L'esclat de la Guerra Civil

Què pretenien els insurrectes el juliol del 1936?..

Els militars revoltats el 18 de juliol del
1936 pretenien enderrocar la Segona República. El fracàs parcial del cop d’Estat va provocar la divisió territorial d’Espanya en dos bàndols: els lleials a la República i els que donaven suport a l’alçament militar. Aquest fet va originar un enfrontament bèl·lic entre tots dos bàndols que va ser conegut com a Guerra Civil.
A Catalunya va fracassar la insurrecció militar, que va ser derrotada per les tropes lleials a la República i les forces anarcosindicalistes. Al començament de la guerra es va crear el Comitè Nacional de Milícies Antifeixistes, encarregat de l’organització de les tropes de voluntaris, de l’abastiment i del transport, i del control de l’ordre públic a la reraguarda, entre d’altres funcions.

Com van actuar els governs europeus i l'opinió pública internacional, davant de la "Guerrra d'Espanya"

Els governs democràtics de Gran Bretanya i França no van intervenir en la guerra, temerosos de la reacció d’Alemanya. Les potències de l’Eix (l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini) van donar suport a l’exèrcit insurrecte i van enviar tropes i avions. La Uníó Soviètica va ser l’única que va col·laborar militarment amb la República.L’opinió pública internacional es va mostrar majoritàriament partidària de la República, en identificar-se amb un règim establert democràticament i mostrar-se contrari a l’expansionisme feixista, però va mostrar els seus dubtes davant la revolució social del bàndol republicà a l’inici de la guerra.

En què va consistir la revolució social de la zona republicana?..

La revolució social va consistir en la col·lectivització de la indústria, l’agricultura i els serveis essencials, com els transports, el proveïment d’aliments, la fabricació d’armes, etc. El mes de maig del 1937 es van enfrontar a Barcelona el sector anarquista, defensor de la revolució social per davant de la guerra, contra un altre sector format per comunistes, socialistes i republicans, que tenia com a objectiu prioritari guanyar la guerra.

Defineix o explica:

Alzamiento Nacional

: nom que va rebre en el bàndol franquista la insurrecció militar del 18 de juliol del 1936, el fracàs parcial de la qual va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Tretze Punts de Negrín:

intent de negociació proposat al maig del 1938 al bàndol franquista pel cap de Govern republicà, Juan Negrín. Aquest pretenia arribar a un acord amb els insurrectes que permetès el manteniment de la República i de la democràcia a Espanya.

Col·lectivitzacions:

procés de transferència als treballadors del control dels béns i mitjans de producció. Es van donar a la República espanyola al principi de la Guerra Civil, impulsades pels sindicats CNT-FAI i POUM com a part de l’anomenada “revolució social”.

Fets de Maig:

enfrontaments que es van produir en el si del bàndol republicà el mes de maig del 1937 a Barcelona. Els sindicats de la CNT i el POUM es van enfrontar als comunistes i als partits republicans pel control de la Generalitat. Es van imposar els segons, que van posar fi a la revolució i van desmantellar els sindicats anarquistes i marxistes.

Internacionalització del conflicte:

procés evolutiu de la Guerra Civil espanyola, que va passar de ser un conflicte intern a un altre amb una enorme repercussió internacional, en el qual s’enfrontaven els règims feixistes i les democràcies. Els historiadors han considerat la Guerra Civil com el prolegomen de la Segona Guerra Mundial.

Acord de Múnich

: acord firmat el 1938 per Gran Bretanya i França pel qual reconeixien l’ocupació dels Sudets per l’Alemanya de Hitler. D’aquesta manera, acceptaven l’expansionisme nazi i, de manera implícita, l’avanç de l’exèrcit franquista a Espanya.

Decret d’unificació

: decret signat per Franco a l’Abril del 1937 pel qual es procedia a la unificació de les forces polítiques en el bàndol insurrecte amb la finalitat de cohesionar les diverses tendències que havien donat suport a la sublevació militar.

Rereguarda

: concepte que serveix per anomenar durant un conflicte bel·lic les posicions més endarrerides i allunyades del front o avantguarda. Es tracta, en general, d’àrees urbanes on s’hi concentra la població civil però també estan exposades a la guerra, en forma de bombardeigs aeris.