L'Epistemologia de Plató: Graus de Coneixement i el Bé
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,69 KB
L'Epistemologia de Plató i la Dualitat del Coneixement
En la dualitat epistemològica, primer es planteja el coneixement sensible, que constitueix el mínim grau de coneixement. Aquest ens mostra allò material, divers i canviant; és a dir, allò particular. El coneixement sensible o provisional és accessible pels sentits.
El Coneixement Intel·ligible i el Món de les Idees
Plató ens dona un coneixement intel·ligible que és el màxim grau de coneixement, on es mostra allò immaterial, únic i permanent; és a dir, universal. És un coneixement perfecte, absolut i permanent, accessible per la raó.
La Teoria del Coneixement i el Mètode de la Línia
La teoria del coneixement s’exposa a través del mètode de la línia com a metàfora del procés i els graus del coneixement. Fa una analogia entre el Sol (llum) i el Bé (la llum):
- El Sol és la condició de possibilitat del coneixement sensible, en tant que atorga la capacitat de veure, activa els sentits i els òrgans del coneixement sensible i, a més, atorga la propietat de ser visible.
- El Bé és la condició de possibilitat del coneixement intel·ligible, perquè il·lumina l’ull de l’ànima, atorga la capacitat d’entendre i la propietat de ser intel·ligible.
El Trànsit cap al Coneixement Absolut
Planteja el coneixement com un trànsit del mínim al màxim grau de coneixement; el màxim no es dona en el món sensible, sinó en l'intel·ligible. La imaginació és la capacitat de percebre o representar la imatge d’objectes sensibles, la qual proporciona la part obscura. El coneixement del món sensible és un àmbit de tenebres mancades de veritat i ciència.
Plató diu que seguim avançant fins al màxim coneixement sense conformar-nos amb allò incomplet. La banda obscura només és accessible a través de la raó i és el mínim grau de coneixement.
La Diànoia i l'Abstracció de l'Ànima
Els ens matemàtics i geomètrics que descobrim a través de la diànoia (racionalitat reflexiva) és el que caracteritza els humans per sobre dels animals. La capacitat de generar, entendre i comunicar conceptes abstractes (teòrics, és a dir, no existeixen en la realitat, són construccions de l’ànima) prepara l’ànima mitjançant l'abstracció (intuïció reflexiva), el que porta a una abstracció absoluta (comprensió de l'excel·lència). Per tant, el coneixement de la Idea de Bé és la concepció socràtica (moral) i la concepció platònica (qualitativa).