Què s'entén per Revolució Industrial? Quins canvis s'hi van produir?

La Rev.Ind

és el conjunt de trnasformacions demogràfiques i econòmiques que van comenar a Anglaterra a mitjans del Segle XVIII. Aquestes transformacions es basaven en la innovació i van tenir com a conseqüencia el naixement del capitalisme i de la societat de classes.

Principals transofmracions:

augment de la població, canvis de l’agricultura, invent màquina de vapor, revolució del transport.

Rev. Agrícolaà S.XVIII

Augment de la producció d’alimentsà Causesà Noves tècniques de conreu, aparició de nova maquinària, nous conreus, s’utilitzen fertalitzants, canvis enl’estructura de la propietat, propietats privades i tancades, el bestiar es va estabular.

Revolució demogràficaà

Població anglesa es va triplicar en un segle i mig. Va disminuir la mortalitat gràcies a l’augment de la producció, millores en la higiene i la medicina.
Noves font d’energià màquina de vapor, innovació tecnològica més important per iniciar el procés de mecanització. Reemplaçar l’esforç huma per màquines, substituir l’energia animal i humana

1.4 La revolució dels transports El transports de persones i mercaderies era lent

Es van millorar els canvis

Es va construir una xarxa de canals que unia els centres productors de les primeres matèries amb les zones industrials

Ferrocarril va ser la gran revolució 1825à Stephensonà 1ra Locomotora de vapor(The Rocket) per al transports de persones i mercaderies.

Linea Liverpool Manchester es va innagurar el 1830

El ferrocarril:

Va beneficiar la indústria metal·lúrgica

Va facilitar el transports de materials pesants.

Va significar un gran desenvolupament per a l’enginyeria civil.

Va disminuir els temps dels viatges d’una manera bestial

Es va fomentar la mobilitat de les persones

La xarxa de transports es va completar amb la introducció de la navegació de vapor.

1.5 L’impuls del mercat

El comerç exterior britànic va tenir un paper molt important en l’èxit de la Rev. Ind.

Importació i exportació de productes de cotó destacava sobre la d’altres productes.

Molt rendibleà comerç d’esclaus

Gran Bretanyaà primera potència marítima i comercial del món.

Beneficis van produir acumulació de capitals

3.1 Mecanització i sistema fabril

Sistema fabril: es reuneix màquines de filar en tota una nau, màquina de vapor utilitza la força per fer utilitzar les màquines. S’organitzen per equips.

Noves fonts d’energia van impulsar la mecanitzacióà augment de producció, disminuint els costos i preus dels productes, la demanda va créixer

Indústria del cotó sector punta

Es posen de moda teixits de cotó

S’incrementen les importacions de cotó per la prohibició de la importació de productes acabats.

Primera innovacióà llançadora volant(1733)

Incrementa la velocitat de fabricació del teixit.

Fil de qualitat i barat estimularà la necessitat de les màquines de filar de molts fusosà spinning jenny(1764)

Telers mecànicsà cartwright 1785

3.3 La indústria siderometalúrgica

Augmenta la demanda de ferro per la fabricació de maquinària

Matèria primera que garantitza la precisió i duració de les màquines

Invents vinculats en aquest sector:

Utilització carbó mineral, pudelació, laminació, convertidor de ferro en acer.

3.4 La mineria del carbó i ferro

La mineria del carbó pern una gran embanzida ja que és el combustible utilitzat en: la fosa del ferro, com a cmbustibles de màquina de vapor. Es va construir rails i la majoria per transportar minerals.

3.5 L’expansió de la industralització

Bèlgica es va comenár a industrialitzar entre el 1800 i el 1830. Els sectors rectors van ser la indústria tèxtil, la metalúrgia i la siderúrgia.

França

La seva industralització va ser més lenta a partir de mitjans del Segle XIX. Es va basar en el desenvolupament del sector agrari, en la producció de béns de consum i en fàbriques petites.

Alemanya amb abundants recursos de carbó i ferro va desenvolupar una important indústria siderúrgica i química

Itàlia i Espanya la seva industralització va ser més tardana. A la resta del món, només els EEUU i Japó es va desenvolupar una indústria semblant a Europa

Alemanya:

el 1er problema de l’economia Alemanya a principis del Segle XIX era l’absència d’un espai econòmic comú. Unificació econòmica es va fer realitat entre el 1834, amb la creació de la Uníó Duanera.

El sistema econòmic capitalista

El capitalisme industrial és el sistema econòmic sorgit de la Rev. Ind. En aquest sistema: Els instruments de producció són de propietat privada. Força de treballà canvi de salari. Es basa en la iniciativa lliure. Té com a objectiu aconseguir el màxim de benefici individual. El mercat es regula per la llei de l’oferta i la demanda.

La importància del capital

Capitalisme essencial per el funcionament de les empreses. Es necessiten cada vegada més fortes inversions, sobretot per millorar tecnologia. Apareixen les societats anònimes. El seu capital està fraccionat en accions. Els bancs es converteixen en protagonistes de capitalisme.

El liberalisme econòmic

Teòria econòmica que constitueix la base ideològica del capitalisme sorgit de la Rev. Ind. Fou Adam Smith qui va formular els seus principats. Condicions del liberalisme econòmic: La supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat per invertir. La lliure educació dels preus segons el mercat i la llei de l’oferta i la demanda. Intervenció mínima de l’estat en matèria econòmica

La política comercial podia ser:

Proteccionistes:

aplicada per la majoria de països com EEUU, per impulsar i consolidar la indústria pròpia.

Lliurecanvista:

Gran Bretanya va ser la pionera. Suposa el lliure intercanvi de mercaderies entre països.
Aranzelsà són els impostos que s’apliquen als productes que s’importen.

La societat Urbana: Difusió de la industralització va fer créixer les ciutats i es va consolidar la societat urbana. Els pagesos desplaçats per la Rev. Agrària van emigrar cap a les ciutats per treballar a les fàbriques
. Fort creixement urbà va originar la segregació per barris: La burgesia es va traslladar cap als nous barris residencials, construïts al voltant de grans avingudes. Aquests barris no disposaven d’infrastructures i els habitatges eren petits.

La societat industrial

Burgesia:

és el conjunt d’individus que posseeixen els instruments de producció i el control dels treballadors. Son posseïdors del capital industrial i financer.

La classe mitjana:

inclou els petits i mitjans propietaris comerciants la gent dedicada a professions laborals petits comerciants, funcionaris, empleats de banca...

Proletariat:

Classe social constituïda pels conjunt dels obrers de les fàbriques i dels camperols sense recursos. No posseeixen béns ni capitals i venien el seu treball per un salari. Les condicions laborals eren precàries, els sous eren baixos i les jornades eren molt llargues amb una disciplina laboral molt rígida.