Eros i psique analisi formal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,46 KB
EROS i PSIQUE
Fitxa tècnica
Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)
Cronologia: 1787-1793
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre
Mides: 1,55 x 1,68 m
Estil: neoclassicista
Tema: mitològic
Localització: Musée du Louvre (París)
biografia de l’autor:
Antonio CANOVA va ser l’escultor de més èxit del Neoclassicisme. Va treballar per als personatges més nobles de l’època. Totes les obres van ser fruit d’una llarga elaboració. La seva obra va ser menystinguda durant l’època ROMàntica perquè era considerada freda i estàtica.
Descripció formal
CANOVA expressa en aquesta escultura el rigor de l’art neoclàssic i mostra l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època. Els dos cossos juvenils tracen una aspa que passa entre els llavis dels dos amants. El petó l’enquadra en un cercle format pels braços de Psique. L’escultor aconsegueix que l’espectador, centri la mirada i l’atenció en aquest punt focal.
L’obra es plena de tendresa i es veu potenciat per el moment de la història i pel tractament acurat del material. Textura suau i delicada, hi ha una intensa sensació de Realisme anatòmic i fidelitat als models de l’escultura grega clàssica.
Temàtica
L’ase d’or: Eros, déu de l’amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d’un rei d’Àsia, i, per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre.
Va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia; se’n va despendre una gota d’oli i va caure sobre Eros i en veure descoberta la seva identitat va fugir. Psique va recórrer a un Oracle de Venus per recuperar el seu amor i li va imposar tres condicions.
El moment mostra una imatge paragdigmàtica de l’amor.
Models i inflluències
Des del punt de vista monogràfic i formal, l’obra té com a referent el món clàssic. També té una reacció estética contra els excesos del decorativisme rococó.
Va exercir una gran influència sobre els integrants del moviment neoclàssic. La seva particular sensibilitat, va sobrepassar els preceptes neoclàssics estrictes, i va anticipar un dels conceptes de l’estructura moderna.