Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'Obra de Courbet
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB
Anàlisi d'"Enterrament a Ornans" de Courbet
Context i Característiques Generals
En aquesta franja superior hi domina la línia horitzontal dels penya-segats. Aquest fet no només contrasta amb la verticalitat del santcrist i de les persones que assisteixen a l'enterrament, sinó que, a la vegada, serveix al pintor per aconseguir que l'espectador fixi més l'atenció en l'acció principal, perquè, en lloc de crear un altre element distorsionador, tanca visualment la composició. La llum tènue de l'alba és suficient per provocar contrastos interessants de clarobscurs que donen més corporeïtat a les figures. La gamma cromàtica de la pintura és reduïda, i destaca el vermell dels dos personatges del centre. El blanc és present en elements determinats, com els vestits dels clergues de l'esquerra, les còfies de les dones de la dreta o el gos, que contribueixen a crear focus de llum. El negre, color predominant en el quadre, reforça el caràcter de tristesa de l'escena.
Realism i Tècnica
És un quadre realista, l'artista pinta una escena quotidiana. Tècnicament, està pintant una realitat objectiva. El format és apaïsat, on apareix poc paisatge, amb un enfocament realista, per aconseguir atraure l'atenció únicament a l'enterrament i no pas donar importància al paisatge. Gustave Courbet és un pintor realista que pinta el que veu, pretén pintar tot allò que veu i a més, sense cap idealització.
Influències i Llegat
Courbet va aprendre molt copiant les obres dels naturalistes del segle XVII, sobretot de Caravaggio i de Velázquez. En l'obra d'aquests pintors va trobar la base per a la ruptura amb els estereotips de decorum, és a dir, la voluntat de representar en la seva obra la realitat circumdant d'una manera objectiva i, si cal, crua per comunicar-la a l'espectador tal com és. Els seus quadres van influir a altres artistes realistes, més en el concepte que en la realitat, i també van obrir les portes a noves formulacions pictòriques, com l'Impressionisme, i fins i tot va ser considerat com un referent pels cubistes.
El Quadre i la seva Recepció
Courbet va pintar l'enterrament d'un pagès, una escena de la vida quotidiana i social de la seva localitat natal i alhora un tema que fins llavors no havia motivat l'interès dels artistes tradicionals. Per pintar aquest quadre, Courbet es va valer d'unes cinquanta persones del seu poble que li van fer de model, entre les quals destaquen les seves germanes, identificades en el grup de dones ploroses, a la dreta. La presentació d'aquesta obra va suscitar grans crítiques en els sectors més acadèmics dels jurats d'exposicions, que van desaprovar el quadre a causa de la falta deliberada de bellesa en l'escena, la vulgaritat i la lletjor dels personatges, així com la poca transcendència temàtica.
Comparació amb "L'enterrament del Senyor d'Orgaz"
Alguns crítics han comparat l'obra amb L'enterrament del senyor d'Orgaz (1586-1588) d'El Greco i han fet evident que la part inferior de la tela del pintor cretenc és l'única realitat tangible per a Courbet, que va afirmar una vegada: "No puc pintar un àngel, perquè no n'he vist mai cap."