Equilibri homeostàtic

Entrenament: proces Estructural temporal (dirigit) que busca un objectiu progresio que sigui sistemàticament per incrementar les Prestacions de l’individu a nivell físic, psíquic i cognitiu. (planificada), Dirigit, te objectius i augment de intensitat.

Objectiu

Segons Bompa els objectius de l’entrenament són: 

▪Aconseguir Un desenvolupament multilateral i físic

▪Millorar El desenvolupament físic específic determinat per les necessitats de cada Esport particular

▪Perfeccionar Els aspectes tècnics  de l’esport Escollit

▪Millorar I perfeccionar les estratègies necessàries

▪Cultivar Les qualitats cognitives

▪Assegurar Una preparació òptima per l’equip

▪Afavorir La salut de l’atleta

▪Prevenir Lesions

 Llei Síndrome General d’Adaptació

Al fer activitat física creem  un estrés  Al cos, i el cos esta disenyat oer estar en equilibri, al posar estrés El cos millora

Exercici físicà Al organisme à Provoquen una resposta à Que crea una adaptació per a que deixi de ser estresant l’estimul

(funcional)à Gast energetic busca gastar el mínim (per a que sigui eficaç)

Stress= xocà Un antixoc (resposta)àtrobar L’equilibri à adaptació/ resistencia à Fins al moment que arriba la fatiga.

(no hi ha risc  esta tot en equilibri, pero quant macassa un Lleó creo desequilibri pero no canvis )

l’homeostasi com la tendència de tot organisme a mantenir el seu Medi ambient intern equilibrat. Si un agent estresant (càrrega d’entrenament) Provoca la interrupció d’aquesta l’organisme  Respondrà amb un increment dels processos constitutius (generatius o Anabòlics) amb la finalitat de protegir l’organisme de les pèrdues energètiques Produïdes per la càrrega.

 Una vegada a desaparegut l'estímul Estressant, els processos de  Recuperació son fonamentals ja que només permeten tornar a l’estat Inicial sinó que tendeixen a sobrepassar aquest nivells de capacitat com una Predisposició davant d’altres possibles futures agressions (sobrecompensació)

Es diferencien 3 fases dins del proces d’adaptació a l’estimul estresant que suposa l’exercici:

1. Fase De reacció o estat d’alarma

   
   Hi han una sèrie de canvis a nivell Cardiovascular, respiratori i metabòlic controlats pel sistema nerviós Simpàtic conseqüència de l’estrès  Que altera l’estat d’homeostasi.
   Dins de la fase de reacció hi ha 2 Sub-fases.

1.Fase de xoc: Es trenca l’homeostasi

2.Fase d’antixoc: Es Reorganitzen  les defenses per Incrementar la capacitat (reaccions catabòliqües i de mobilització de reserves Energètiques i immunològiques)

2

Fase de resistència:

L’organisme recupera i supera el desequilibri inicial amb una resposta eficaç i Una acció hormonal menor.

3

Fase d’esgotament

Després d’un successiu increment de l’estímul o de la seva intensitat, L’organisme entra en estat d’esgotament per falta d’energia o adaptació. Si Persisteix i no hi ha descans es pot arribar a l’extenuació o enfermetat

Llei de l’Umbral

Umbral de intensitat : exercici provoque adaptacions te que Estar per davant del nivell mínim d’exitació que es individual.

▪A cada persona trobem un llindar D’intensitat mínim a partir del qual qualsevol activitat que el sobrepassi Produirà una sèrie d’alarmes i reaccions en l’organisme per  a la creació d’adaptacions, i un llindar de Màxima tolerància per damunt del qual, els estímuls si no hi ha descans Proporcional poden produir sobreentrenament.

▪Esforços per sota del llindar D’intensitat no procuren beneficis ni adaptacions.

▪Si estant  per sota es repeteixen suficientment, si Poden produir beneficis però no adaptacions.

▪Si es troben entre el llindar D’intensitat i el  de màxima tolerància Es  produiran beneficis i adaptacions

▪Si es sobrepassa el llindar de màxima Tolerància hi hauran beneficis i adaptacions sempre que les càrregues estiguin Correctament alternades amb les recuperacions.

