Entreguerres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,84 KB

 
ELS ANYS D´ENTREGUERRES:1.El crac d 1929 i conseqüencies:
1.Les conseqüències econòmiques d la Gran Guerra (1ºGM):
-8 milions d morts
-la desena part d l´equipament productiu europeu va quedar destruït.
-discrepàncies sobre el pagament dels deutes (prèstec entre aliats).
-tractats d Versalles: fortes indemnitzacions i canvies fronteres q influiran en l´intercanvi d mercaderies. Ex. Ferro d Lorena-carbó del Ruhr.
-sentiment d´humiliació dels alemanys.
2.el declivi britànic i la supremacía americana: les conseqüencies d la PGM van accelerar la supremacia dels EUA i l´augment dels desequilibris en el mercat internacional. Els EUA creixen molt + acceleradament.Després d la guerra l´excés d´oferta d´aliments i 1ºmatèries farà caure els preus. Balança comercial EUA-Europa favorable als americans, + competitius, compensada x les fortes inversions americanes a Europa (però seràn retirades quan comenci la crisi).
3.Els estats units; d la prosperitat a la crisi: Els feliços anys 20- des d la PGM els EUA es converteixen en el 1º proveïdor mundial, substituint la Gran Vretanya. Superàvit creixent en la seva balança comercial. L´expansió americana es basava en una transformació productiva profunda dominada x la innovació tècnica. És en els anys 20 quan s´estén l´ús del telèfon, els electrodomèstics i el cotxe. Malgrat eren cars, la gent els adquirirà a terminis Revol. dels consumidors. Aquest sist. permetia incrementar la despesa x damunt dels ingressos d les families, causa d l´expansió d l´economia (la gent no té por i el consum creis molt x damunt dels salaris, provocant l´endeutament d les famílies). Destaca el sector d l´automòvil x tota la indústria auxiliar q genera (ciderúrgia, material elèctric, vidre, i pneumàtics, producció i distrivució d carburant, carreteres,..). També demanda d gratacels. Així 1922-29, llarga prosperitat, creixement anual del 5%. Però els resultats positius d´aquest progrés econòmic no es van distribuis homogèniament (grans beneficis empresarials i d´inversors i pràctica congelació salarial). Davant el temos d q les empreses no poguessin vendre una producció en augment, molts inversors es van dirigir a la borsa.
-Auge i crisis d la borsa-Des d 1927té lloc l´auge borsari. Els inversors no invertien comprant accions pensant en el dividend q obtindrien sinó en el benefici obtingut x la seva benda a un preu superior. Això provocà una bombolla especulativa. Molts inversors es van endeutar demanant préstecs destinats únicament a invertir en borsa. Les cotitzacions van deixar d tenir relació amb els beneficies empresarials. El 24 d´octubre d 1929, dijous negre, el convenciment d q el pru no pujaria + provoca una onada d vendes (vendre d seguida x a perdre el mínim). Caiguda fulminant del preu d les accions. El dia 29, el dimarts negre, la caiguda serà major, conseqüència d l´actitud dels bancs, q reclamen els préstecs. És el CRACK d 1929.
4.D la crisi borsaria a la Gran Depressió: Però l´ecomnomia americana havia deixat d créixer mesos abans pel fort endeutament d´empreses i famílies. L´enfonsament d la borsa va posar en funcionament un seguit d mecanismes q van menar a una depressió econòmica d´una gravetat i d´una durada desconeguda fins llavors.
Els dos factors q + van influir en la recessió econòmica dels EUA seran la crisi d liquiditat (ningú té diners x poder pagar, provocarà la fallida d molts bancs) i la caiguda del consum (els productes industrials no es venen i les fàbriques han d tancar).L´atur es dispararà a partir d finals d 1929 i creixerà fins 1933.Això, i la necessitat d vendre els stocks a qualsevol preu provocarà la deflació o caiguda dels preus dels productes. És una crisi d subconsum.
5.D la crisi Nord-Americana a la recessió internacional: La crisi no afectà a tots els països x igual però tots experimentaran un descens d la producció industrial i agrícola, una disminució dels intercanvis i un gran augment d l´atur.
