Qui va ser Erasme de rotterdam 2ºESO
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,3 KB
A la segona meitat del Segle XV, Europa va superar la
Crisi de la darreria de l’Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica
I econòmica, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia. Va
Pujar el comerç, que va empènyer Europa a l’exploració de territoris nous.
També va proposar una nova manera de comprendre el món, l’humanisme, que ficava
A l’esser Humà al mig de totes les reflexions. La recuperació demogràfica i econòmica:
La desaparició de les grans epidèmies i l’augment de la natalitat van permetre
L’augment de la població. A la fi del Segle XV, Europa tenia uns 70milions d’habitants.
L’augment de la demanda va fer que posessin en conreu terres noves i, a més,
Els rendiment agrícoles van millorar. A
Poc a poc, van començar a generar-se excedents agrícoles que podien ser
Comercialitzats. Les millores en la navegació van facilitar l’activitat
Comercial en les rutes marítimes del Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord.
Això va incrementar la producció artesanal. La necessitat de capitals per finançar
Viatges i compra de mercaderies van comportar el creixement de la banca. També
Es van crear les lletres de canvi per facilitar els intercanvis i els
Pagaments. L’ASCENS BURGESIA: El poder econòmic de la burgesia no es basava en
La possessió de terres, sinó de capital, que intervenien en activitats que els
Proporcionaven beneficis. ENFORTMIMENT MONARQUIA: Durant el Segle XV, els reis,
Que al llarg de l’Edat Mitjana havien anat perdent poder en favor a la noblesa
Feudal van aconseguir d’imposar als nobles la seva autoritat. Van centralitzar
El poder, i progressivament van anar prescindint dels parlaments per governar.
Així es va consolidar la monarquia autoritària. Els monarques autoritaris van
Crear exercits permanents, van desenvolupar el sistema burocràtic i van
Instaurar la hisenda. També van crear una diplomàcia. HUMANISME: La mentalitat
Medieval era teocèntrica. Els humanistes, però, van descobrir la cultura i l’art
Dels grecs i els romans de l’antiguitat van admirar els tractats dels autors de
L’antiguitat. El redescobriment del món clàssic va ser el factor que va revolucionar
El pensament medieval, perquè situava l’ésser humà al centre de la natura (antropocentrisme).
Aquesta va ser la idea central de l’Humanisme, que presentava l’ésser humà com
A ésser lliure i amb capacitat de raonament. HUMANISTES: L'italià Petrarca és
Considerat el primer gran humanista i Erasme de Rotterdam el més prestigiós i
Universal. Pico della Mirandola aspirava a una síntesi de la cultura clàssica,
Jueva i cristiana, mentre que Baltasar Castiglione va definir el model
D'humanista perfecte. Vesalius va practicar l'anatomia per conèixer el
Funcionament del cos humà, i Copèrnic, va proposar la teoria heliocèntrica (la
Terra gira al voltant del Sol) XVII. Com a mitjà per unir els seus esforços
intel·
Lectuals, els humanistes van crear les acadèmies, que es dedicaven a la Traducció de manuscrits i a l'intercanvi de coneixements, teories i opinions. PROPOSTES; L'home nou: Van proposar una nova visió de l'ésser humà, més Perfecte dels creats per Déu. Que consideraven centre del món i dels seus Interessos. La llibertat i la raó: Estaven convençuts que Déu havia creat l’ésser Humà lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó. L'interès científic: Per ampliar els coneixements va emprar un mètode basat en l'observació i L'experimentació. Proporcions del cos humà: El melic és el punt central del cos Humà. Si es col·loqués un home de panxa enlaire, amb les mans els peus estirats I, fent centre amb el compàs al seu melic, es tracés una circumferència, Aquesta tocaria la punta de les dues mans i els dits dels peus. La natura ha Format el cos humà de manera que els seus membres mantinguin una proporció Exacta en relació amb tot el cos. El redescobriment de l'antiguitat: Els Ensenyaments dels autors clàssics van considerar-se un model de conducta Intel·
lectual, social i política. El progrés humà: El pensament humanista era Optimista. Els intel·lectuals creien en Déu, que no només no era incompatible Amb de la raó, sinó que, podia contribuir al progres humà i a la construcció D'un món millor. L'educació: Creien en l'ensenyament com a mitjà per afavorir El progrés humà. ERASME: va ser un intel·lectual humanista i profundament Cristíà que va defensar el lliure pensament i la necessitat de l’educació i la Tolerància. Va néixer a Rotterdam (Països Baixos). El 1492 es va ordenar Sacerdot, tot i que va demanar una dispensa papal per viure com un laic i Dedicar-se a investigar manuscrits antics. En els seus nombrosos llibres es va Oposar al pensament medieval i va defensar la llibertat de llegir, reflexionar Investigar per conèixer la veritat. També va proposar la compatibilitat del Cristianisme amb la cultura clàssica i va propugnar una reforma moral de l’Església. Les idees d’Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics, Especialment al nucli humanista de la universitat d’Alcalá de Henares. L’erasmista Més important de la península va ser el valencíà Lluís Vives.
Lectuals, els humanistes van crear les acadèmies, que es dedicaven a la Traducció de manuscrits i a l'intercanvi de coneixements, teories i opinions. PROPOSTES; L'home nou: Van proposar una nova visió de l'ésser humà, més Perfecte dels creats per Déu. Que consideraven centre del món i dels seus Interessos. La llibertat i la raó: Estaven convençuts que Déu havia creat l’ésser Humà lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó. L'interès científic: Per ampliar els coneixements va emprar un mètode basat en l'observació i L'experimentació. Proporcions del cos humà: El melic és el punt central del cos Humà. Si es col·loqués un home de panxa enlaire, amb les mans els peus estirats I, fent centre amb el compàs al seu melic, es tracés una circumferència, Aquesta tocaria la punta de les dues mans i els dits dels peus. La natura ha Format el cos humà de manera que els seus membres mantinguin una proporció Exacta en relació amb tot el cos. El redescobriment de l'antiguitat: Els Ensenyaments dels autors clàssics van considerar-se un model de conducta Intel·
lectual, social i política. El progrés humà: El pensament humanista era Optimista. Els intel·lectuals creien en Déu, que no només no era incompatible Amb de la raó, sinó que, podia contribuir al progres humà i a la construcció D'un món millor. L'educació: Creien en l'ensenyament com a mitjà per afavorir El progrés humà. ERASME: va ser un intel·lectual humanista i profundament Cristíà que va defensar el lliure pensament i la necessitat de l’educació i la Tolerància. Va néixer a Rotterdam (Països Baixos). El 1492 es va ordenar Sacerdot, tot i que va demanar una dispensa papal per viure com un laic i Dedicar-se a investigar manuscrits antics. En els seus nombrosos llibres es va Oposar al pensament medieval i va defensar la llibertat de llegir, reflexionar Investigar per conèixer la veritat. També va proposar la compatibilitat del Cristianisme amb la cultura clàssica i va propugnar una reforma moral de l’Església. Les idees d’Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics, Especialment al nucli humanista de la universitat d’Alcalá de Henares. L’erasmista Més important de la península va ser el valencíà Lluís Vives.