Escepticisme Descartes

Suposo, doncs, que tot el que ... Sempre que la digui o la pensi mentalment.

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Descartes està considerant com a fals tot allò del qual és possible dubtar-ne: del que li diuen els sentits, de l’existència del seu cos, de l’existència del món material, de l’existència de Déu, i de la seva pròpia existència.

Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar, ell ha d’existir.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

A) «extensió»:

La capacitat d’ocupar espai

B) «quimeres»:

Coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la frase següent del text: «[…] hi ha un ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment enganyat. No hi dubte, doncs, que, si m’enganya, és que existeixo.».

En què consisteix l’escepticisme metòdic de Descartes en la primera meditació: és un mètode per trobar un fonament segur del coneixement.

Alguns dels arguments pel dubte general (a vegades hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni, l’argument del geni maligne).

El cogito com a prova d’una primera veritat segura.  Al respondre aquesta pregunta és important, és clar, que l’alumne mostri que ha entès que en el text Descartes NO afirma que hi ha un ésser enganyador summament poderós que l’enganya, sinó que Descartes està argumentant que encara que hi hagués un ésser poderós que l’enganyés Descartes podria establir la seva primera veritat: que ell (Descartes) existeix.

Sóc, doncs, una cosa de veritat ... La seva pròpia naturalesa.

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest punt de les Meditacions, Descartes ha arribat a que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria.

La imaginació permet imaginar només allò que és corpori

Per tant la imaginació no ens permet saber res sobre quina és la naturalesa del “jo”

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents:

A)«imaginació»:

Facultat de la ment humana de crear imatges mentals o crear realitats diferents

B)«cosa corpòria»:

Suposada cosa material que existeix fora del “jo” pensant

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi estableix: «és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què sóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència”».

Els trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció, paper de la raó, de la imaginació i dels sentits.

El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant, sense apel·lar als sentits o a la imaginació

La frase del text estableix purament una comparació. En aquesta comparació l’ús de la raó correspon a estar en estat de vigília, l’ús de la imaginació correspon a estar somniant. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, enlloc d’allò que percebem estan desperts, per a percebre una cosa real.

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció del coneixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

Similituds:

• Són autors racionalistes. Consideren que l’única forma d’arribar a conèixer és a través de la raó. De les entitats materials no es pot extreure coneixement (no són fiables)

• L’únic veritable és el coneixement de les idees innates

  
  

Diferències:

-Plató:

• Les entitats materials són una còpia

  
  
• 
  

  S’arriba al coneixement de les idees innates per la prèvia existència de l’ànima al món de les idees

-Descartes:

• Les entitats materials és un món que es troba fora d’ell (fora del seu pensament)