Ensenyar l'actualitat i conceptes socials clau en educació

Ensenyar l'actualitat i conceptes socials clau

S'ha d'ensenyar l'actualitat perquè la ciutadania més informada està més capacitada per interpretar la realitat, prendre decisions i intervenir en la vida política i social.

Models d'ús de l'actualitat

1. L'actualitat com a pretext. Aquest enfocament utilitza una notícia o un fet present com a "excusa" o punt de partida per estudiar el passat. Com que sovint el passat és abstracte i difícil d'entendre per a l'alumnat, es parteix d'una conseqüència visible avui dia per estirar el fil i reconstruir els antecedents històrics.
2. Comprendre i explicar l'actualitat. Aquí l'objectiu no és anar al passat llunyà, sinó entendre el fet present en si mateix. El fet actual té interès propi i necessita ser contextualitzat (socialment, científicament, tecnològicament) per ser entès.
3. L'actualitat com a comparació. Aquest model utilitza l'actualitat com a punt de referència per contrastar-la amb altres èpoques (passat) o altres llocs del món (geografia comparada).
4. L'actualitat com a problema. Es basa en la problematització de la realitat. Busca desenvolupar el pensament crític preguntant-se el "per què" de les coses, distingint entre informació i opinió i analitzant la credibilitat de les fonts.
5. L'actualitat com a prospectiva. Aquest enfocament utilitza el present per projectar escenaris de futur. Ensenya que el futur no està escrit i que les accions actuals poden modificar-lo.

Conceptes socials clau

Conceptes socials clau: Permeten triar continguts que faciliten adquirir esquemes útils per interpretar els problemes socials més rellevants i ofereixen marcs de referència per aproximar-se a la comprensió del món d'avui. Són transdisciplinars, amb gran capacitat integradora i funcionen com a estructuradors del coneixement per organitzar els continguts conceptuals de les ciències socials.

• Identitat / alteritat: Com interactues i modifiques el medi a nivell social.
• Racionalitat / irracionalitat: Causes de fets concrets que condicionen les accions de les persones.
• Diversitat / desigualtat: Diversitat positiva: tots som diferents i ens hem de respectar. Desigualtat negativa: accés diferent als recursos i impactes diversos en la vida.
• Continuïtat / canvi: Comprendre que no tot és sempre igual; les coses poden canviar.
• Valors / creences: Diversitat geogràfica i ètnica; com afecta el nivell social les accions.
• Interrelació / conflicte: Poden sorgir conflictes; no han de ser necessàriament negatius.
• Organització social: Comprendre com s'organitzen les societats; darrere de tot sempre hi ha una organització social.

Sortides i recursos didàctics

Sortides: La socialització dels infants. Aprenentatge per descobriment directe: Es basa en la idea que les persones aprenen per maduració, a través de les seves pròpies accions i en contacte directe amb la realitat, sense mediació. Es tracta de proposar als infants problemes o casos d'interès perquè ells busquin la resposta.

Com a recursos didàctics: Situacions preparades (abans, durant i després).

Crítiques de l'Aprenentatge per Descobriment Directe (ADD):

• El coneixement és un producte personal, però també és un producte social.
• L'observació i l'experimentació no garanteixen un aprenentatge correcte (quan s'observa, sovint es veu el que ja se sap; si volem aconseguir nous aprenentatges cal guiar la mirada).
• L'observació pot donar un coneixement superficial.

El diàleg a l'aula

El diàleg:

• Dialogar per iniciar el tema: Provocar la participació de l'estudiant per explorar idees prèvies o revisar continguts ja tractats. Aquest diàleg és fonamental per conèixer els coneixements previs de l'alumnat.
• Dialogar per compartir nou coneixement: El diàleg entre professorat i alumnat fa possible construir significats adequats i complexos. Permet a l'alumne explorar nous coneixements, verbalitzar noves idees i contrastar-les amb els altres.

Competències lingüístiques

Competències lingüístiques:

• Descripció: Necessària com a primer pas d'informació, però no suficient. Informa sobre qualitats, fets, accions... sense establir relacions causals explícites. Ha de respondre a la realitat i no incorporar opinió ni relativisme.
• Explicació: Ampliació qualitativa de la informació; pretén explicitar les relacions causals dels fets, fenòmens o comportaments.
• Justificació: Busca raons per entendre fenòmens o fets socials —el per què— i requereix un aprofundiment en la comprensió.
• Interpretació: Afegeix a les justificacions científiques raons o arguments produïts a partir de conviccions personals (científiques o ideològiques). Suposa una presa de posició del receptor.
• Argumentació: Permet crear, defensar o modificar l'opinió personal sobre una realitat; serveix per aprendre a defensar conviccions i entendre que un mateix problema pot tenir diverses solucions.

Geografia: espai i transformació social

La geografia estudia la localització i l'organització de les societats humanes a l'espai: com les relacions socials transformen un territori d'acord amb les estructures econòmiques, polítiques i culturals, i com, al mateix temps, el territori facilita o dificulta aquestes transformacions i influeix sobre els factors socials.

Característiques de l'espai:

• L'espai físic no comporta cap determinisme.
• Els espais són dinàmics degut a processos naturals i relacions socials.
• L'espai és una realitat complexa i sistèmica; per entendre un territori és necessari analitzar-lo de manera interdisciplinària.
• L'espai ofereix una gran diversitat de paisatges.
• L'espai mostra grans desigualtats (injustícia social).
• Els espais tenen ideologia i responen a decisions polítiques.
• Els espais són locals i globals, vulnerables i poden ser d'identitat i alteritat (crear un sentiment de pertinença).

Treballar la història a l'aula

Intervenció i prospectiva: Aprendre el futur implica formar-se per a la prospectiva i la intervenció social, partint de la base que la realitat pot ser modificada a través de les nostres accions.

Escenaris de futur: Les propostes educatives han de treballar sobre tres tipus d'escenaris: els futurs possibles, els futurs probables (el que és més probable que ocorri) i els futurs desitjables (el que volem que ocorri).

Educació per a la ciutadania: Es considera una part imprescindible de la formació ciutadana. L'alumnat ha de plantejar-se quin futur desitja per a la seva comunitat i quines accions ha d'emprendre avui per aconseguir-ho.

Preguntes fonamentals: Per desenvolupar una consciència històrica, es proposa que l'estudiantat respongui a tres qüestions crítiques: Què volem ser?, Cap a on ens dirigim? i Cap a on preferiríem anar?