Epicur vs. Sèneca: Comparativa de la Felicitat en l'Estoïcisme i l'Epicureisme

Contextualització dels Autors i les Obres

Abans de respondre a la qüestió plantejada, caldrà contextualitzar els autors i les seues obres.

Epicur: Vida i Marc Històric

Epicur va nàixer l’any 341 a.C. i va morir l’any 270 a.C. Aleshores, el conjunt del seu pensament es circumscriu al període històric anomenat hel·lenisme, que comprén des del 323 fins al 30 a.C.

Sèneca: Vida i Marc Cronològic

Des d’un punt de vista cronològic, Sèneca va ser molt posterior, ja que va nàixer a Còrdova l’any 4 a.C. i va morir l’any 65 de la nostra era.

Coincidències i Corrents Filosòfics

Ambdós autors tenen en comú el fet d’haver rebut, cadascun pel seu costat, la influència de les tradicions filosòfiques anteriors a ells. El que sí que van coincidir en el temps van ser els dos corrents filosòfics als que s’adscriuen els dos pensadors: l’epicureisme i l’estoïcisme. A més, van ser coetanis amb altres moviments com els cirenaics, els cínics o els escèptics, i tots tenen en comú la voluntat de recomanar a l’individu que busque aconseguir la felicitat.

En aquesta dissertació, farem un repàs a les coincidències i a les diferències dels dos autors pel que fa a un concepte fonamental en el pensament d’ambdós: el concepte de felicitat.

La Concepció Epicúria de la Felicitat

La Filosofia com a Saber per a la Vida

Per a Epicur, la filosofia és, abans de res, un saber per a la vida. La filosofia ens ha d’ajudar a ser feliços. Ens proporciona un coneixement autèntic de la realitat, condició indispensable per a aconseguir la felicitat. Gràcies a ella podem alliberar-nos de supersticions i temors que ens angoixen i ens impedeixen aconseguir l’ataràxia.

El Plaer com a Base Filosòfica

Buscar el plaer és una cosa natural en tots els éssers vius. Només satisfent aquesta necessitat aconseguirem ser feliços. Per això el plaer ha de convertir-se en la base de l’activitat filosòfica, perquè la filosofia té com a objectiu la consecució de la felicitat per a l’ésser humà. Però la filosofia del plaer que ens proposa Epicur és una filosofia de la moderació. Els plaers han de tindre un límit.

Els Quatre Remeis Epicuris

Ja que la filosofia es concep com un remei, Epicur proposa en la seua ètica quatre remeis. Es tracta de consells que, en cas de ser seguits, faran més fàcil aconseguir la felicitat:

• No s’ha de témer els déus.
• No s’ha de témer la mort.
• El bé, el plaer i la felicitat són fàcils d’aconseguir.
• El mal i el dolor són fàcils de suportar.

La Perspectiva Estoica de Sèneca

La Vida i la Recerca de la Felicitat

A Sèneca, per la seua banda, li preocupa la vida, com afrontar-la, i trobar un camí que conduïsca a la felicitat. Considera que el més interessant de la filosofia són les qüestions que tenen a veure amb la moral, amb els desitjos i la vida tranquil·la i feliç.

La Conformitat amb la Naturalesa

Per a Sèneca, la conformitat amb la Naturalesa és una regla de conducta que pot portar a la felicitat. Els actes han de tendir a buscar la felicitat. Aconseguir una manera de vida plena és trobar una mena d’estat de perfecció. Aquest estat, que podem anomenar el bé suprem, és l’abolició de tot desig i, per tant, la consecució de la llibertat. És condició indispensable de la vida feliç, una vida a la qual aspirem tots els éssers humans.

El Camí de les Renúncies

Trobar aquesta felicitat suposa un llarg camí de renúncies i d’autolimitacions. I cal estar disposat a fer-ho.

Coincidències i Diferències Finals

Interès Comú: Una Vida Plena

Com hem vist hi ha diferències entre les concepcions de la felicitat dels dos autors. No obstant això, en el fons d’ambdós projectes hi ha un mateix interès: una vida plena i feliç. Es tracta d’intentar realitzar aquella aspiració que, teòricament, tots els éssers humans comparteixen d’aconseguir una vida millor.

Diferències en els Mitjans

Les diferències es donen pel que fa als mitjans, distints perquè queden involucrats en concepcions sobre la vida i l’ésser humà radicalment oposades.

Conclusió: Caràcter Pràctic i Positiu

Com a conclusió a aquesta dissertació, m’agradaria destacar el caràcter positiu i pràctic dels pensaments de Sèneca i d’Epicur. Ambdós pensadors van ser positius perquè van treballar en la recerca d’una vida més feliç per a tots els humans. I van ser pràctics perquè les seues reflexions connecten amb les nostres necessitats diàries: el dolor, el plaer, l’amistat, les emocions, els desitjos... Els dos eren conscients dels problemes humans, i per això no van permetre que les seues idees es quedaren en un plànol purament teòric, sinó que les van basar sobre reflexions concretes i pràctiques que cadascú podia aplicar.