L'enterrament d'Ornans

Enterrament a Ornans

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Gustave Courbet (Ornans, França): 1819 - 1877

Cronologia:

1849 – 1850

Estil:

Realisme

Tècnica i suport:

Oli sobre tela

Dimensions:

3,14 m x 6,63 m

Localització:

Museu del
Louvre (París).

CONTEXT HISTÒRIC:

L’etapa del rei Lluís Felip d’Orleans significà a França l’inici de la industrialització i la consolidació del capitalisme financer.

La revolució de l’any 1848 va enderrocar Lluís Felip i pocs mesos després Lluís Napoleó Bonaparte, futur Napoleó III, va ser elegit president de la Segona República Francesa.

La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials antagòniques: la burgesia, nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral, i la classe obrera, que reivindicà millors condicions de vida. L’espiritualisme ROMàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progrés tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la misèria.

La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l’obra dels primer teòrics anarquistes i socialistes, com ara Proudhon, Marx i Engels.

D’altra banda, l’espectacular expansió de la ciència va obrir la possibilitat d’un coneixement objectiu de la realitat.

L’aparició de les primeres fotografies a partir dels anys 30 va reforçar la idea que hi havia una realitat objectiva que podia ser captada i coneguda per la ciència i la tècnica.

ANÀLISI FORMAL:

A l’Enterrament a Ornans hi trobem el predomini de la pinzellada per damunt del dibuix, característica del Realisme.

L’obra és un llenç de grans dimensions de forma apaïsada i de composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre. El quadre presenta una composició bastant estàtica, gairebé sense acció. Courbet mostra l’escena sense cap tipus d’idealització. La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap mena de jerarquia espacial. L’únic element que s’eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons.

El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric. A l’esquerra, apareixen la majoria de les autoritats civils i eclesiàstiques, recognoscibles pels seus vestits, i a la dreta, la resta del poble, familiars i veïns.

La gamma cromàtica és reduïda. L’artista utilitza una paleta de tonalitats fosques i sòbries. El protagonisme del negre desafia les normes acadèmiques de l’època i evidencia la gravetat de l’escena. Tons ocres, verds i grisos dominen el fons. La monotonia cromàtica es trenca amb els blancs i vermells que apareixen en diferents parts del quadre.

La llum no busca atorgar dramatisme a l’escena sinó que utilitza els efectes del clarobscur per donar corporeïtat a les figures. La banda esquerra és més lluminosa que la dreta, enfosquida per les vestidures negres de les dones.

Estil:

Realisme: descripció objectiva de la realitat, sense cap ideologia preestablerta. Courbet volia mostrar la realitat tal com és, però no feu un art fotogràfic, ja que ell triavad’aquesta realitat, els detalls capaços d’expressar el que volia. El Realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.

Les característiques de la pintura realista són el refús de la bellesa arquetípica, la plasmació naturalista i anticlàssica, la representació directa i realista de la societat, el domini del color sobre el dibuix, i la disposició causal de les figures.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

L’originalitat d’aquesta obra rau en la manera de tractar el tema: tal i com realment és, no sense un cert to de denúncia provocadora. Un ROMàntic l’hauria idealitzat amb tot de dolor als protagonistes i dramatisme.

Els personatges de l’obra estan disposats segons com es feia dins dels temples en aquells temps, els homes a l’esquerra i les dones a la dreta.

Funció:

A l’Exposició Universal de 1855, el jurat acceptà una sèrie d’obres de Courbet, però rebutjà dues de les més importants: Enterrament a Ornans i L’estudi del pintor, pel seu caràcter pragmàtic del nou estil que trencava amb les normes artístiques i temàtiques que defensava l’Acadèmia. Courbet les exposà finalment en una barraca que ell va construir davant de l’entrada de l’Exposició.