tensió; espai, perspectiva)
La Stanza della Segnatura (1509-1511) mostra un sostre amb les al·legories de la teologia, la filosofia, la poesia i la
justícia, responent a un programa iconogràfic elaborat i intelectualitzat. Aquesta sala hi havia estat la biblioteca del papa
Juli II i originàriament era el Tribunal de Dret Canònic del Vaticà.
L'Escola d'Atenes és un fresc creat pel pintor italià Rafael. El pintor plasma dins d'una grandiosa arquitectura renaixentista,
inspirada en el projecte de Bramante de renovació de la basílica paleocristiana de Sant Pere - enllaçant amb la idea del
temple de la Filosofia evocat per Marsilio Ficino- , als filòsofs més cèlebres de l'antiguitat,,.
Les figures es situen formant diversos grups presidits pels dos grans filòsofs clàssics: Plató, aixecant el dit i sostenint el
"Timeu", i Aristòtil, tendint el seu braç cap endavant amb el palmell de la mà tornada cap a terra amb el seu "Ètica"
subjecta a l'altre braç, representant les dues doctrines filosòfiques més importants del món grec: l'idealisme i el realisme.
Tots dos personatges dialoguen i avancen davant d'un grup de figures que formen un passadís.

A l'esquerra trobem a Sòcrates conversant amb un grup de joves, en primer pla apareix Zenó amb un llibre que sosté un
nen mentre llegeix Epicuri; sobre l'escalinata se situa Heràclit, prenent l'efígie de Miquel Àngel per model possiblement
com a homenatge a la decoració de la Sixtina; Diògenes tirat sobre les escales, a la dreta Euclides amb els seus deixebles
mesurant amb un compàs, Zoroastre i Ptolemeu amb l'esfera celeste i el globus terraqüi respectivament. En aquestes
figures s'ha volgut veure la representació de les disciplines que componien el "Trivium" i "Quadrivium"
Els diferents grups de personatges se situen de manera simètrica, deixant l'espai central buit per contemplar millor els
protagonistes, retallats davant d'un fons celeste i il.luminats per un potent focus de llum que ressalta la monumentalitat de
la construcció. A les parets del temple contemplem les estàtues d'Apolo i Minerva així com les voltes de cassetons i els
espais oberts que dominen l'edifici, creant un singular efecte de perspectiva.
Vasari dijo refiriéndose a Rafael: "fue en la composición de las historias tan fácil y rápido que competía con la palabra
escrita". Esta referencia es perfectamente aplicable a esta escena donde los gestos, las expresiones o los movimientos de
las figuras están interpretados con sabiduría, creando un conjunto dotado de gracia y vitalidad.
4.2. Elements plàstics
Els colors són molt variats, utilitzant brillants tonalitats amb què reforça la personalitat de les figures i la varietat i
monumentalitat del conjunt. Amb aquesta obra, Rafael demostra la superació definitiva dels models florentins iniciant la
seva florecient etapa romana
4.3. Iconicitat

4.4. Tècnica i materials (oli, fresc, tempera....; suport...)
Pintura al fresc
5. Interpretació
5.1. Iconografia
- Tema (identificació, fonts literàries)
L'Escola d'Atenes simbolitza la Filosofia, el redescobriment dels escrits de Plató. Les Idees d'aquest es van difondre a
Florència gràcies a l'Acadèmia platònica de Ficino. El pensament de Plató va ser relegat a l'oblit durant l'edat mitjana, igual
que qualsevol forma de lliure pensament.
- Identificació i significat dels elements concrets (personatges, símbols)
L'Escola d'Atenes es representa com a Temple de la Filosofia i està estretament lligada al moment que va ser creada,
mitjançant la representació dels filòsofs es realitza un retrat de grup de "homes il.lustres", de la cultura del Renaixement,
Plató té els trets de Leonardo da Vinci, Heràclit els de Miquel Àngel, Euclides els de Bramante, i el mateix Rafael,
representat a l'extrem dret, és un noi de birret negre.
Amb els retrats de l'Escola d'Atenes, els artistes del Renaixement entren a formar part de l'assemblea dels savis i compara
la funció de l'artista amb la dels filòsofs, expressant la concepció pròpiament renaixentista de l'activitat artística, entesa
com un discurs mental i la recerca d'una idea. Afirmant així mateix, que no existeix una contradicció entre la doctrina de
l'Església Cristiana amb la filosofia i la ciència de l'Antiguitat.
. S'ha volgut veure en aquesta pintura una representació de les set arts liberals. En el primer pla, a l'esquerra: Gramàtica,
Aritmètica i Música, a la dreta: Geometria i Astronomia i al capdamunt de l'escalinata Retòrica i dialèctica. En definitiva una
continuïtat entre el conjunt del saber antic i modern tenint com a protagonista a l'home.
És una imatge simbòlica de la ciència, de la filosofia, com saber etern, philosophia perennis.
5.2. Significat i funció (què es vol dir amb el tema, explicació del contingut, temps intern; funció)
Aquesta escena està situada a la paret de davant a La Disputa del Sagrament, que exalta la veritat revelada, L'Escola
d'Atenes plasma la recerca racional de la veritat.
6. Valoració i influències
Rafael és un pintor renaixentista italià considerat com un dels més grans i influents artistes de tots els temps. En els
frescos de la Estada de la Signatura del Vaticà és on l'art de Rafael arriba a la seva veritable maduresa. L'Escola d'Atenes
forma part d'un dels conjunts més grandiosos de la pintura renaixentista.
-Va gaudir de l'admiració dels seus contemporanis, encara que la seva influència en el desenvolupament de l'art en el seu
segle va ser menor que la de Miquel Àngel. El manierisme, que va començar més o menys en el temps de la seva mort, i el
barroc posterior, van portar l'art en una "direcció completament oposada».
Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i s'han convertit en «joia» de l'art acadèmic. El
període de major influència es va estendre des de finals del segle XVII fins al segle XIX, en què van ser molt admirats tant
el seu perfecte equilibri com el seu decòrum.
Encara en el segle XX va ser considerat per crítics com Bernard Berenson com el «més famós i més estimat mestre de l'Alt
Renaixement», però tot indica que en aquest segle va ser superat en estima per Miquel Àngel i Leonardo.