La creisi arriba a Europa quan el EUA retiren els capitals, les inversions q tenien a Europa. El sist. bancari europeu farà fallides a partir d 1931. Alemanya és el país + afectat, amb un enorme increment d l´atur: Gran Bret., la lliura deixa d ser la moneda central del sist. monetari internacional i és devaluada x afavorir les exportacions. França no devalua però perd competitivitat. X contrarestar, es van posar grans obstacles a laes importacions (contingents) o acors x saldar els desequilibris comersials mercaderies (clearing). En general, el comerç internacional s´esfondrarà i augmentarà el proteccionisme.Això també afectarà als països exportadors d´aliments i 1ºmatèries, q , al empobrir-se, no podran paar els préstecs obtinguts, repercutint aleshores sobre els països industrialitzats.
6.Les polítiques d recuperació d l´economia: Jogn M. Keynes: el principal problema d l´economia és la manca d demanda, q ocasiona la caiguda inversora i d l´ocupació. Proposa x part d l´Estat una política activa d´intervenció (política anticíclica). Augment d la despesa en obres públiques, treball, salaris, consum, necessitat d producció, inversions (multiplicador Keynesià). Amb els impostos d treballadors i empreses l´Estat recuperaria el capital invertit. Desconfiança empresarial. Els intatents d recuperació d l´Economia sera: Als EUA el New Deal d Roosevelt. Als països escandinaus, la clara intervenció estatal seguint les teories keynesianes. A Alemanya, la política armamentista d Hitler, i, en genral, la cooperació internacional (Conferencia Internacional d Londres, juny d 1933).


EL FEIXISME I EL NAZISME: El període d´Entreguerres(1919-39) , estavilitat a Europa, però els problemes (desig d revenja, Gran Depressió, desestabilització social x la Revol. Russa) comporten l´aparició progressiva d règims autoritaris en detriment dels democràtics, especialment a l´Europa Oriental i Central. Es tracta d dictadures d caràcter conservador recolzades x l´exèrcit, els grans propietaris i l´Església. Serà en aquest context d crisi d la democràcia, q només sobrevciurà allà on està + arrelada(GB, França, Escandinàvia,..)quan apareixeran les ideologies feixistes, q arribaran al poder amb forá a Itàlia (feixisme italià o feixisme s.s.) i a Alemanya (nazisme).
1.Característiques d les ideologies feixistes (en general):El feixisme s.s. fou un moviment polític fundat a Itàlia x Benito Mussolini: però, s´estén a altres moviments contemporanis. Suposa una reacció violenta i autoritària contra l´expansió d la democràcia i e socialesme. Les principals característiques són:
1.Tarannà autoritari i profundament antidemocràtic.
2.Violència d l´Estat x anul·lar qualsevol oposició.
3.Rebuig del principi d´igualtat entre els ciutadans.
4.Nega la sobirania popular i e sufragi. Rebuig del parlamentarisme.
5.No tolera la separació d poders.
6.Defensa la intervenció d l´Estat en tots els ámbits d la vida pública i privada.
7.Defensa l´autarquia x a defensar la prducció nacioal.
8.Exalta la figura del líder carismàtic, q concentra tots els poders. Mística personal, escenografia grandiloqüent,...
9.Societat dominada x les èlits i els escollits, tota ella enquadrada dins les organitzacions feixistes (partit, sindicat, org. juvenils, infantils, femenines, d veterans,.).Així es pretén superar les divisions socials i establi la unitat d la Nació.
10.X això, persecució dels partits i sindicats d classe (obrers). Sindicaliesme corporatiu vinculat a l´Estat.
11.Component racista (sobre tot en el nazisme). La raça és un faxtor aglutinador d la nació. Tot això lligat a un fanàtic ultranacionalisme.
12.En l´àmbit cultural és contrari al racionalisme, exaltant els elements irracionals d la conducta humana (fanatisme, obediéncia cega).
13.X tant, cultura d la violència. Exalta la guerra (instrument d progrés històric) i rebutja el pacifisme. Això, traslladar a les relacions internacionals dona lloc a una gran agressivitat imperalista i expansionista (irredemptisme).
2.La Itàlia feixista(1922-39): Greu crisi econòmica i social a la postguerra (1919-22). Agitacions socials reprimides x l´Estat. Itàlia és una monarquia constitucional però la democràcia està en crisi. Radicalització d la política. A +, sentiment d frustació en política exterior (Irredentisme, ex.:D´Anunzio a Fiume,1920).En aquest context B.Mussolini funda els fasci di combattimento el 1919, transformats en Partit Nacional Feixista el 1921. Vol un Estat fort, garant d la propietat privada i una pl. esterior expansionista. Les bases feixistes seran els malcontents socials i polítics. Suport financer d la patronal. Actuació violenta d les esquedres feixistes (camises negres) contra els sindicalistes d´esquerra. Actuen contra la vaga general d´agost d 1922. 8 d´octubre d 1922 Marxa sobre Roma. Dimiteix el govern i el rei, aconsellat x l´exèrcit, entrega el govern a Mussolini.