Parlarem de càrregues Extensives quan els nivells d’intensitat es troben dins de la zona de Treball pròximes al llindar d’intensitat. Seran càrregues de major durada i Menor intensitat que produiran adaptacions mes lentes però més estables.

Les càrregues intensives es Trobaran dins dels límits de treball però més properes al llindar de màxima Tolerància. Son carregues de menor durada i major intensitat que produiran Adaptacions més ràpides però menys estables.

 Tipos de Adaptacions

ADAPTACIONS AGUDES

CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ

1- Increment del volum i la Freqüència respiratòria (captació oxigen)

2- Increment de la freqüència i el Cabal cardíac (transportador oxigen)

3- Increment de la temperatura Corporal (regulador)

ADAPTACIONS CRÒNIQUES

QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES

VO₂max, llindar Anaeròbic, increment de la massa muscular

Llei supercompensació

Parla de supercompesació com la resposta específica de l’organisme a determinats Estímuls acumulant nivells de potencial de treball superiors als inicials.

Perquè que es produeixi la supercompensació  Haurem de conèixer quin estímul provoca l’adaptació, quant de temps Triga l’organisme en recuperar-se i quant de temps manté elevats els seus Potencials.

Si els estímuls d’entrenament es reparteixen en intervals adequats, es Constata una millora continua de la capacitat de rendiment.

▪  Tipus De compensació:

Supercompensació simple: Després de l’aplicació d’un estímul, s’aplica La següent càrrega quan l’esportista té incrementats els seus nivells inicial, Desprès de la recuperació.

Supercompensació acumulada: Després de l’aplicació d’un estímul, el Següent s’aplica abans d’arribar al nivell més alt de recuperació.

Hipercompensació: S’apliquen les carregues d’entrenament de forma Continua i acumulada fins a nivells permanents d’esgotament, moment en el que Es deixa recuperar de forma més important, lo que produeix una supercompensació Encara més gran (només es pot fer servir en alt rendiment i per una única competició)
.

CONCEPTE DE CARREGA

▪La Càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una sessió, exercici o Cicle  que provoca un desequilibri Homeostàtic contra el que ha de lluitar l’organisme activant els mecanismes D’adaptació i compensació per restablir l’equilibri al nivell inicial o per Sobre d’aquest.

▪L’objectiu Del treball de condició física es desenvolupar adaptacions per Pogué realitzar un esforç adequat a l’especialitat que es practiqui. L’organisme va modificant-se funcional i morfològicament per respondre a les Diferents demandes. 

▪Perquè Es produeixin adaptacions és necessària doncs l’existència d’estímuls que Provoquin una resposta en l’organisme. Aquests estímuls són els exercicis Físics que farem durant la sessió  

TIPUS DE CÀRREGUES          SEGONS ORIENTACIÓ

▪GENERAL I   àEscassa o nul·la relació amb l’especialitat Esportiva.

▪GENERAL II  àApareixen elements coordinatius propis de la Especialitat esportiva, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de Decisió

▪DIRIGIDA   à Busca Millorar d’acord amb les necessitats generals de cada especialitat esportiva. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics de l’esport O de l’activitat a desenvolupar. Es poden inclouen, també carregues Tècnic-tàctiques amb un entorn més o menys estable.

▪ESPECÍFICA    àPersegueix Que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva Demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el Requeriments reals del joc, mitjançant situacions amb sobrecarrega o Desavantatge.

▪COMPETICIÓ    àCrear Situacions simuladores de situacions reials de competició

CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

Són les diferents característiques quantitatives i Qualitatives dels estímuls que apliquem perquè es puguin produir les adaptacions En el procés de l’entrenament.

1. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA o TEMPS EMPRAT

2. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ/ROL A L’ESPAI DE JOC (principalment en esports col·lectius)

3.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

4. QUANTITAT D’ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CÀRREGA FÍSICA INTERNA

Són els efectes i reaccions que causa la càrrega Externa en el nostre organisme per adaptar-se momentàniament (adaptacions Agudes)

INDICADORS: FREQÜÈNCIA Cardíaca, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...ESCALA DE PERCEPCIÓ DE L’ESFORÇ DE BORG