Equinoccis i Solsticis: Guia Completa sobre les Estacions

Equinoccis i Solsticis: Entenent les Estacions

Els dies 20 o 21 de març i 22 o 23 de setembre, normalment, es produeixen els equinoccis. Els equinoccis són els dos moments de l'any en què el Sol creua l'equador celeste. En els equinoccis el Sol es troba exactament en el zenit en un punt de l'equador de la Terra. Els dos dies en què tenen lloc els equinoccis, el nombre d'hores de llum i el nombre d'hores de foscor són semblants a tota la Terra i, amb l'excepció dels pols, el Sol surt gairebé exactament per l’est i es pon gairebé exactament per l’oest a tot arreu, perquè la Terra està situada respecte al Sol de tal manera que la inclinació del seu eix no té cap efecte. No surt exactament per l'est i a la vegada es pon exactament per l'oest a causa del moviment de translació de la Terra, que, com que mai no s'atura, fa que només durant un instant no es noti l'efecte de la inclinació de l'eix. El dia 20 de març o l'endemà, a l’hemisferi nord té lloc l’equinocci de primavera, mentre que a l’hemisferi sud es produeix l’equinocci de tardor. El dia 22 de setembre o l'endemà a l’hemisferi nord té lloc l’equinocci de tardor, mentre que a l’hemisferi sud es produeix l’equinocci de primavera. Els dos dies en què tenen lloc els equinoccis, l’altura angular màxima del Sol a qualsevol lloc de la Terra sempre és gairebé igual a l’angle complementari de l’angle que expressa la latitud. Per exemple, als punts situats sobre el paral·lel de 40º, entre els quals hi ha la ciutat de Castelló de la Plana, l’altura angular màxima del Sol durant els equinoccis és de 50º, aproximadament.

Els dies 21 de juny i 21 o 22 de desembre, es produeixen, normalment, els solsticis. En aquells dies, per a les parelles de latituds amb valors numèrics idèntics situades en hemisferis oposats, són màximes les diferències entre el nombre d’hores de llum i entre les quantitats de radiació solar rebudes, perquè la Terra està situada respecte al Sol de tal manera que la inclinació del seu eix té un efecte màxim. Els dia 21 de juny a l’hemisferi nord té lloc normalment el solstici d’estiu, i allà la radiació solar i la quantitat mitjana d’hores de llum són màximes, mentre que a l’hemisferi sud té lloc el solstici d’hivern, i allà la radiació solar i la quantitat mitjana d’hores de llum són mínimes. Els dies 21 o 22 de desembre, a l’hemisferi nord té lloc normalment el solstici d’hivern, i allà la radiació solar i la quantitat mitjana d’hores de llum són mínimes, mentre que a l’hemisferi sud té lloc el solstici d’estiu, i allà la radiació solar i la quantitat mitjana d’hores de llum són màximes.

Els equinoccis i els solsticis no es produeixen sempre el mateix dia de l'any perquè l'any civil estàndard té 365 dies, mentre que l'any tròpic o any equinoccial (temps que transcorre entre dos equinoccis idèntics consecutius) té una durada de 365,2422 dies. Excepcionalment, l'equinocci de març pot tenir lloc el 19 de març, el solstici de juny el 20, el 22 o el 19 de juny, l'equinocci de setembre el 21 o el 24 de setembre i el solstici de desembre el 20 o el 23 de desembre.

En els paral·lels de latituds 66º 34’ nord i 66º 34’ sud, que es coneixen, respectivament, amb els noms de cercle polar àrtic i cercle polar antàrtic, el dia del solstici d’estiu i només aquell dia, no es pondria el Sol, i el dia del solstici d’hivern i només aquell dia, no sortiria el Sol.  Si es va del cercle polar àrtic cap al nord o del cercle polar antàrtic cap al sud el nombre de dies sense llum i el de dies sense foscor va augmentant fins que, en arribar al pol nord o al pol sud, el dia de l’equinocci de primavera, si el Sol fos un focus de llum puntual no afectada per la refracció, començaria un període de 6 mesos amb llum que duraria fins a l’equinocci de tardor, i aquell dia començaria un període de 6 mesos de foscor que duraria fins al següent equinocci de primavera. Com que el Sol des de la Terra es veu com un cercle i la seva llum és afectada per la refracció, als cercles polars no hi ha cap dia de completa foscor i als pols en un any hi ha uns pocs dies més de llum que de foscor.

En els paral·lels de latituds 23º 26’ nord i 23º 26’ sud, que es coneixen, respectivament, amb els noms de tròpic de Càncer i tròpic de Capricorn, el dia del solstici d’estiu, i només aquell dia, el Sol es troba gairebé en el zenit a les 12.00 hora solar. A la zona de la Terra compresa entre els tròpics hi ha dos dies a l’any en què el Sol es troba en el zenit a les 12.00 hora solar. En el cas de l’equador, aquests dos dies són, respectivament, el màxim de propers als dos equinoccis. A la zona de latituds compreses entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic i a la zona de latituds compreses entre el tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic, el nombre d’hores de llum i l’altura angular màxima del Sol augmenten sempre entre el solstici d’hivern i el solstici d’estiu i disminueixen sempre entre el solstici d’estiu i el solstici d’hivern. Això no succeeix a latituds situades per sobre dels cercles polars, perquè hi ha més d’un dia amb 24 hores de llum i més d’un dia amb 24 hores de foscor, i tampoc té lloc a latituds inferiors a les dels tròpics, perquè hi ha dos dies en què el Sol ateny l’altura angular màxima, i aquests dies no són els dels solsticis.