Eros i psique

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,42 KB

 

Obra : Eros i Psique /Autor : Antonio Canova (1757-1822)

Cronologia:  1787-1793 /Tipologia: escultura Exempta

Material: marbre /Estil: neoclàssic

Tema: mitològic / Localització: Museu del
Louvre, París (França)

CONTEXT HISTÒRIC

CRONOLOGIA:


1787-1793 (o bé finals del Segle XVIII)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:


Revolució Francesa (1789). Moren a la guillotina Lluís XVI i la seva esposa María Antonieta (1793). Rebuig De l’absolutisme monàrquic. Culturalment, el Segle XVIII és  l’època de la Il·lustració (enciclopèdia, ús De la raó), i aquestes noves idees entren en contradicció amb les idees Absolutistes. Artísticament hi ha un trencament amb les formes carregades del Barroc. Hi ha una gran valoració de la cultura i l’art clàssic (Winckelmann “Història de l’art de l’antiguitat”), junt amb la troballa de les ruïnes de les Ciutats de Pompeia i Herculà. El Neoclassicisme també es dóna en la pintura (David) i l’escultura (Canova i Thorvaldsen). A Espanya coincideix amb el Regnat de Carles IV.

Canova plasma els valors de les Noves classes socials sorgides amb la Revolució francesa, la burgesia, oposada A l’aristocràcia. S’abandona el Barroc i el rococó, considerats estils propis De l’Antic Règim i es busca una nova estètica per al nou sistema PolíTicó-social sorgit amb la Revolució.

ESTIL

És d’estil
Neoclàssic, Que es desenvolupa a Europa a la segona meitat del Segle XVIII. Es caracteritza Per:

 La utilització De la línia pura, fugint de les sinuositats barroques / Claredat Compositiva, fuig del sobrecarregament del Barroc i el rococó ./  Els autors S’inspiren en els models clàssics i en la temàtica mitològica / Els autors Mostren un interès excepcional per la figura humana. / En Escultura, ús de materials nobles, marbre i bronze, com a l’antiguitat clàssica.

DESCRIPCIÓ FORMAL


En aquesta obra veiem una parella sobre un bloc Irregular de marbre.
La figura masculina, nua i amb ales, s'inclina i Abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, envolta Amb els seus braços el cap del seu enamorat. Ella és la ment (psique, en Grec)
, ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí)
.

Les figures presenten un tractament naturalista Idealitzat, especialment visible en les expressions dels rostres,  lluny de la teatralitat barroca. Amb aquesta Idealització, Canova ens mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de L'època.

 Amb la contenció De les expressions (característica Del neoclàssic, fugint del Barroc) aconsegueix esculpir una obra Plena de tendresa.
També hi contribueix La tria del moment de la història que vol explicar i el tractament del Material: aconsegueix una textura suau i delicada polint el marbre amb Pedra volcànica, i banyant-lo en calç i àcid. Aconsegueix unes qualitats Tàctils de gran delicadesa i suavitat i una intensa sensació de Realisme Anatòmic.

L’estructura compositiva està dominada per dues Diagonals que formen una X o aspa (definida per les ales d’Eros, la seva Cama dreta i el cos de Psique)
el centre de la qual es troba en l'espai Que separa les dues boques a punt d'ajuntar-se. El cercle que formen els Braços dels enamorats és un recurs compositiu que aconsegueix centrar L'atenció i la mirada en aquest gest o punt focal.
Formalment és una obra Oberta per la disposició en X, però la col·locació dels braços amb Els que les figures es busquen dóna lloc a una imatge formalment tancada.

La falta de policromia s'ha d'entendre des de la percepció Errònia, que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Respecte als volums cal destacar el contrastentre El caràcter massís de la base (roca)

I la lleugeresa de les figures

Aquest contrast s'intensifica pel diferent tractament de les superfícies: rugós a La base i suau i polit a les figures,  Que crea zones de clarobscur que contribueixen a incrementar el Dinamisme que mostra la composició

L’equilibri, la proporcionalitat i L'harmonia impregnen La composició i potencien  la bellesa De l’escultura

L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat  , allunyat de la força dramàtica i de la Tensió del Barroc, ben marcat per l’apropament entre els dos cossos, les Dues figures són aprop, però en uns instants  Encara ho seran més.

Les postures de les mans (ell li agafa el pit, Ella passa les mans per darrera el cap d’Eros)
realcen aquest dinamisme alhora Que remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l'escena

Canova aconsegueix reflectir el Moviment, malgrat ser matèria inert, i eternitza un instant concret





Entradas relacionadas: