Epistemologia i Astronomia: Conceptes Clave

Epistemologia

És la part de la filosofia que estudia el coneixement, els seus mètodes i els seus límits. En el coneixement, intervé la persona i el fenomen o objecte d'estudi. En aquest sentit, al Renaixement es va discutir de quina manera es podia obtenir el coneixement:

Racionalisme

Descartes, Pascal. El coneixement es fonamenta en la raó i està lliure dels sentits que són enganyosos.

Empirisme

Bacon, Hume. Les ciències es basen en els fets empírics i l'experiència.

Actualment està acceptat que són els dos coneixements, el teòric i el pràctic, els que constitueixen la font del coneixement.

Diferents doctrines relacionades amb el coneixement:

• Dogmatisme: el coneixement és segur i universal.
• Escepticisme: nega el coneixement perquè els sentits són imperfectes.
• Subjectivisme: la veritat depèn de cada persona.
• Relativisme cultural: la cultura, el grup social, l'època històrica, influeixen en la percepció de la realitat.
• Pragmatisme: relaciona un coneixement amb la utilitat pràctica.
• Criticisme: el coneixement no és ni segur ni universal i és susceptible a la revisió constant.

Mètode

Camí per arribar a una fita. Per això es poden seguir dos tipus de camins, raonaments:

• Deductius: la utilitzen les ciències formals i parteixen d'idees per arribar a una conclusió o teorema.
• Inductius: s'arriba a una conclusió general a partir d'un conjunt de casos particulars obtinguts per l'experiència. Pot ser completa (si es coneixen tots els casos) o incompleta (si no es coneixen tots els casos i, per tant, si alguna dada no ho compleix, la conclusió queda invalidada).

Procés de la investigació científica

1. Determinació del problema.
2. Hipòtesi de treball.
3. Disseny experimental que s'ajusti tant a la hipòtesi com als objectius de l'estudi.
4. Realització experimental.
5. Anàlisi i discussió dels resultats per arribar a les conclusions.
6. Comunicació dels resultats: primer als experts i després a la resta de la població.

Tres etapes:

Documentació, investigació i presentació dels resultats.

Pseudociència

És la ciència que es caracteritza per:

• Fer servir un llenguatge aparentment científic.
• Evitar la justificació, exposant conclusions i resultats que no són reproduïbles ni avaluen empíricament.
• Comptar amb gent que es fa passar per científic o que ho és, però no són creïbles.
• Fer passar per científic un coneixement ordinari.
• Aludir en les afirmacions a arguments d'autoritats en la matèria que mai han contrastat les seves teories.
• Referir-se a cultures ancestrals i mil·lenàries, que posseeixen coneixements ocults que només uns quants elegits poden accedir.

Astronomia

Forat negre

Són concentracions de matèria de molt alta densitat. Tenen un camp gravitacional tant gran que ni tan sols la llum se'n pot escapar.

Nebulosa

Cúmul de partícules de pols i gas.

Estels

Són masses d'hidrogen i heli en les quals es produeixen fusions que donen lloc a grans quantitats d'energia (llum que veiem). Són cossos autogravitats i autolluminosos.

Supernova

Explosió d'estels, després d'un col·lapse d'aquestes. Llança a l'espai la massa de l'estel amb els elements sintetitzats.

Galàxia

És un sistema d'estrelles, núvols de gas, planetes, pols, matèria i energia fosca. També en formen part les nebuloses, els cúmuls estel·lars i els sistemes estel·lars múltiples.

Sol

Bola de gas on es produeixen reaccions de fusió que provoca la gran energia lluminosa. És una estrella de massa mitjana, amb llum pròpia.

Cossos menors

Estrelles del Sistema Solar que tenen una mida molt més petita que els planetes.

Cometes

Cristalls que es troben dins d'unes boles de gel amb una cua iònica i una per ions. Cinturó de Kuiper (cometa de curt període).

Asteroides

Cossos rocosos, 50% porosos amb poca proporció de gel. Orbiten entre Mart i Júpiter.

Meteoroides

Són petits i giren al voltant del Sol.

Meteorits

Són grans i cauen a la Terra.

Cosmologia

Estudi a gran escala de l'estructura i la història de l'univers en la seva totalitat.

Planetologia

És el conjunt de matèries i disciplines implicades en l'estudi dels planetes.

Planeta

Cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella. Té forma esfèrica o quasi esfèrica. Cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant d'un estel.

Efecte Doppler

Quan es mouen els objectes, emeten ones (cotxe, galàxies). Si l'emissor d'ones s'acosta, les seves ones es fan curtes (augmenta la freqüència) i si s'allunya, l'ona s'estira. És una cosa similar amb la llum de les galàxies: les ones apareixen desviades fins al vermell de l'espectre (ona més llarga). Per això sabem que les galàxies s'allunyen.

Radiació còsmica de fons

Va confirmar la teoria del Big Bang, igual que l'Efecte Doppler.

Com sabem de quins elements està fet un estel?

Coneixent l'espectre de llum d'un estel (descomposició de la llum de l'estel quan travessa el prisma), podem conèixer la composició de l'estel comparant-lo amb espectres de gasos coneguts. El Sol està compost d'Heli i Hidrogen.

• Unitat astronòmica (UA) = 158·10⁵ km
• Any llum (AL) = distància entre Terra i Sol és de 8,32 minuts llum.
• Parsec (pc) = 3.26 anys llum.