Comença un procés d restricció d llibertats (1922-24) culminant amb l´assassinat del diputat Matteotti. En aquest context Mussolini guanya unes manipulades eleccions i instaura des d 1925 la Dictadura Feixista. Tots els poders a Mussolini. Prohibició dels altres partits i sindicats. Consell Nacional d Corpotacions. El parlament dependrà del Gran Consell Feixista i, des d 1928 es dirpa Cambra dels Fasci i d les Corporacions. Depuració d l´administració pública. Policia política. Des d 1929 suport del papat (Tractat d Letran). La política exterior agressiva i expansionista (Abisínia, 1935, i altres reivindicacions territorial comporta la remilitarització del país i li dona popularitat al règim. Econòmicament, capitalisme d´Estat, intervencionisme, autarquia. Control estricte d tota la societat, esp. d l´educació i la comunicació (propaganda). Des d 1940 entra en la SGM al costat d l´Alemnya nazi.
3.L´Alemanya Nazi: 1918, el kaiser Guillem II abdica i es proclama la República d Weimar, 1918-33. Sist. democràtic q arriba en condicions polítiques (derrota en la PGM i revolta espartaquista) i econòmiques (crisi ec., deutes d guerra, inflació, atur) molt adverses. Certa estabilitat entre 1924-29, però agreujament d la crisi amb la Gran Depressió. Problemes socials q radicalitzen la política. Inestabilitat parlamentària. Por burgesa a una revol. bolxevic. El nazisme és fundat a Múnic el 1919(DAP), grup extremista antisistema. Des d 1921 Adolf Hitler l´encapçala (NSDAP). Caràcter violent i paramilitar (SA, camises, brunes). Actuacions i parafernàlia semblant als feixistes italians (amenaces, coaccions)1923 Putsch d Múnic. Hitles a la presó, on escriu Mein Kampf (resum d la seva ideologia). El 1925Hitler crea les SS (milícia personal). Amb els efectes d la crisi els nazis guanyen supor i vots, però també ho fan els comunistes. La por a una revol. comunista fa q la burgesia aposte pels nazis. A les eleccions d 1932, força + votada. El president Hindemburg nomena a Hitler canceller el 30 d gener d 1933. Hitler va retallant llibertats i prohibeix la premsa i les reunions dels opositors. Actuació d les camises brunes. Convoca eleccions x al 5 d març, però el 27 d febrer incendi del Reichstag (parlament). Aprofita x acusar i perseguir els comunistes i guanya clarament les eleccions. Aconsegueis del nou parlament plens poders x a 4 anys. Però a la mort d Hindemburg (agost 1934) Hitler és proclamat führer del III Reich. Abans d´abastar definitivament el poder absolut, Hitler fa una depuració interna del partit nazi, nit dels ganivets llargs (30-6-1934), desapareixent las SA d Rohm. En pocs mesos, els nazis van transformar Alemanya en una fèrria dictadura amb un fort component racista antisemita (Lleis d Nüremberg, 1935 d defensa d la puresa d la raça ària), acaparant tots els poders possibles com en el cas dels feixistes d Mussolini a Itàlia i nazificant tota la societat gràcies al control absolut dels mitjans d comunicació i d la propaganda. La possible oposició és reprimida brutalment. Els homes forts del règim, q acompanyen Hitler són Goering (economia, exècit), Goebbels (propaganda) i Himmler (repressió política dirigint la SS i la GESTAPO, des d 1933, 1ºcamps d concentració, Dachau). En Econimia, fort intervencionisme estatal (grans obres públiques), proteccionisme, autarquia i rearmament (ind. pesada, acaba amb l´atur). En pol. exterior, oposició al Tractat d Versalles, expansionisme territorial (1938, Anschluss: 1938-39, Sudets i Txecoslovàquia,..), desig d´un nou ordre alemany a Europa fonamentat en la superioritat racial germànica. Això donarà lloc a l´inici d la SGM, Q suposarà l´apogeu però després la derrota dels feixismes.

Entradas relacionadas: