Epistemologia i filosofia política de Locke

J.Locke

Es dedica a la epistemologia i a la filosofia política, és el creador de la filosofia del empirisme, construeix un nou model polític que és el Liberalisme. Li interessa separar el poder legislatiu del executiu. Locke parteix de la idea de que el coneixement ha de venir de l'experiència, diu que les idees innates no existeixen.

Ontologia

Psicologisme: Parteix de la idea de que la psique té unes idees humanes i aquestes s'han d'analitzar. Es defineix com estudi filosòfic de l'orígen de les idees. Locke veurà com es formen les idees i necessita saber com s'han fet les idees.

Locke es pregunta quin tipus d'idees té

I classifica les idees en:

• Simples: No es poden dividir, són les que es compten directament d'un canal sensorial que es tenen a través de l'experiència i venen exclusivament de l'experiència.
• Idees de sensació: Es capta a través d'un sol sentit.
• Idees de reflexió: Són sensacions internes que són per si mateixes.
• Idees de sensació i reflexió: Es capten exteriorment però es senten internament.

Complexes

Són la suma d'idees simples o complexes, ens permeten convertir les sensacions i les percepcions en conceptes amb sentit i enunciats.

• De substància (Determina): Un objecte o èsser en si, és per si mateix i és la idea de la qual penjen les característiques (Forma de ser). Tot és substància o causa o atribut, tot s'organitza d'alguna manera, sense la idea complexa de substància la percepció no seria possible ja que les característiques necessiten la substància per ser percebudes.
• De modus (Subjecte): Característiques que determinen els conceptes (Forma de ser).
• Atribut (configura): Aspecte particular, són les característiques.
• Relació: Capacitat de funcionar contextualment (Interactuació).

Teoria política de Locke

Locke creu en el liberalisme. El dret de la vida, el dret de la llibertat i el dret de la propietat. El poble té els mateixos drets, és a dir, els pobles tenen els mateixos drets que els individus i per tant els pobles són sobirans. Locke diu que la sobirania és del poble però s'ha de sotmetre a la llei i el rei és acceptat pel poble.

Obra de Locke

Segon tractat del govern civil: Vol desenvolupar la teoria política, intenta sentar les bases del seu sistema polític que és el liberalisme.

Dret de Rebel·lió: Dret consagrat per Locke, els pobles podien rebel·lar-se en contra del rei.

Dret natural: Tu en néixer ja tens els drets i ningú te'ls pot treure.

Forma de govern separat per poders: Deia que un estat ha de tenir un govern i aquest govern ha de garantir un benestar pel poble:

Poder legislatiu

És el que resideix en el parlament i surt de l'exèrcit i de la sobirania nacional o popular, sense vot no hi ha parlament. Elabora les lleis i constitueix el govern, és el poder del qual sortirà el govern, les lleis només han de respectar els drets.

Poder executiu

Encarregat de sancionar la llei, és a dir, d'aplicar-la i per tant és el govern, també en el cas de Locke conté el poder judicial. Està fiscalitzat pel parlament.

Poder federatiu

Poder específic que Locke li atribueix la capacitat de representar l'estat i li dona la capacitat de declarar la guerra. Locke pretén que hi hagi una separació efectiva de poders i cap poder pugui controlar l'altre i que sigui més important aquell que té la sobirania com a representació i per tant, el poder legislatiu serà el més important ja que és el que conté la sobirania.

Hobbes

Diu que la guerra és el pitjor enemic de la raó i de la vida humana, vol buscar un sistema polític que la naturalesa humana es materialitzi a causa de les guerres. Hobbes diu que el que s'ha de fer és que l'estat de naturalesa s'abandoni per crear una societat. L'única manera de garantir la vida és donar els drets de l'estat a canvi que l'estat garanteixi la teva supervivència. I ha de garantir acumulant en si el dret de la violència exclusiu i fa que l'estat sigui l'únic que pugui exercir-la. Els ciutadans cedeixen la llibertat al govern a canvi de la seguretat. Els altres han de ser eliminats per mantenir aquest. L'estat és l'únic que pot exercir els drets. La necessitat de l'estat és per la supervivència de l'individu, diu que el sacrifici de les llibertats individuals per garantir la supervivència i aquests drets s'han de sacrificar a l'estat que és l'únic amb dret, el govern d'un sol. Per Hobbes cada un dels individus es sotmet a l'estat i l'estat és l'únic que té la llibertat absoluta d'exercir la violència.

Comparació de la política Locke-Hobbes

Per Locke, l'ésser humà és racional, no és bo ni dolent sinó és possible ser feliç i si tots tenim els nostres drets, s'evitaran les guerres i el govern ha de mantenir els drets individuals.

En canvi per Hobbes diu que l'ésser humà és egoista per naturalesa, la seva idea de estat de naturalesa és l'estat abans que existís la societat però és un estat imaginari i s'imposa la llei del més fort.

Comparació ontologia, substància entre Locke-Descartes

Per Locke, parteix de la idea de que la psique té unes idees humanes i aquestes s'han d'analitzar. Classifica les idees en Simples: no es poden dividir, són les que es compten directament d'un canal sensorial que es tenen a través de l'experiència i les compostes que són la suma d'idees simples o complexes que ens permeten convertir les sensacions i les percepcions en conceptes amb sentit i enunciats. En canvi per Descartes diu que és una cosa existent que no requereix més de si mateixa per existir, és a dir, la substància és el que té existència concreta i Déu no necessita a ningú per existir.

Comparació Teoria del coneixement, epistemologia Locke-Descartes

Per Locke parteix de la idea de que el coneixement ha de venir de l'experiència dient que la ment humana és, en néixer, una pissarra en blanc, és a dir, les idees innates no existeixen. En canvi per Descartes, diu que tenim les idees però les idees vàlides són les idees innates.

Racionalistes

Representen la visió general del món i del coneixement harmonista, ordenada, racional, geomètrica i estable basada en el pensament metòdic, la claredat d'idees i la creença en l'estabilitat de les idees i acompanyada en el terreny de les arts.

Els Empiristes

Representen una visió del món dinàmica, interessada per la utilitat del saber, innovadora en teories del coneixement i de la societat, acompanyada al seu torn en el món de l'art.

Comparació Antropologia Locke-Hobbes

Per Hobbes, diu que en absència d'institucions polítiques, la humanitat viurà en un estat de guerra civil per mantenir entre tots els homes ja que, sent tots iguals, desitgen el mateix i lluiten entre si per aconseguir-ho. La característica fundamental del ser humà en l'estat de natura és l'egoisme i com que no està sotmès a cap classe de constricció legal, s'imposa la llei del més fort, és a dir, tot home és un enemic del qualsevol altre. Per Locke afirma que en l'estat de natura tots els homes són lliures i iguals, no manca la llei ja que estan sotmesos a la llei natural que sol ser generalment respectada.