Escassetat de béns no rendibles
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,14 KB
El sistema de mercat va néixer amb la revolució industrial a finals del s.XVIII i primer quart s.XIX. En aquest sistema, les famílies i les empreses prenen les decisions, en base a dues eines que faciliten les transaccions;d’una banda, un mitjà de pagament universal: els diners; i de l’altra, un lloc on compradors i venedors es posen d’acord: el mercat.
En el capitalisme les empreses decideixen quins béns i serveis volen produir segons el que les famílies demanden, sempre que siguin rendibles a l’empresa, i la quantitat produïda dependrà del preu i de les expectatives de les empreses.
En segon lloc es decideix com s’ha de produir i distribuir els béns i serveis. Per una part les empreses decideixen quins factors i tecnologies empren i quina combinació els és més rendible i per altra part el sector públic vigila el sistema perquè no perjudiqui a ningú; regula el seu funcionament i supervisa tots els processos. Finalment es decideix per a qui s’ha de produir.
El sistema de mercat descansa sobre la teoria del liberalisme econòmic elaborada per Adam Smith que defensa que cada ciutadà és el millor jutge del seu propi interès. Que s’ha de donar absoluta llibertat a l’individu per decidir com satisfer-ho, cosa que impulsarà el bé comú de manera natural. Aquest ordre natural no ha de ser violentat per la intervenció de l’Estat, llevat de casos concrets.
Els elements sobre els que descansa l’economia de mercat són per una part els diners, que eviten els inconvenients de l’ intercanvi cosa que facilita el contracte lliure entre comprador i venedors.
Per altra part els preus que són les relacions d’intercanvi per doblers. A més el preu sorgeix de l’acord entre demandats i oferents i un lliure joc de l’oferta i la demanda en tota l’economia de mercat. I finalment la mà invisible del mercat, que no és altra cosa que un mecanisme del mercat,que de forma indirecta s’autoregula a través del preu i de vendes.
L’economia de mercat té una sèrie d’avantatges que són: que la gent pot escollir, produir i consumir segons les seves preferències i disponibilitats, que el sistema de preus farà possible que els excedents i les escassetats de béns i serveis no durin molt, que per decidir que s’ha de produir no necessiten que intervingui l’Estat, que els individus tenen incentius financers per actuar de forma productiva, que la gent pot comprar o llogar els factors de producció i convertir-se en productor i oferir béns i serveis demandats pel mercat i així aconseguir beneficis extraordinaris. I que en l’economia de mercat la demanda dels béns i serveis en determina l’oferta.
Els inconvenients són: que hi ha inestabilitat cíclica, ja que l’economia de mercat està en mans de la iniciativa privada que tendeix a ser variable, cosa que produeix una crisi. L’escassetat dels béns no rendibles, com que existeixen alguns béns o serveis que són necessaris per a la societat, però poc rendibles per les empreses privades, el sector públic ha d’intervenir i produir-los.
El deteriorament del medi ambient degut a les externalitats negatives. A més a més els béns o recursos de propietat comuna tendeixen a esgotar-se. Els abusos de les empreses que algunes vegades aconsegueix amb la publicitat i altres vegades amb situacions monopolístiques.
I per finalitzar la distribució desigual de la renda, donat que cada dia hi ha major entre les persones propietàries dels factors i el treballadors. Igualment entre distintes societats o zones geogràfiques.
En el capitalisme les empreses decideixen quins béns i serveis volen produir segons el que les famílies demanden, sempre que siguin rendibles a l’empresa, i la quantitat produïda dependrà del preu i de les expectatives de les empreses.
En segon lloc es decideix com s’ha de produir i distribuir els béns i serveis. Per una part les empreses decideixen quins factors i tecnologies empren i quina combinació els és més rendible i per altra part el sector públic vigila el sistema perquè no perjudiqui a ningú; regula el seu funcionament i supervisa tots els processos. Finalment es decideix per a qui s’ha de produir.
Les empreses produeixen per a qui pugui pagar el preu de béns i serveis corresponents
El sistema de mercat descansa sobre la teoria del liberalisme econòmic elaborada per Adam Smith que defensa que cada ciutadà és el millor jutge del seu propi interès. Que s’ha de donar absoluta llibertat a l’individu per decidir com satisfer-ho, cosa que impulsarà el bé comú de manera natural. Aquest ordre natural no ha de ser violentat per la intervenció de l’Estat, llevat de casos concrets.
Com a conseqüència l’estímul del benestar i del desenvolupament portarà a la competivitat
Els elements sobre els que descansa l’economia de mercat són per una part els diners, que eviten els inconvenients de l’ intercanvi cosa que facilita el contracte lliure entre comprador i venedors.
Per altra part els preus que són les relacions d’intercanvi per doblers. A més el preu sorgeix de l’acord entre demandats i oferents i un lliure joc de l’oferta i la demanda en tota l’economia de mercat. I finalment la mà invisible del mercat, que no és altra cosa que un mecanisme del mercat,que de forma indirecta s’autoregula a través del preu i de vendes.
L’economia de mercat té una sèrie d’avantatges que són: que la gent pot escollir, produir i consumir segons les seves preferències i disponibilitats, que el sistema de preus farà possible que els excedents i les escassetats de béns i serveis no durin molt, que per decidir que s’ha de produir no necessiten que intervingui l’Estat, que els individus tenen incentius financers per actuar de forma productiva, que la gent pot comprar o llogar els factors de producció i convertir-se en productor i oferir béns i serveis demandats pel mercat i així aconseguir beneficis extraordinaris. I que en l’economia de mercat la demanda dels béns i serveis en determina l’oferta.
Els inconvenients són: que hi ha inestabilitat cíclica, ja que l’economia de mercat està en mans de la iniciativa privada que tendeix a ser variable, cosa que produeix una crisi. L’escassetat dels béns no rendibles, com que existeixen alguns béns o serveis que són necessaris per a la societat, però poc rendibles per les empreses privades, el sector públic ha d’intervenir i produir-los.
El deteriorament del medi ambient degut a les externalitats negatives. A més a més els béns o recursos de propietat comuna tendeixen a esgotar-se. Els abusos de les empreses que algunes vegades aconsegueix amb la publicitat i altres vegades amb situacions monopolístiques.
I per finalitzar la distribució desigual de la renda, donat que cada dia hi ha major entre les persones propietàries dels factors i el treballadors. Igualment entre distintes societats o zones geogràfiques.